"LA BUENA VIDA" és una comèdia i és un drama. És una història d'amor i una història de soledat. Tristán Romeo és un noi a punt de fer 15 anys. Mentre somia a ser escriptor, gaudeix de la bona vida que els seus pares han construït per a ell. Però un malaurat accident provoca que tota la protecció del seu voltant es desfaci. A partir d'aquí, aprendrà el que és el sabor de la soledat, la tristesa, i que sobreviure té, sovint, més importància que viure. El seu avi, la minyona, una cosina i el seu xicot, i la seva mestre faran descobrir a Tristán una nova vida.

"La crisi vital d'un noi de 15 anys, marcat per una terrible desgràcia familiar i pel primer amor, donen peu a una tragicomèdia iniciàtica notablement trista, d'una amargor fins aleshores inèdita en els guions del seu autor. Trueba controla amb una maduresa sorprenent els canvis de to de l'humor agredolç al drama passant per pinzellades surrealistes, i atorga al conjunt un aire de dolorosa melancolia que pot fer pensar en el seu admirat François Truffaut (homenatjat a través de la participació dels francesos William Lubtchansky i Antoine Duhamel, director de fotografia i autor de la banda sonora respectivament. També cal subratllar la perícia del realitzador en la direcció d'actors. La buena vida va descobrir els prometedors Fernando Ramallo i Lucía Jiménez, flanquejats per una notable representació catalana integrada per Vicky Peña, Jordi Bosch i Joel Joan. Però, sobretot, destaca l'antològic avi que encarna el venerable Luis Cuenca, vell conegut dels assidus a les revistes del Paral·lel, que arran d'aquesta interpretació –llorejada amb un Goya- va conèixer una revitalizació cinematogràfica que ha tingut continuïtat en títols com Airbag i La hora de los valientes". [Xavier Roca – Avui]

"La buena vida es una película sobre el doloroso paso de la infancia a la adolescencia y el deseo irrefenable de descubrir el sexo, algo que sólo alcanzará al final Tristán gracias a su prima, la misma que se negó a que la viera desnuda cuando era un niño. Pero La buena vida también es una amarga crónica de la soledad, la tristeza y el escepticismo a través de la mirada de Tristán, una lúcida visión de alguien que quiere ser mayor. O que simplemente aspira a que le dejen en paz en compañía de su abuelo enfermo. Tristán lleva con estoica fortaleza la pérdida de sus padres  y sólo un pequeño rictus aparece dibujado en su cara cuando reconoce que los necesita. Su independencia le hace optar por un centro de acogida antes de vivir con su tía, que tuvo una aventura con su padre el mismo día que se casó con su madre. Aunque tiene una parte final que baja considerablemente, precisamente desde que  muere el abuelo, La buena vida es un film reposado, inteligente y estupendamente contado. Tiene personajes creíbles y entrañables, como la maestra coja, cómplice de Tristán. Es sencilla pero ambiciosa, hiriente y penetrante. Una hermosa primera película". [Filmoguia]

·     L'amic de Tristán, és en realitat, el fill de la Vicky Peña (mare a la ficció del Tristán) i del Mario Gas.

·     L'escena del vol sobre París es va rodar, a uns 10 metres d'alçada, al Parque del Retiro de Madrid.

·     La cançó que escolta la mare repetidament és "Dimanche prochain" de Charles Trenet i està inclosa a la BSO de la pel·lícula (de la qual només he trobat una edició francesa).

·     Al reportatge del Fotogramas (desembre de 1996) deia el David Trueba: "Con Jordi Bosch todo es fácil. Es un actor generoso y un ser entrañable. Para Lucía, para Fernando y para mí fue siempre el mejor aliado".

• La fotografia de l'accidentat casament:

www.10lineas.com/davidtrueba/películas.htm

cinema menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch