DIRECCIÓ: Carles Benpar MUNTATGE: Emilio Ortiz
GUIÓ: Carlos Benpar, Luis Aller i Maria Antonia Oliver PRODUCCIÓ: J. Gimeno Mayor
FOTOGRAFIA: José G. Galisteo SO: Joan Vidal i Hermes Serrano
MÚSICA: Josep Mas "Kitflus" MAQUILLATGE: Joaquín Navarro
DECORATS: Xavier Millán PRODUCTORA:  S.E.C. Swann Europea de Cinema
INTÈRPRETS: José Conde, Ariadna Gil, José Maria Blanco, Jordi Bosch (Vergés), Juan Luis Galiardo, Joan Crossas, Carme Elías, Gunnel Lindblom, Manuel de Blas, Iván Fernández, Gerard Acero, Gabriel Agustí, Ginés Barquero, Dan Forrest, Víctor Rubio
ESTRENA A BCN: 9 d'abril de 1991, Cinemes Lauren 2
PREMIS: Premis Goya 1992 > nominada a Millors efectes especials (Carlo de Marchis)
 

És el difícil període posterior a la guerra que va enfrontar Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears en contra de les tropes de Felip V (1715). Després de la mort dels pares, el petit Joan abandona la ciutat de Cardona per dirigir-se a la costa i acomplir els desitjos que la mare li ha expressat poc abans de morir: ha d’anar a Begur, trobar un personatge anomenat capità Escalaborns i entregar-li el mapa d’un tresor que han de buscar junts. El viatge serà accidentat, sobre tot quan coneix al contrabandista Borni, el qual, al assabentar-se de l’existència del tresor, no dubta a emborratxar al menut per a prendre-li el mapa. Escalaborns s’enfronta als soldats després d’una traïció del Borni, però se n’en surt bé de l’emboscada. Quan coneix en Joan, té una forta impressió al veure davant seu al fill de Catalina, el seu amor de joventut. Joan descobreix el món de l’aventura en el Xaloc, el vaixell de l’Escalaborns, i arremeten contra la nau del Borni. Al veure el mapa del tresor reconeix el tros de pell amb el qual Catalina i ell jugaven de menuts. Després d’una sèrie d’aventures i peripècies, decideixen buscar el tresor que resultarà ser allò més valuós i preuat de tot el que es puguin imaginar.

 

“Un plantejament estètic i industrial adorable (realitzar una pel·lícula d’aventures pirates a l’estil nordamericà dels anys cinquanta, que no incideix tant en l’acció com en els elements melodramàtics, dins el cinema espanyol de finals dels vuitanta!!), que malauradament no hi arriba per culpa de deficiències rítmiques i estructurals, i particularment a causa del seu diàleg excessiu. Tot i això, no li manquen encerts visuals i argumentals (arran d’una història que combina “La isla del tesoro”, “Los contrabandistas de Moonfleet”, “El mundo en sus manos”...), i la seva mera existència ja provoca una adhesió unànime”. [Cineguia]

 

·     Segons el David Trueba, aquesta és la pel·lícula preferida de l’àvia de l’Ariadna Gil d'entre totes les que ha fet.

·     Per donar autenticitat a la història, Benpar va construir dues de les anomenades “barques de mitjana” (embarcacions del segle XVIII) que, després del rodatge, s’estan podrint a les platges de Cadaqués.

 

cinema menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch