Nicolás troba la dona de la seva vida i el fill que no ha tingut, però que de sobte vol tenir, de cop, un matí, a l'avió que els porta d'Alacant a Barcelona. Ell és inventor de joguines. Ella, Ingrid, vídua recent d'un capità d'aviació mort a l'Iraq, és una ornitòloga que estudia a Catalunya el pas dels coloms tudons. Raúl té vuit anys i és un fantasiós de primera. Arran d'aquesta trobada, la història de amor a tres serà perfecta fins que de sobte Ingrid decideix que tot  s'ha acabat. Per què? No hi ha qui entengui les seves raons: mai no seran més feliços del que ho han estat fins ara, tot empitjorarà... Nicolás es desespera: ja prendran una decisió quan tot vagi malament, però ara no, que tot va bé. Ingrid es mostra inflexible, el desterra del dormitori. Té un amant? Del tot deprimit, Nicolás està disposat a compartir-la. Ingrid considera que una proposta així és un disbarat. I apareix Sezar, una jove argelina d'origen iraquià, que, estudiant de francès de passada cap a la Sorbona, si té la sort d'aconseguir una beca, treballa fins que arribi aquest moment com a caixera en el supermercat del poble on viuen Ingrid i Nicolás. Nicolás s'hi fixa. Mentre Sezar és assetjada per un cap de servei que la vol a la seva col·lecció de conquestes entre les noies a les seves ordres, i pels amics del seu xicot, que la vigilen matí, tarda i nit, per a que li sigui fidel mentre ell és a la presó per vendre haixix. Raúl, el nen, es troba envoltat en l'encreuament de sentiments que es produeix i Luisa, la dona que ha servit durant tres generacions a la família de Nicolás, actuarà com a confident de Nicolás i com un recolzament d'arrels tan vives i tan sentides com poc clares. I si Sezar es convertís en un fada que posés remei a tanta confusió, a tant desordre? Raúl està convençut de poder educar-la per a que ho aconsegueixi i pugui satisfer els seus tres desigs: “Fer un metre vint d'alçada, que es divorciïn els pares per a que tornin a estimar-se i que Nicolás, ja amb Ingrid, trobi una altra dona que l'estimi, la mateixa Sezar, si ella n'està disposada, perquè els pares sempre estan millor amb dues dones que amb una de sola. [Traducció de la sinopsi d'ALTAFILMS]

RODATGE

"En palabras del director José Luis Cuerda: 'Un paisaje otoñal en una zona de poderosísima lujuria vegetal de Cataluña, que potencie la sensualidad desbordante que ha de catalizar las vivencias de Ingrid (Irene Jacob), Sezar (Bebe), Luisa (Gloria Roig) y Nicolás (Ricardo Darín), con sus momentos de florecimiento y sus momentos de podredumbre –fertilizante–, servirá de patria de esta historia de expatriados –personajes italianos, argentinos, de Argelia, españoles, belgas– o en busca de un lugar en el mundo, como Raúl (el niño Víctor Valdivia)'". [mundoplus.tv – 18/10/05]

Diverses notícies sobre l'inici del rodatge del film [albacity.org]

JOSÉ LUIS CUERDA RUEDA "LA EDUCACIÓN DE LAS HADAS", CUYA ADAPTACIÓN LE RESULTÓ "APASIONANTE" [abc guionistas – 19/10/05]
José Luis Cuerda inició el último lunes el rodaje de su nuevo largometraje, "La educación de las hadas", film basado en la novela "La educación de un hada", de Didier Van Cauwelaert, que protagonizan el argentino Ricardo Darín, la francesa Irene Jacob, la cantante Bebe y el niño Víctor Valdivia. El propio cineasta escribió la adaptación, una tarea que considera por su complejidad "apasionante". Nicolás (Darín) encuentra a la mujer de su vida y al hijo que él no ha tenido en el avión que los lleva de Alicante a Barcelona. Él es inventor de juguetes. Ella, Ingrid (Jacob), viuda reciente de un capitán de aviación muerto en Iraq, es una ornitóloga que estudia en Cataluña el paso de las palomas torcaces. Raúl (Valdivia) tiene ocho años y es un fantaseador de primer orden. A partir de este encuentro, la historia de amor a tres será perfecta hasta que repentinamente Ingrid decide que todo se ha acabado. Nicolás se desespera y hasta acepta compartirla con otro, pero a ella tal propuesta le resulta un dispara y no está dispuesta a ceder. Allí aparece Sezar (Bebe), una joven argelina que para Nicolás representa la solución a sus problemas. ¿Y si Sezar se convirtiera en un hada que pusiera remedio a tanta confusión, a tanto desorden? Raúl está convencido de poder educarla para que lo consiga.
Cuerda es también el responsable de la adaptación de la obra, lo cual le resultó una tarea apasionante. "La estructura binaria de la novela –un capítulo está narrado en primera persona por Nicolás, el siguiente por Sezar y así secuencialmente– tiene una apariencia razonablemente cartesiana, pero es engañosa. Dentro de cada uno de esos capítulos son constantes los saltos adelante y atrás en sus respectivas historias o en la historia común de Sezar y Nicolás cuando se cruzan la de uno y otro. La lógica irracional y anacrónica de los sentimientos de los personajes –que son los materiales que más le interesan a Van Cauwelaert– le permite al autor recurrir a esta forma narrativa con enorme provecho, haciendo que aflore en cada momento la anécdota, la sensación, el recuerdo, la sospecha, el deseo o, en resumen, la idea o el sentimiento que le resulte más expresivo para comunicar al lector las vidas de Nicolás, de Sezar, de Ingrid, de Raúl..., personajes, todos ellos, que traen a la historia que les une, heridas abiertas".
Esta coproducción internacional que cuenta con Tornasol Films, Finales Felices y Messidor Films por parte española, a lo que se añade la francesa Lazennec, la portuguesa Madragoa Filmes y la argentina Pol-ka Producciones, tiene prevista una filmación que se extenderá a lo largo de nueve semanas, en localizaciones de Barcelona y el Parque Natural de Montseny.

 

PRESENTACIÓ

El Mundo [13/06/06]

20 Minutos [14/06/06]

"Així, en rols més o menys petits, ens trobem amb Jordi Bosch (en un personatge totalment allunyat dels que l'han fet popular en telesèries com Majoria Absoluta)". [Què fem? - 23/06/06]

Sobre los sentimientos [El País - 23/06/06]

Hoy Digital

La poètica frustrada [El Punt - 10/07/06]

El director, José Luis Cuerda, apareix fent un cameo com a oficiant de l'enllaç entre Nicolás i Ingrid.

El nom d'en Matarredona a la novel·la original francesa és Laurent Merteuil.

Bebe (Sezar) canta "Tiempo perdido", la cançó final de la pel·lícula.

Web amb diverses fotografies i algunes dades [lahiguera.net]

Altafilms.com -- web de la productora. A l'apartat Distribución hi trobem informació i fotografies de la pel·lícula 

Notes del director [lahiguera.net]

Fitxa, crítica i comentaris dels internautes [hoycinema.com]

cinema menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch