DIRECCIÓ: Joaquim Oristrell PRODUCTORS: Joan Bas i Jaume Roures
GUIÓ: Albert Espinosa PRODUCCIÓ: Mediapro, Pentagrama Films i Diagonal Televisió
INTÈRPRETS: Fernando Tejero, Santi Millán, José Luís García Pérez, Teresa Hurtado, Mercè Martínez, Xavier Coromina, Carme Balagué, Jordi Bosch (venedor pis), Juan Diego Botto, Albert Espinosa, Juanma Falcón, Alicia Orozco, Mercedes Sampietro, Nacho Vidal
ESTRENA A BCN: 27 d'octubre de 2006 - Cinesa Diagonal / D. Mar / Heron City / Maremàgnum, Glòries, La Maquinista i Lauren Sant Andreu

PREMIS: Premi Calabuch al millor guió i al millor actor (Fernando Tejero, Santi Millán i José Luis García Pérez) al Festival Int. de Cinema de Comedia de Peñíscola 2007 / Finalista del premi al millor guió als Premis Barcelona de Cine 2006 / Menció especial al guió d'Albert Espinosa als Premis Ciutat de Barcelona 2006 / Premi GIMM 2007 al Mitjà de Comunicació

 

Rubén (SANTI MILLAN) és sord, i allò que més li agrada al món són las dones i els amics. Carlos (FERNANDO TEJERO) és cec, i allò que més li agrada al món és el cinema, el seu gos pigall Woody i els amics. Dani (JOSÉ LUIS GARCÍA PÉREZ) és coix, i allò que més li agrada al món és barallar-se amb la penya, el seu cotxe Blanquito i els amics. Carlos, el cec, es casa el 27 d'agost amb una noia que és la xicota de tota la vida. Els seus amics Rubén i Dani volen celebrar la nit del 26 amb un acomiadament de solter espectacular. Es reuneixen al bar habitual, s'empolainen, pugen al buga de Dani, i al ritme del darrer hit de l'estiu, comencen l'aventura. Després d'una trobada amb una noia de vermell, Patricia (TERESA HURTADO), que no distingeix els sabors, Yolanda (MERCÉ MARTÍNEZ), una ànima perduda incapaç de trencar la fotografia del xicot i David (XAVIER COROMINAS), un graffitero hipercinètic adicte a les esbroncades, els seus camins es divideixen. En aquesta nit tan especial cadascun dels nostres protagonistes prendrà decisions que donaran un cop de timó brusc a les seves vides. Alhora, cadascú realitzarà un somni. Rubén (el sord), cantar. Dani (el coix), ballar dins l'aigua, i Carlos, (el cec) conduir un cotxe a 120 por hora. [web MEGUSTAELCINE]

 

Oristrell s'apunta a la moda de filmar a Barcelona i rodalia però buscant localitzacions atípiques [El Punt - 24/08/05]

Joaquim Oristrell roda una comèdia sobre discapacitats amb Santi Millàn i Fernando Tejero [El Punt - 28/09/05]

Notícia de l'estrena amb fotografies [informativos.net]

COMENTARIS DEL DIRECTOR: Joaquim Oristrell
"Esta es mi sexta película como director y la primera donde el guión es de otro: Albert Espinosa, responsable de un gran éxito del cine español “Planta 4ª”. Cuando los productores me pasaron VA A SER QUE NADIE ES PERFECTO me quedé absolutamente trastornado. Nunca, hasta la lectura de este guión, había visto tratada la minusvalía de una manera tan original, desprejuiciada, moderna, divertida, profunda y necesaria. Al leerlo, me di cuenta inmediatamente de que era algo escrito desde dentro: sin ningún paternalismo, sin apenas más excusa argumental que seguir a tres maravillosos personajes a lo largo de una noche de verano y observarles. Verles y escucharles para acabar comprendiendo quienes son, como son y como viven sus singularidades.
Si había algo que hacía especialmente atractivo el proyecto era su dificultad. Hacer una comedia con un ciego, un cojo y un sordo requería a tres actores que estuvieran dispuestos a construir tres tipos de verdad. Que fueran cómicos, entrañables y que vieran a sus personajes tan desde dentro como los había escrito el autor. Necesitaba tres cómplices. Los encontré. FERNANDO TEJERO, SANTI MILLAN y JOSÉ LUIS GARCÍA PÉREZ estuvieron trabajando durante un mes con ciegos, con cojos y con sordos. Antes de empezar a rodar, incluso salimos a la calle con sus personajes y nos mezclamos con la gente para poder enfrentarse a la ciudad como se enfrentan los tres protagonistas de nuestra historia.Durante las siete semanas que duró el rodaje Fernando no vio, Santi no oyó y José Luis se olvidó de una de sus piernas. Yo intenté, por mi parte, ser el cuarto amigo del grupo.
Con ellos nos muestran sus minusvalías emocionales tres personajes más: Patricia, “la chica de rojo” (Teresa Hurtado), Yolanda, “la chica de la foto” (Mercè Martínez) y David, “el chico de las manos azules” (Xavier Corominas), almas perdidas en esa noche de viernes, en la que cualquier cosa puede ocurrir.
Para contar sus encuentros y desencuentros le añadimos un elenco de actores de primera para papeles episódicos, una batería de más de 1000 extras, una banda sonora con temas de rabiosa actualidad y el entusiasmo de un equipo que termina la película cantando un gospel entre abrazos y aplausos.
Con todos estos ingredientes, estoy convencido de que VA A SER QUE NADIE ES PERFECTO será la película que acerque definitivamente el mundo de los “minus” a los espectadores “enteros”. Ese es nuestro objetivo: que después de verla nadie vuelva a mirar a un ciego, un sordo o un cojo con temor, lástima y aprensión. Sinceramente pienso que es un espléndido objetivo para una película".

 

Fotogramas [novembre 2006]
 

  • L'escena de la pel·lícula que veuen al cinema, protagonitzada per Juan Diego Botto i Mercè Sampietro, va ser rodada expressament.
  • El cinema al qual van els tres amics és l'Heron City de Barcelona, un dels cinemes on es va estrenar la pel·lícula.
  • Si el crític de cinema Jaume Figueras va dir que no li agradava el títol, Fernando Tejero va dir que no li agradava el cartell.
  • Al DVD podem triar entre versió en castellà o versió en català. Però mentre el Santi Millan s'ha doblat ell mateix al català, al 'venedor de pisos' li sentim una altra veu.
  • Del web de TVE: "Como curiosidad, en papeles secundarios se pueden encontrar algunos de los actores principales de 'Majoria Absoluta' (Jordi Bosch, Carme Balagué y Marina Gatell), cuyo episodio piloto fue dirigido y escrito por Oristrell, ayudado por Espinosa".
 

nadie

 

tràiler
 
 

La Higuera - diverses informacions i fotografies

Web de Mediapro

Pàgina de la pel·lícula a Diagonal TV

Web del guionista Albert Espinosa


cinema menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch