DIRECCIÓ i GUIÓ : Agustí Villaronga |
FOTOGRAFIA: Jaume Peracaula |
PRODUCCIÓ: Julián Mateos |
MÚSICA: Dead Can Dance |
INTÈRPRETS:
Maribel Martín, Lucía Bosé, Lisa Gerrard, Lydia Azzopardi,
Xesc Barceló, Heidi Ben Amar, Jack Birkett, Marc Bono, Jordi
Bosch (home 1er al moll),
Joaquim Cardona, Mary Carrillo, Walmir Chaves, Ramón
Colominas, Albert Dueso, Llàtzer Escarceller, Luciano
Federico, Mónica Goday, Lluís Homar, Laila Jerbi, John
Jonny, Juan Eduardo López, Miguel Mateos Martín, Günter
Meisner, Tristán Mur, Enrique Saldana, David Sust, Paco
Villar, Lydia Zimmermann, Lucía da Sousa |
ESTRENA A BCN: 16 de maig de
1989, Cinema Diagonal |
PREMIS:
1989 |
Festival de Cannes |
Nominada |
Palma d'Or |
1990 |
Premis
Goya |
Guanyadora |
Mejor Diseño de
Vestuario (Montse Amenos i Isidro Prunes) / Mejor
Guión Original (Agustín Villaronga) / Mejor
Maquillaje y/o Peluquería (Paquita Núñez i José
Antonio Sánchez) |
Nominada |
Mejor Película / Mejor Director
(Agustí Villaronga) / Mejor Dirección Artística
(Francesc Candini) / Mejor Dirección de Producción /
Mejor Fotografía (Jaume Peracaula) / Mejor Montaje
(Raúl Román) / Mejores Efectos Especiales (Reyes
Abades, Ángel Alonso, Basilio Cortijo i Emilio G.
Ruiz) |
|
|
Des de temps immemorables, a l’Àfrica negra,
una tribu espera l’arribada del seu déu, encarnat en un nen
blanc: el fill de la lluna. David, un nen orfe que viu en una
Europa embogida d’entre guerres, coneix aquesta profecia i en la
seva ment infantil creu en la idea que aquest nen és ell mateix
i ha d’acomplir el seu destí. Una organització de caire
científic adopta en David fins que aquest descobreix que
l’organització vol canalitzar l’energia lunar en un nou nat, al
qual David veu com un usurpador. Dues dones seran les que
l’ajudaran a acomplir el seu destí. L’amor, l’aventura, allò
sobrenatural, fins i tot la mort entraran a formar part de la
vida del nen.
|