DIRECCIÓ i GUIÓ : Agustí Villaronga FOTOGRAFIA: Jaume Peracaula
PRODUCCIÓ: Julián Mateos MÚSICA: Dead Can Dance
INTÈRPRETS: Maribel Martín, Lucía Bosé, Lisa Gerrard, Lydia Azzopardi, Xesc Barceló, Heidi Ben Amar, Jack Birkett, Marc Bono, Jordi Bosch (home 1er al moll), Joaquim Cardona, Mary Carrillo, Walmir Chaves, Ramón Colominas, Albert Dueso, Llàtzer Escarceller, Luciano Federico, Mónica Goday, Lluís Homar, Laila Jerbi, John Jonny, Juan Eduardo López, Miguel Mateos Martín, Günter Meisner, Tristán Mur, Enrique Saldana, David Sust, Paco Villar, Lydia Zimmermann, Lucía da Sousa
ESTRENA A BCN: 16 de maig de 1989, Cinema Diagonal
PREMIS:
1989 Festival de Cannes Nominada Palma d'Or
1990 Premis Goya Guanyadora Mejor Diseño de Vestuario (Montse Amenos i Isidro Prunes) / Mejor Guión Original (Agustín Villaronga) / Mejor Maquillaje y/o Peluquería (Paquita Núñez i José Antonio Sánchez)
Nominada Mejor Película / Mejor Director (Agustí Villaronga) / Mejor Dirección Artística (Francesc Candini) / Mejor Dirección de Producción / Mejor Fotografía (Jaume Peracaula) / Mejor Montaje (Raúl Román) / Mejores Efectos Especiales (Reyes Abades, Ángel Alonso, Basilio Cortijo i Emilio G. Ruiz)
 
Des de temps immemorables, a l’Àfrica negra, una tribu espera l’arribada del seu déu, encarnat en un nen blanc: el fill de la lluna. David, un nen orfe que viu en una Europa embogida d’entre guerres, coneix aquesta profecia i en la seva ment infantil creu en la idea que aquest nen és ell mateix i ha d’acomplir el seu destí. Una organització de caire científic adopta en David fins que aquest descobreix que l’organització vol canalitzar l’energia lunar en un nou nat, al qual David veu com un usurpador. Dues dones seran les que l’ajudaran a acomplir el seu destí. L’amor, l’aventura, allò sobrenatural, fins i tot la mort entraran a formar part de la vida del nen.
 

 

nino

cinema menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch