DIRECCIÓ I GUIÓ: Montxo Armendáriz VESTUARI: Pilar Tavera
DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: Guillermo Navarro A.S.C. DIRECCIÓ D'ART: Julio Esteban
MUNTATGE: Rori Sáinz de Rozas MÚSICA: Pascal Gaigne
PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Puy Oria
INTÈRPRETS: Lucía Jiménez, Juan Diego Botto, Mercedes Sampietro, Álvaro de Luna, María Botto, María Vázquez, Rubén Ochandiano, Jordi Bosch (sargento), Ramón Barea, Patxi Bisquert, Joan Dalmau, Asunción Balaguer
ESTRENA A BCN: 27 d'abril de 2001, Cinemes Bosque, Lauren Universitat, Renoir, Savoy i d’altres

PREMIS: Premi Butaca a la millor actriu de cinema (Mercè Sampietro)

 

Hivern de 1944. Lucía, de només 21 anys, arriba a un petit poble de muntanya. Allà es retroba amb Manuel, un jove ferrer que col·labora amb els de la muntanya, els maquis: guerrillers que, amagats a la serra, no es resignen al triomf del franquista. Quan Manuel fuig cap a la muntanya, Lucía descobreix la inhòspita realitat que amaga la muntanya i, també, que pels carrers buits del carrer només vaguen el silenci, l'horror i la por. Malgrat això, la passió que sent pel Manuel fa que Lucía mantingui viva la il·lusió i l'esperança que arribaran dies millors.

 

"Silencio Roto és una pel·lícula clarament antifeixista, però també és un retrat objectiu d'una lluita mal portada, o insuficient, o estratègicament incorrecta. La mirada del director és neta. No admet dubtes. Lucía contempla des del carrer la jove dona d'una caporal de la Guàrdia Civil, que al seu torn la mira des de la finestra. Quan mor el caporal, es repeteix una situació idèntica però amb el punt de vista i la planificació inversa. Ni vencedors ni vençuts". [Quim Casas: El Periódico, 29/04/01]

"En esta película observada, fundamentalmente, a través de miradas y sensibilidades femeninas se dan cita personajes de carne y hueso. Como afirma uno de sus personajes, con esa clarividencia innata en la mujer: "Las ideas son para quienes viven de ellas. (...) En Silencio Roto aparecen seres de carne y huesa, guerrilleros cuyas ideologías también colisionan, sueños difuminados. Es una película ejemplar, apasionante y que va a dejar huella" [Lluís Bonet Mújica: La Vanguardia, 29/04/01]

"El personatge de l'espléndida Lucía Jiménez és l'eix del guió mil·limétric d'Armendáriz, que hi integra a la perfecció la resta d'històries paral·leles. Silencio Roto mai no cau en la gratuïtat i per això hi ha poques escenes de violencia, però la tensió i el dolor mai expressats sempre hi són presents". [Què fem: abril, 2001]

"(...) intérpretes veteranos como Mercedes Sampietro, que demuestra, una vez más, todo su talento, así como Alicia Sánchez, Álvaro de Luna, Helio Pedregal, Asunción Balguer, Ramón Barea o Jordi Bosch, que por enésima vez reafirman nuestro elenco de secundarios como uno de los mejores del cine mundial".  [Roberto Cuadros]

"(...) Y podríamos seguir enumerando toda una serie de secundarios de lujo (Juan Diego Botto, María Botto, Asunción Balaguer, Ramón Barea, María Vázquez, Andoni Erburu, Jordi Bosch, etc.) que cumplen a las mil maravillas, dotando a la historia de toda la carne necesaria para albergar tantos sentimientos y pensamientos". [José Luis Santos]

"Del temblor poético de cada plano y del respeto a sus personajes nace esta obra maestra sobre los maquis". [Carlos F. Heredero: Cinemanía, maig 2001]

 
Declaracions al diari Avui [19/04/01]:
"Jordi Bosch es va sentir 'com un privilegiat al veure com l'equip defensava aquest projecte. La pel·lícula respira nostàlgia i emoció. El cine no serveix només per entretenir, sinó també per fer pensar, per no oblidar'".
 
presentacions   caràtula
 
pel·lícula
   

cinema menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch