de Kathrine Kressman Taylor

Gira per Catalunya: de gener a maig + de novembre a desembre de 2006

Teatre Borràs (Barcelona),  del 3 d'octubre al 5 de novembre de 2006

 
 

DIRECCIÓ: Fernando Bernués IL·LUMINACIÓ: Xavier Lozano
TRADUCCIÓ: Ernest Riera VESTUARI: Eli Elizondo
MÚSICA ORIGINAL: Pello Ramírez i Iñaki Salvador ESCENOGRAFIA: Fernando Bernués i Edi Naudó
DRAMATÚRGIA: Fernando Bernués PRODUCCIÓ: Tanttaka Teatroa i Centre d'Arts Escèniques de Reus
INTÈRPRETS: Jordi Bosch (Max), Ramon Madaula, Roger Mas (piano) i Fanny Silvestre (violoncel)
PREMIS: Nominacions als premis Butaca 2007 > millor espectacle / millor actor (Jordi Bosch) / millor actor (Ramon Madaula)

1932. L'alemany Martin Schulse i el jueu nordamericà Max Eisnestein comparteixen una gran amistat i són socis d'una galeria d'art a Sant Francisco (Califòrnia). El Martin ha decidit tornar al seu país amb els seus, mentre que el Max es queda a San Francisco per dur el negoci comú. Han promès d'escriure's i ho fan des del moment de la seva separació perquè s'estimen com a germans. A principis de 1933, a Alemanya, Hindeburg deixa el poder a un nou canciller, el nacional-socialista Adolf Hitler. Mentre es produeix el tràgic ascens del Tercer Reich, la tendra complicitat de les primeres cartes bascularà subtilment fins a l'horror. Els dos homes viuran aquest gir històric en detriment de la seva amistat, i a la llum de la seva correspondència quedarà atrapada, com en una instantània, no només tota la tragèdia de l'Alemanya nazi, sinó a més una altra història, intemporal i universal; la variable i imprevisible condició de víctima i botxí de l'ésser humà.

"El més interessant d'Adreça desconeguda és la densitat, l'habilitat d'una obra literària que s'explica a sí mateixa però que també testimonia, a la seva manera, l'home i les seves ambigüitats, que partint d'allò particular és capaç de parlar d'allò universal amb gran habilitat i una enorme capacitat d'emoció." Fernando Bernués

 

Reus – 13/14 gener

Badalona – 21 de gener

Blanes - 22 gener

Sabadell – 28 gener  

Girona - 3 febrer

Manresa - 4/5 febrer

Torelló – 11 febrer  

Figueres - 7 abril

Vilassar de Mar - 8 abril

Mataró – 21 abril Lleida - 22 abril Castelldefels - 28 abril
El Vendrell - 29 abril Vilanova i la G. - 6  maig Falset - 14 maig Sant Feliu Ll. - 19 maig
Santa Coloma G. - 20 maig Sant Andreu B. - 21 maig Sant Cugat V. – 26 maig Cardedeu - 27 maig
Manacor – 23 setembre Reus – 30 setembre Ripollet – 24 novembre Cerdanyola - 25 novembre
St. Boi Ll. - 10 desembre
 

El Teatre Bartrina de Reus estrena la versió de la novel·la epistolar «Adreça desconeguda» [Vilaweb - 11/01/2006]]

El CAER repeteix amb «Adreça desconeguda» l'èxit de «Casa i jardí» [Vilaweb - 14/01/2006]

 

presentació (Jordi & Ramon collection)
adreca.jpg (53931 bytes) adreca2.jpg (26028 bytes) adreca3.jpg (26967 bytes) adreca1.jpg (42468 bytes) adreca3b.jpg (31726 bytes) adreca5.jpg (21993 bytes)
 
assajos i funció a Reus [13/01/06]
adreca6.jpg (58777 bytes) adreca7.jpg (45072 bytes) adreca8.jpg (9206 bytes)
adreca24.jpg (18794 bytes)
adreca23.jpg (10633 bytes)
adreca25.jpg (22764 bytes) ad01.jpg (7806 bytes)
adreca9.jpg (24471 bytes) adreca10.jpg (27270 bytes) adreca11.jpg (30366 bytes) adreca12.jpg (30784 bytes) adreca13.jpg (31890 bytes) adreca14.jpg (29291 bytes) ad-mini.jpg (33072 bytes)
 
funció a Sabadell  [28/01/06]
adreca15.jpg (22175 bytes) adreca16.jpg (26433 bytes) adreca17.jpg (31006 bytes)
adreca18.jpg (19160 bytes)
adreca19.jpg (34132 bytes) adreca20.jpg (39742 bytes) adreca21.jpg (29512 bytes) adreca22b.jpg (38307 bytes)
 
presentació i funció a Barcelona [setembre/octubre 2006]
ad03.jpg (66646 bytes)
ad04.jpg (56636 bytes)
ad05.jpg (76954 bytes)
ad06.jpg (53991 bytes)

ad07.jpg (48919 bytes)
adreca28.jpg (43369 bytes) adreca29.jpg (53624 bytes) btv2.jpg (37569 bytes) btv8.jpg (35294 bytes) btv4.jpg (27084 bytes) btv9.jpg (41256 bytes) btv3.jpg (36881 bytes)
adreca26.jpg (22862 bytes) mini-ad.jpg (3658 bytes) teatre-33.jpg (85090 bytes)
  adreca30.jpg (37590 bytes) adreca32.jpg (30352 bytes) adreca33.jpg (59693 bytes)  
 
pòsters de la gira
 
estrena al Teatre Bartrina (Reus)
estrena al Teatre Borràs (Barcelona)
[TV3 - 13/01/06]
[TV3 - 12/10/06] -agraïments a la Gemma-
 

> "Respecto al trabajo con Bosch y Madaula, Bernués señala: «es como comer melocotones bajo el árbol en verano»". [El País - 13/01/06] 

Breu fragment de veu [Ràdio Sant Cugat - 23/05/06]

> "Bosch i Madaula celebraven la implicació del CAER en el projecte d'Adreça desconeguda, que havien descartat les productores barcelonines. (...) Per Bosch, la producció encara constata que es viu una excepcionalitat ja que el que correspondria és fer temporada al Bartrina, «una normalitat que avui no ens podem imaginar encara»". [El Punt - 29/09/06]

> "De hecho, se cuenta con música en directo a través de las teclas de Roger Mas y de las cuerdas de Fanny Silvestre, quienes «interpretan el papel del alma, ya que mientras las palabras de las cartas sirven para contar los hechos, la música sirve para explicar el alma», afirma Jordi Bosch. Roger Mas es un pianista de reconocido prestigio, lo que lleva a Jordi Bosch a afirmar un tanto socarronamente que, por el precio de una entrada, «además de ver una buena obra de teatro los espectadores disfrutarán de un fantástico concierto»". [ABC - 29/09/06]

Entrevista [Minoria absoluta (RAC1) - 06/10/06 [13h]]

> "Teatre... però de vegades també és d'aquells productes que estan una miqueta a la frontera del què seria teatre, del que no seria teatre, però sí que el què desprèn és teatre en majúscules perquè ho hem pogut comprovar amb la gira que hem fet per tot el territori català i ha sigut fantàstic. (...) A veure, com que l'amistat amb el Fernando Bernués ja ve de quan vaig fer amb ell El pianista de l'oceà, que la vam fer al Poliorama, quan jo vaig veure aquest producte, veint-lo vam dir: 'Bueno, l'hauríem de portar a Barcelona'. 'Home, ja ho saps. Això sí que...'. I aquí va començar una miqueta, clar que era la complicitat que ja veient-ho pensava: 'mira, veus...". [El Club (Com Ràdio) - 07/10/06]

> "Doncs és la història de dos amics que un decideix... els dos viuen a Califòrnia, un decideix anar-se'n a Alemanya, l'alemany, i el que és jueu es queda. I l'alemany viu el que és l'ascensió de Hitler al poder i el nazisme. Veiem com ell, l'alemany, justifica a Hitler i les decisions que s'estan prenent a Alemanya en aquell moment. I l'altre des de l'altra punta de món va veient, doncs, el canvi de la relació i que acaba trencant-se". [BTV - 11/10/06]

> Entrevista al suplement de cultura ÈXIT [El Periódico - 19/10/06]

S'OBRE EL TELÓ I... JORDI BOSCH per José Carlos Sorribes

L'actor triomfa amb Ramon Madaula a 'Adreça desconeguda' 

Cartes sobre una amistat destrossada pel nazisme. Es recullen a 'Adreça desconeguda', l'obra que Jordi Bosch  broda amb Ramon Madaula al Teatre Borràs.

-     Sorprèn que vist l'èxit els costés trobar un forat a la cartellera barcelonina.

-     Va ser una qüestió de programació, ja que tots els teatres la dissenyen amb molt de temps d'antelació. El públic respon molt bé i hi ha la possibilitat que fem una pròrroga.

-     Així, van fer el procés a la inversa: estrena a Reus, gira catalana i Barcelona

-     Aquesta obra ja s'havia fet en castellà i en eukera, i estava calr que era molt potent. Jo l'havia vist a Bilbao i a Tàrrega, ja que tinc una gran amistat amb el director Fernando Bernués. Al CAER de Reus hi encaixava en el format.

-     Què el va atraure del text?

-     La història i la seva simplicitat. Tot i que s'explica amb claredat i síntesi. A les cartes hi ha la gènesi d'un procés com el nazisme que van trencar Alemanya i el perquè continua reproduint-se aquest mal endèmic.

-     No el sorprèn que la novel·la de Katherine Kressmann hagi trigat tant a arribar als teatres espanyols?

-     Per aquí no va ser gaire recomanable el tema durant amb molts anys. A França, per exemple, rendeixen culte a una novel·la que és objecte d'estudis universitaris.

-     I que no pot funcionar millor sobre un escenari...

-     L'obra és igual que el text, una successió de cartes que no hem retocat. Tenen un conflicte, un ritme i una teatralitat molt potents.

-     Al marge d'Adreça desconeguda, com va viure la reinauguració del Teatre Municipal de Girona amb La nit just abans dels boscos?

-     Va ser una nit molt entranyable. És un teatre al qual tots teníem un carinyo especial. Fa anys, els muntatges del Lliure sempre s'estrenaven allà abans que el mateix Lliure. A més, el text de Koltès és d'una enorme grandesa.

-     Tindrà continuïtat, aquella funció que va ser tan especial per a tots?

-     Ja va dir el director Àlex Rigola que aquest monòleg s'hauria de veure també a Barcelona. Potser trobarem un forat entre tots els actors que ens vam repartir el text.

-    No serà fàcil, a les agendes d'intèrprets com Jordi Bosch, Lluís Homar, Francesc Orella, Pere Arquillué, Andreu Benito i José María Pou.

 

> "És l'amic jueu, el que es queda a la galeria. A la galeria d'art, vull dir. I el que rep les notícies i el que va veient el canvi d'actitud del seu amic, d'una amistat consolidada, un íntim amic; va veient el canvi i com justifica Hitler i com justifica el moviment nazi i els canvis que estan passant a Alemanya i ell allà no ho entén però tampoc ho pot aturar, veu que és una cosa i la ruptura es produeix i no hi ha (?)". [Escenaris - 19/10/06]

> "'És la història d'una amistat i com a partir de l'amistat apareixen la intolerància i la intransigència, dos mals endèmics presents en tota la història de la Humanitat'. (...) Jordi Bosch ens parla de la dificultat de dur a escena una peça de gènere epistolar: 'Les dues primeres cartes es llegeixen, però després es van convertint en un diàleg entre els personatges, tot i que no es troben mai'. (...) '(La música) Ens parla d'un estat d'ànim, l'instrument és una mica l'ànima de la carta i la paraula', afegeix Bosch. 'Això de les cartes d'entrada pot fer una mica de por perquè pot semblar poc teatral. Curiosament és al contrari, perquè enganxa per la força de la història, pel problema que planteja, que no s'ha solucionat, i per la reflexió que fa'". [Teatre BCN - 19/10/06]

> "Quan veus una bona història darrera... hi havia una frase molt maca que deia, del Pianista, que deia: 'Tu estàs salvat sempre que tinguis una bona història per explicar'. En aquest cas estàvem salvats per què hi havia això, un gruix molt interessant i amb un format petitó que era fàcil de fer, que no ens embrancàvem en una cosa que en aquests moments, a partir d'un nombre determinat l'aventura és converteix en una gran odissea i d'aquesta manera era una cosa que pensàvem que seria fàcil de buscar lloc on poder-la representar". [Serendípia (Com Ràdio) - 21/10/06]

 

RELACIONS EPISTOLARS MORTALS: "Els sentiments de tots dos amics ragen amb tot el ventall de matisos que, tant Bosch com Madaula, despleguen amb la veterania de l'ofici per mostrar el més profund de la grandesa i la misèria de l'existència humana". [Lo Gaig Parler: Teatralnet, 13/01/06]

HISTORIA DE UNA AMISTAD: "Jordi Bosch y Ramon Madaula están espléndidos. El primero encarna al judío, y el segundo, al alemán, con tal sinceridad que no es difícil comprenderlos a ambos, a pesar de sus diferencias. La desolación de Eisenstein emana de los ojos de Bosch, y la solidez de Madaula nos acerca a la fascinación que siente su personaje, como muchos otros demócratas sintieron, por el poder totalitario de Hitler." [Begoña Barrena: El País, 15-01-2006] –agraïments a la Mariona- 

EL MIRALL DE L'HORROR: "L'espectacle del grup basc Tanttaka Teatro ha estat versionada al català i interpretat ara per dues primer espases de la nostra escena: Jordi Bosch i Ramon Madaula. (...) Bosch i Madaula visualitzen la creixent tensió que puja un grau a cada carta amb un treball fet de penetrant i matisada emoció que aboca els personatges a evolucions inesperades que plasmen la tragèdia." [Francesc Massip: Avui, 16-01-2006]

ÚLTIMOS DOMICILIOS CONOCIDOS: "El pasado 12 de enero, en una coproducción de Tantaka y el Centre d'Arts Escèniques de Reus, Adreça desconeguda llegó al Teatre Bartrina, donde ha obtenido un éxito clamoroso, igualmente bajo la batuta de Bernués y con dos superestrellas: Jordi Bosch y Ramon Madaula. Bernués ha descartado el fácil recurso de la lectura de cartas en escena, como en tantos otros textos epistolares, optando por la interpretación pura y dura, matizadísima, de ambos actores: Jordi Bosch (Max) pasa de la incredulidad inicial al dolor creciente, ingobernable, y a la furia vengativa y gélida de la parte final, como si hubiera vivido tres vidas (o tres muertes) en poco menos de un año." [Marcos Ordoñez: El País, 04/02/06] –agraïments a l'Esteban-

CARTES DE L'HORROR NAZI: "El mèrit és del director Fernando Bernués, és clar, que evita convertir el muntatge en una lectura de cartes i sap confrontar molt bé els dos actors amb un mínim moviment d´escena; però també és mèrit de Bosch i Madaula, que estan impressionants cadascun en el seu paper: Madaula amb to pausat, com és característic en ell, Bosch en la seva versatilitat admirable, com també li és característic. (...) En definitiva: un bravo admirat per Jordi Bosch, per Ramon Madaula, per Bernués i per aquest muntatge que tindrà un gran èxit, i que provocarà moltes converses sobre ètica i política." [Jordi Sala: Diari de Girona, 05/02/06]

INOVIDABLE CARA A CARA: "Los espectadores del reusense teatro Bartrina tuvieron el privilegio de presenciar el estreno absoluto de esa auténtica filigrana dramática, dirigida por Fernando Bernués (San Sebastián, 1961) y magistralmente interpretada por Jordi Bosch y Ramon Madaula, en un cara a cara de los que no se olvidan. Después de varios meses de gira por Catalunya, el trabajo del dúo es la pura maravilla actoral. (...) El buen oficio del director se las ha visto con una pareja de actores con muchas horas de vuelo en papeles bastante más complejos que los que propone Adreça desconeguda. Tanto Ramon Madaula como Jordi Bosch transitan sin ninguna dificultad aparente desde la palabra dirigida al espectador, convertido en testigo de las angustias de cada personaje, hasta las razones que tratan de persuadir a uno u otro destinatario de las cartas, como si entre ambos no existiera distancia ninguna. (...) Desde luego, un mano a mano como el de Ramon Madaula y Jordi Bosch es un regalo exquisito, y, por otra parte, nada frecuente." [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 07/10/06]

UN MONTAJE SUTIL Y PODEROSO: "Tiene fuerza la interpretación de Jordi Bosch en todo momento; la va adquiriendo con el fluir del espectáculo Ramon Madaula". [Maria José Ragué: El Mundo, 08/10/06]

"És una història crua, una més de l'època nazi, que Jordi Bosch (el jueu resident als Estats Units) i Ramon Madaula (l'alemany resident a Alemanya) broden amb una interpretació emotiva que es va enfilant lentament i pujant de to fins a arribar al desenllaç fatal". [Andreu Sotorra: Clip de teatre, 09/10/06]

ADREÇA DESCONEGUDA, UN FORMIDABLE MÀ A MÀ: "És una petita filigrana que té en la interpretació dels dos actors catalans la seva gran carta. Un treball actoral realment descomunal, emocionant en molts moments, original en la manera d'arribar al públic i, finalment, del tot compromès amb la història mateixa (...) Adreçant-se sempre al públic, Bosch i Madaula s'endinsen en un atractiu joc que impacta enormement en l'espectador. (...) Adreça desconeguda és un formidable espectacle que demana a crits un públic sensible i que ofereix un mà a mà entre Bosch i Madaula difícil d'oblidar". [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 15/10/06]

CARTES MUSICADES AMB TONADA PASSIONAL: "Bosch i Madaula hi aposten fort en una obra que podria ser molt més fàcil per a uns actors que tenen l'agenda professional prou plena. Es nota que han entrat en aquesta proposta per propi peu i que hi aporten generosament la seva feina". [Jordi Bordes: El Punt, 15/10/06]

"Com sempre, Jordi Bosch i Ramon Madaula, impecables en els seus papers." [Maria de la Pau Janer: Avui, 17/10/06]

 

L'OPINIÓ DE LA CRÍTICA

Gonzalo P. de Olaguer

EL PERIÓDICO

Núria Sàbat

EL PERIÓDICO

Begoña Barrena

EL PAÍS

Francesc Massip

AVUI

M.J.Ragué / I.G.Madariaga

EL MUNDO

Jordi Bordes

PUNT DIARI

* * * * * * * * * * * * * * * *  * * * *  * * * *
 

teatre menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch