> "Respecto al trabajo con Bosch y Madaula, Bernués señala:
«es como comer melocotones bajo el
árbol en verano»". [El
País - 13/01/06]
Breu
fragment de veu [Ràdio Sant Cugat - 23/05/06]
> "Bosch i Madaula celebraven la implicació
del CAER en el projecte d'Adreça desconeguda, que havien
descartat les productores barcelonines. (...) Per Bosch, la
producció encara constata que es viu una excepcionalitat ja que
el que correspondria és fer temporada al Bartrina, «una
normalitat que avui no ens podem imaginar encara»". [El Punt -
29/09/06]
> "De hecho, se cuenta con música en directo
a través de las teclas de Roger Mas y de las cuerdas de Fanny
Silvestre, quienes «interpretan el papel del alma, ya que
mientras las palabras de las cartas sirven para contar los
hechos, la música sirve para explicar el alma», afirma Jordi
Bosch. Roger Mas es un pianista de reconocido prestigio, lo que
lleva a Jordi Bosch a afirmar un tanto socarronamente que, por
el precio de una entrada, «además de ver una buena obra de
teatro los espectadores disfrutarán de un fantástico
concierto»". [ABC - 29/09/06]
Entrevista
[Minoria absoluta (RAC1) - 06/10/06 [13h]]
> "Teatre... però de vegades també és
d'aquells productes que estan una miqueta a la frontera del què
seria teatre, del que no seria teatre, però sí que el què
desprèn és teatre en majúscules perquè ho hem pogut comprovar
amb la gira que hem fet per tot el territori català i ha sigut
fantàstic. (...) A veure, com que l'amistat amb el Fernando
Bernués ja ve de quan vaig fer amb ell El pianista de l'oceà,
que la vam fer al Poliorama, quan jo vaig veure aquest producte,
veint-lo vam dir: 'Bueno, l'hauríem de portar a Barcelona'.
'Home, ja ho saps. Això sí que...'. I aquí va començar una
miqueta, clar que era la complicitat que ja veient-ho pensava:
'mira, veus...". [El Club (Com Ràdio) - 07/10/06]
> "Doncs és la història de dos amics que un
decideix... els dos viuen a Califòrnia, un decideix anar-se'n a
Alemanya, l'alemany, i el que és jueu es queda. I l'alemany viu
el que és l'ascensió de Hitler al poder i el nazisme. Veiem com
ell, l'alemany, justifica a Hitler i les decisions que s'estan
prenent a Alemanya en aquell moment. I l'altre des de l'altra
punta de món va veient, doncs, el canvi de la relació i que
acaba trencant-se". [BTV - 11/10/06]
> Entrevista al suplement de cultura ÈXIT
[El Periódico - 19/10/06]
S'OBRE EL TELÓ I... JORDI BOSCH per José Carlos
Sorribes
L'actor triomfa amb Ramon Madaula a 'Adreça desconeguda'
Cartes sobre una amistat destrossada pel nazisme. Es recullen a
'Adreça desconeguda', l'obra que Jordi Bosch broda amb
Ramon Madaula al Teatre Borràs.
- Sorprèn que vist l'èxit els
costés trobar un forat a la cartellera barcelonina.
- Va ser una qüestió de programació, ja
que tots els teatres la dissenyen amb molt de temps d'antelació.
El públic respon molt bé i hi ha la possibilitat que fem una
pròrroga.
- Així, van fer el procés a la
inversa: estrena a Reus, gira catalana i Barcelona
- Aquesta obra ja s'havia fet en
castellà i en eukera, i estava calr que era molt potent. Jo
l'havia vist a Bilbao i a Tàrrega, ja que tinc una gran amistat
amb el director Fernando Bernués. Al CAER de Reus hi encaixava
en el format.
- Què el va atraure del text?
- La història i la seva simplicitat.
Tot i que s'explica amb claredat i síntesi. A les cartes hi ha
la gènesi d'un procés com el nazisme que van trencar Alemanya i
el perquè continua reproduint-se aquest mal endèmic.
- No el sorprèn que la novel·la de
Katherine Kressmann hagi trigat tant a arribar als teatres
espanyols?
- Per aquí no va ser gaire recomanable
el tema durant amb molts anys. A França, per exemple, rendeixen
culte a una novel·la que és objecte d'estudis universitaris.
- I que no pot funcionar millor
sobre un escenari...
- L'obra és igual que el text, una
successió de cartes que no hem retocat. Tenen un conflicte, un
ritme i una teatralitat molt potents.
-
Al marge d'Adreça desconeguda, com va viure
la reinauguració del Teatre Municipal de Girona amb La
nit just abans dels boscos?
- Va ser una nit molt entranyable. És
un teatre al qual tots teníem un carinyo especial. Fa anys, els
muntatges del Lliure sempre s'estrenaven allà abans que el
mateix Lliure. A més, el text de Koltès és d'una enorme
grandesa.
- Tindrà continuïtat, aquella
funció que va ser tan especial per a tots?
- Ja va dir el director Àlex Rigola que
aquest monòleg s'hauria de veure també a Barcelona. Potser
trobarem un forat entre tots els actors que ens vam repartir el
text.
- No serà fàcil, a les agendes
d'intèrprets com Jordi Bosch, Lluís Homar, Francesc Orella,
Pere Arquillué, Andreu Benito i José María Pou.
> "És l'amic jueu, el que es queda a la
galeria. A la galeria d'art, vull dir. I el que rep les notícies
i el que va veient el canvi d'actitud del seu amic, d'una
amistat consolidada, un íntim amic; va veient el canvi i com
justifica Hitler i com justifica el moviment nazi i els canvis
que estan passant a Alemanya i ell allà no ho entén però tampoc
ho pot aturar, veu que és una cosa i la ruptura es produeix i no
hi ha (?)". [Escenaris - 19/10/06]
> "'És la història d'una amistat i com a
partir de l'amistat apareixen la intolerància i la
intransigència, dos mals endèmics presents en tota la història
de la Humanitat'. (...) Jordi Bosch ens parla de la dificultat
de dur a escena una peça de gènere epistolar: 'Les dues primeres
cartes es llegeixen, però després es van convertint en un diàleg
entre els personatges, tot i que no es troben mai'. (...) '(La
música) Ens parla d'un estat d'ànim, l'instrument és una mica
l'ànima de la carta i la paraula', afegeix Bosch. 'Això de les
cartes d'entrada pot fer una mica de por perquè pot semblar poc
teatral. Curiosament és al contrari, perquè enganxa per la força
de la història, pel problema que planteja, que no s'ha
solucionat, i per la reflexió que fa'". [Teatre BCN - 19/10/06]
> "Quan veus una bona història darrera... hi
havia una frase molt maca que deia, del Pianista, que
deia: 'Tu estàs salvat sempre que tinguis una bona història per
explicar'. En aquest cas estàvem salvats per què hi havia això,
un gruix molt interessant i amb un format petitó que era fàcil
de fer, que no ens embrancàvem en una cosa que en aquests
moments, a partir d'un nombre determinat l'aventura és
converteix en una gran odissea i d'aquesta manera era una cosa
que pensàvem que seria fàcil de buscar lloc on poder-la
representar". [Serendípia (Com Ràdio) - 21/10/06]