Premià de Mar, 24 de novembre de 2003

- La companya de locució de l'Àlex Gorina, la Rosa "Bocamolla" Romero, a part de no encertar ni per casualitat el compte dels premis que anava guanyant "DDD", es va haver d'empassar les seves paraules al declarar la seva predilecció per un altre dels candidats a millor actor. Lleig...

- Si no vaig mal fixada, el terme "DDD" (que el Jordi va pronunciar a l' "En directe") és originari i només s'utilitza en aquesta web. L'haurà adoptat ja l'equip artístic del TNC? O van ser influències inconscients d'aquest web?

- En el reportatge del "Vitamina N" vam descobrir, amb horror, que la fotografia que feien servir per a mostrar el Jordi com a candidat és la de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Ja podrien haver trobat una fotografia una miiiiiica més actual (els hauríem cedit qualsevol de la web gustosament!).

 

"VITAMINA N" [City TV – 25/11/03]

Mireia – Jordi Bosch: Dissabte, diumenge, dilluns...

Jordi – Dilluns, com avui!

M – Com avui.

J – A la tercera va la vençuda! Esperem que caigui...

M – Què té aquesta obra que té vuit nominacions?

J – Mira, que va connectar molt bé la temporada passada.

M – M'han dit, si no m'han informat malament, que Dissabte, diumenge i dilluns torna al Teatre Nacional.

J – Sí...

M – Com a gran cosa extraordinària.

J – Sí, cinc setmanes.

           

"ESCENARIS" [C50 – 04/12/03]

J - Estic nominat pel Dissabte, diumenge i dilluns, pel paper protagonista i bé, esperem... esperem que ens caigui, no?

 

"EN DIRECTE" [TV3 – 25/11/03]

Ruth Jiménez – Què, Jordi, tot apunta a un nom i a una obra de teatre, eh?

Jordi – Bueno, veurem, home, hi ha moltes possibilitats, perquè en som molts nominats al DDD, al Dissabte, diumenge i dilluns... Esperem que hi hagi sort...

 

"AMÈNIC" [Catalunya Cultura – 24/11/03]

Àlex Gorina – En Peppino!

Rosa Romero – Come stai, signore? Sono [stai] contento?

AG – Premi Butaca al millor actor de teatre per Dissabte, diumenge i dilluns.

Jordi – Molt bé, home.

A - Hem passat la tarda junts fent Primera Plana.

J -  És veritat.

A - I ara uns minuts... Home, la Mercè Sampietro també...

J -    Sí...

A -  I t'acaba d'enviar...

J -Home, i com diu el Lluís Soler: "això és Ben-Hur!", en portem... cauran els 8!

RR - Cinc, en porteu cinc de moment.

J - Cinc, no? Fixa't.

A - Doncs cinc o...

RR - Cinc, cinc.

A - No sé si ja porten sis ja, eh? Perquè ja he perdut el compte.

J -  Fixa't, fixa't.

A -  Teniu: actor, actriu, actor de repartiment, escenografia, vestuari i il·luminació.

J -  Exacte.

RR - Sis.

A -   I encara queda per guanyar direcció i muntatge.

J -     A veure, a veure què...

A -   A veure, Jordi...

J -   Home, estic molt content. Home, tu diràs. Me fa molta il·lusió, una il·lusió molt gran. Tu diràs, tu diràs...

A - Dóna força per tornar-hi?

J -  Sí, exacte! Això dóna força per tornar-hi una altra vegada.

A -  Tens ganes de tornar a entrar a casa teva una altra vegada?

J -   Sí... a tornar a entrar-hi. Home, m'han canviat la dona, però vaja.

(Riuen)

RR - Bé, ets un home especial.

J -  Exacte.

RR - Diu, entres a casa un dia i et trobes una i tornes a entrar i en trobes una altra.

J -  Sí, sí... Apa, mira...

(La Carme Molina i el Joan Borràs apareixen dalt de l'escenari per a rebre el premi honorífic)

A -   Sí, la Carme Molina i el Joan Borràs.

J -  Oh, que entranyable això, eh? Això és molt entranyable. Això sí que fa molta il·lusió.

A - La veritat és que jubiladets...

J - Mira, quina tendresa, això és... nois... quin moment tan maco.

RR - Ho dèiem abans als oients, que són una parella molt estimada per tota la professió.

A -  Tothom s'està posant de peu dret.

J -  Oh! Carai!

A -  Quina elegància, oh, la Carme Molina. S'ha posat de "sis" botons...

J - Fantàstic. Jo pràcticament vaig tenir la sort de fer les últimes obres d'ella, l'Arsènic i puntes de coixí i després d'aquella potser en fa fer una.

RR – Olors. Va fer Olors, l'obra del Benet i Jornet que feia un paper que (...).

J -  Sí, exactament.

A - Pel qual també va estar nominada als Premis Butaca.

J -I ja va estar, eh? Vull dir que...

A -  Bona gent, a més a més.

J -   Molt bona gent. Exacte. A sobre, bona gent.

A -  Fixa't quin aplaudiment de gala.

J -  Sí, sí.

A - Amb ell també havies coincidit?

J -   No, amb ell, mai. Amb ell mai. No vam coincidir mai. Mai, mai. I també és una persona amb una humanitat...

A -  És un bisbe, eh? És com un déu! (referint-se al look del Joan Borràs)

J -  Sí, sí.

A -  Per la barba.

RR - I el Joan Borràs és que ha fet de tot: teatre, cinema, televisió, doblatge...

A -  Ha escrit obres de teatre...

RR - Ha escrit obres de teatre, ha dirigit també un parell d'obres de teatre.

J -  Sí, sí.

RR - Estan emocionats.

A -  Home, hauríem d'aplaudir, que estem aquí...

J -   Sí, eh? És veritat, és veritat, és veritat.

RR - Tota la sala està en peus.

A -  No recordo un aplaudiment tan llarg en els Premis Butaca.

RR - Al Lucchetti i a la Lola Lizaran també va ser molt llarg, també.

(La Carme Molina i el Joan Borràs fan llur discurs d'agraïment)

A -  Carme Molina i Joan Borràs: matrimoni renovat!

RR - Ha estat entranyable.

A -  Jordi, ha estat preciós poder-ho compartir amb tu.

J -  Gràcies, eh?

A - Estàs disposat a passar-te 51 anys damunt d'un escenari?

J -   Uf!

(Riuen)

J - Esperem arribar-hi, esperem arribar-hi. Val la pena, és de les coses més maques que hi ha. Veure això, vull dir, els actors es van fen grans junts i que els veus que són capaços, que han arribat amb la resistència i aquest amor i aquesta estimació...

A - A veure què li diràs a l'Emma Vilarasau el dia que us donin un premi compartit!

J -   (Riu) Exacte.

A -  Escolta, que vagi molt bé...

J -  Gràcies.

A -  Amb Primera Plana.

RR - I felicitats.

A -  Felicitats pel premi i bon retorn al Teatre Nacional amb Dissabte, diumenge i dilluns, Jordi.

J -  Gràcies a vosaltres.

A - Adéu guapo.

J -  Vinga!

teatre menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch