de Bernard-Marie Koltès

2006

http://www.temporada-alta.net/cat/index.php --> web del Festival

Temporada Alta es connecta amb el món real en l'espectacle d'inauguració [El Punt - 07/10/06]

Una peça compromesa per començar  [El Punt - 10/10/06]

 

ESTRENA AMB SET PRIMERES ESPASES - D.B., Girona [Diari de Girona - 10/10/06]

La major part de les persones que ahir a la nit van poder assistir a la funció única i irrepetible de La nit just abans dels boscos eren convidats, entre ells els responsables de l´empresa Dragados, que ha fet l´obra de remodelació del teatre o el personal de l´Àrea de Cultura de l´Ajuntament. Les poques entrades que s´havien posat a la venda s´havien esgotat del tot per assitir al recital d´aquest text dur del dramaturg francès Bernard-Marie Koltès, inclòs al Festival Temporada Alta, i que d´alguna manera aborda en to clarament crític temes d´actualitat com el drama de la immigració.
L´estrena de la remodelació del teatre passarà a la història també per l´obra escollida i per la singularitat de la posada en escena, a càrrec de set primeres espases del teatre català. Sota la direcció d´Àlex Rigola, els actors Pere Arquillué, Andreu Benito, Jordi Bosch, Lluís Homar, Francesc Orella i Josep Maria Pou van vestir-se de pidolaires i van fer torns per recitar un monòleg escrit l´any 1977 per un dramaturg que aviat seria considerat un visionari per la seva capacitat d´avançar temes de gran interès social.
Un Renault 5 atrotinat era un dels pocs elements d´atretzzo per a una inauguració que enraria l´ambient del teatre carregant la sala de fum per ajudar a submergir l´espectador en una atmosfera sòrdida.
El text parla d´un personatge en estat psicòtic que està a punt de ser assassinat per un coronel que es dedica compulsivament a disparar contra tot allò que té un color diferent al de les boscúries on habita, les del Nicaragua dels anys de les revoltes frustrades pels interessos de les potències occidentals. Aquest és un projecte que Rigola ha cedit a la cituat de Girona.

 

2007

Angoixa polièdrica al Teatre Lliure, amb 'La nit just abans dels boscos' [w3.bcn.es - 12/09/07]

El teatre Lliure estrena la temporada con una obra de Koltès [La Vanguardia - 12/09/07]

L'obra « La nit just abans dels boscos » inaugura la temporada del Lliure [Diari de Girona - 13/09/07]

El Lliure alça el teló amb una obra de Koltès que dóna veu a un immigrant [El Periódico - 13/09/07]

Josep Maria Pou debuta esta noche en el Teatre Lliure con un texto de Koltés [ABC - 13/09/07]

'LA NIT JUST...' ELS SET MAGNÍFICS: "Set magnífics del teatre català (sis actors i un director) per a una representació única i irrepetible. (...) La funció va permetre disfrutar de sis magnífics actors, amb capacitat d'emocionar". [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 11/10/06]

SIS ACTORS EN CERCA DE PERSONATGE: "Observar els fruits de la tècnica de Pou o d´Orella, de l´energia de Bosch o d´Homar o de la solvència d´Arquillué o de Benito, i tot això en poc més d´una hora, resulta una delícia, i certament això constituïa una ocasió única. (...) Personalment, tinc una debilitat accentuada per Jordi Bosch, però em sembla que aquest actor parit pel Lliure pot ser un magnífic galant o pare de família o aventurer o malvat (aviam si algun dia li ofereixen un paper de malvat [ ]), però no l´acabo de veure, de marginat social. El personatge no li acabava d´anar bé, a Bosch, i tot i això també va tenir moments brillants".  [Jordi Sala: Diari de Girona, 11/10/06]

LA SELVA CONTEMPORÀNIA: "Encara recordem la interpretació que feia Francesc Orella en aquella obra (Roberto Zucco) i ara, Orella, al costat d'altres membres d'aquell repartiment, com Andreu Benito o Jordi Bosch, tornen a interpretar Koltès en l'estrena de la temporada del Lliure: La nit just abans dels boscos. (...) Un text bo només necessita bons actors que el diguin. Tota la resta és accessori i val més que sigui secundari. Rigola sembla que ho ha comprès i per això l'aposta forta del muntatge és en la veu dels actors (Arquillué, Benito, Bosch, Orella, Pou i Selvas) i en la manera com diuen el text". [Miquel Pairolí: El Punt, 15/00/07]

KOLTÈS, EL PREMONITORIO: "Escuchar las palabras que escribió Koltès es siempre un redescubrimiento. Y si quienes las dicen, nos las dicen, son seis grandes actores, aún más. (...) ¿Tiene este texto la misma fuerza en una sola voz que tiene en seis, por buenas que sean? Creo que no, pero, por el contrario, aquí se crea un distanciamiento positivo. La idea inicial es buena porque ese hombre son seis, pero son también dieciséis mil. Y lo que pierde el texto en contundencia, en pasión, lo gana en profundidad". [Santiago Fondevila: La Vanguardia, 15/07/09]

KOLTÈS A SIS VEUS. Sis grans actors del teatre català: "Pere Arquillué, Andreu Benito, Jordi Bosch, Lluís Homar, Francesc Orella i Josep Maria Pou. En aquesta ocasió repeteixen els mateixos, amb l'únic canvi d'Homar per David Selvas. (...) Què se'n pot dir de la interpretació? El director resol amb talent i sensibilitat el canvi d'actor en cada moment i busca, des dels registres particulars de cada un d'ells, una uniformitat en la manera de viure i dir el text de Koltès. És una magnífica interpretació a sis veus viscuda en un escenari que manté la imatge d'un cotxe abandonat en la penombra i és caixa de ressonància del discurs de l'autor francès". [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 15/09/07]

SIS VEUS PER A UNA SOLA CARA: "Rigola reparteix la veu d'aquest estranger sense sostre que sobreviu a patacades sota la nit plujosa de la ciutat hostil, en sis actors que, inevitablement, sembla que conten històries diferents. Això no és obstacle, però, per percebre un text dramàtic impressionant escrit amb la intenció de clavar un cop de puny a la boca de l'estómac de l'espectador. Tanmateix algú comentava, en sortir, que semblaven uns burgesets parlant d'indigents. Calia dir des d'una emoció devastadora, i no tant explicar, ni que fos amb tècnica impecable". [Francesc Massip: Avui, 16/09/07]

"Més que veure en aquest muntatge l'oportunitat mediàtica de posar junts en un escenari sis intèrprets de primera fila, s'hi veu la intenció de multiplicar, com en un joc de miralls, el paper de l'immigrant en múltiples cares, però amb un únic motiu, una única ràbia, una única esperança i, plàsticament, un mateix uniforme de vestuari, uns pantalons d'esport, un abric de pòtol, un casquet de llana..." [Andreu Sotorra: Clip de teatre, 14/09/07]

POLIEDRO KOLTÈS: "Debe de ser la primera vez (en España, por lo menos) que un monólogo de Koltès, La nuit just avant les fôrets (La nit just abans dels boscos, versión de Sergi Belbel) se trocea y encarna en seis voces, seis grandes voces, seis actorazos. (...) y ocupe su espacio otro soliti ignoti con el rostro de Jordi Bosch, una voz ahora más ligera porque no tiene el peso de una historia que contar: es el momento de dejarse ir en la alta madrugada, de acogerse al breve ensueño de un poco de calma sobre la hierba y bajo los lejanos y altísimos árboles de Nicaragua, pero llega la certidumbre fríamente desesperada, todo igual, la jungla de las ciudades y la selva donde un general y sus secuaces disparan contra los hombres ocultos". [Marcos Ordoñez: El País, 22/09/07]

2006

"I que destila molta sensibilitat, aquest text, té una cosa que et pot. Realment, el Koltès en això era un mestre. Aconseguia la famosa poètica teatral, realment ho va aconseguir, el Koltès. Desprèn una cosa que és molt potent". [TV3- 10/10/06]

Una (interessant) carta sobre la venda d'entrades [El Punt - 10/10/06] -agraïments a la Miriam i a en Josep-

 

2007

"Jordi Bosch ha considerado que si uno quiere afrontar bien el texto sólo puede hacerlo desde 'la humildad'". [La Vanguardia - 12/09/07]

"L'espectacle, proper al recital, no només es basa en sis bones interpretacions. 'Si es vol fer bé, demana molta humilitat', apunta Jordi Bosch. També es recolza en la prosa poètica de Koltés". [w3.bcn.es - 12/09/07]

"Jordi Bosch, otro de los grandes de la escena catalana, reflexiona que «este monólogo sólo se puede hacer desde la humildad»". [ABC - 13/09/07]

"Jo afegiria al que tu has dit, que està molt bé, que el què remou és la mala consciència instaurada que tenim tots plegats. És una miqueta la feina del teatre. No agrada però penso que el teatre té la... si està viu és per això. Pot fer poca coseta i la mínima que pot fer és que en una societat benestant, aburgesada, que tots hi estem molt bé... que ens faci... d'això, la mala consciència que tots tenim, i la que la culpa sempre és d'un altre i que no és nostre perquè nosaltres en el fons no podem fer-hi res, de tot això... el poder pot fer alguna cosa. El poder, quan li ve la pilota a ella diu 'home, podem fer però...' el problema és que tots es van tirant la pilota per solucionar un problema, realment, bastant greu. Doncs està bé, que ens remogui una miqueta. // No, no és que hagi costat, però sí que hauríem de recuperar, una mica, per què es va iniciar això: va ser per la inauguració del Teatre Municipal de Girona. Es tractava de fer un acte inaugural i sí que l'Àlex Rigola va tenir molt clar que volia inaugurar-ho amb aquest monòleg i era que la paraula tingués el màxim protagonisme. Llàvorens vam partir aquest gran monòleg en les sis veus. Nosaltres, cadú pel seu cantó va intentar preparar el seu troç de monòleg i el va posar en peu. Si s'hagués acabat en allà, doncs, com a acte inaugural acabava. A partir d'ara ens ha generat un debat, a veure, si això ara, ho convertim en espectacle... què hi faltaria, què acabaríem de lligar-ho. Per què si més no el què hem decidit és recuperar el què va ser, la nit tant especial i emotiva que va ser a Girona" [Els Matins (TV3) - 14/09/07]

"Pel que diu ell (David) simplement afegiria que si s'hagués quedat a Girona tot això potser no ens hauríem... no ho estaríem posant de debat a la taula. Sí que llavors el plantejament com a espectacle, sí que valdria la pena tenir en compte aquest punt d'unitat. Però vaja, a mi, de tota manera, em penso que aquest text com tu molt bé l'has definit és inmens. És inmens perquè ajunta teatre... jo penso que per primera vegada, per primer cop tornaven a sentir en el públic allò de 'gràcies per sentir teatre'. Teatre, la paraula agafa un poder, allò, simplement l'actor, la paraula i res més. I quan dic res més és res més. En això hi ha una honestedat de cara a la direcció, en aquest cas del Rigola, de dir 'res més'. I veus un actor en allà. T'agradarà o no t'agradarà però hi ha l'honestedat de l'actor que s'enfronta davant d'aquest text amb un respecte molt gran perquè la partitura està molt ben pautada i si li fas cas... allà agafa una... apareix la poètica aquesta que parlaves tu. I això és... això sí que hi ha una unió dels sis que ens emociona a tots aquí darrera. // Sí, exactament. L'estrenarem ("Barcelona (un mapa)") a l'octubre (...) A finals de mes estrenaré a Madrid el "Play Strindberg" amb l'Espert i el José Luis Gómez..." [El matí de Catalunya Ràdio (Catalunya Ràdio) - 14/09/07] escoltar l' àudio

Teatre Lliure > pàgina dedicada la representació (versió 2007) amb dossier

teatre menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch