EL MÓN S’ACABA [Catalunya Ràdio - 27 de juny de 2000] Se senten els poemes “Encara no hem començat oficialment l’estiu...” i “Postal de París” L’any passat quan Miquel Martí Pol va fer 70 anys Jordi Bosch i l’actriu i cantant Nina i el músic Àngel Pereira li oferiren al teatre de Roda de Ter un regal, “Espai pel somni”, ara aquest regal, poesies i textos del poeta, es podrà veure des d’avui fins al 2 de juliol al Teatre Lliure de Barcelona. Aquest mateix “Espai pel somni” ha estat publicat en disc, amb la qual cosa, podem tenir a casa. sempre que vulguem, a JB recitant Martí Pol i ara, com ja sabeu, el tenim aquí, en persona. - T’has tallat els cabells? o m’ho fa la vista? o... Jordi Bosch - Sí, sí, sí. Una espurgada d’estiu sempre va bé. - Això passa, els actors acaben temporada, i mira, un Chekhov? doncs cabell llarg, amb aquell vestit blanc tan preciós... - Exactament... Martí Pol? una bona rapada! - Escolta, quan li vau oferir aquest regal a en Martí Pol, l’any passat a Roda de Ter, com li vau presentar? embolicat? o... - El vam fer venir al teatre de Roda i allà el vam estrenar. - Va haver-hi sorpresa per part d’ell o ja ho sabia? - No! Ell ja ho sabia que estàvem treballant en aquest espectacle, home, perquè sense el seu permís tampoc pots grapejar d’aquesta manera com vam fer, i bàsicament la prosa, no? està molt trossejada en servei del “Llibre de les solituds”, del que pensàvem que podia ser un complementari de la mateixa poesia. - Perquè a vegades hi ha el poema net, diríem... - Exactament. - A vegades hi ha el text net, del “Jocs d’escacs” i a vegades hi ha barreja, no? - Això mateix. Sí, sí, sí. Llavors també hi ha cançons de la Nina que ella ha musicat... - Amb música de Bach... - “Amb música de Bach”, és un poema “Amb música de Bach”! - (riu) Ja ho sé! - També tenim col·laboracions especials, en un dels poemes... - Sí que m’ha semblat veure, hi ha en un dels poemes, el “Democràcia”, que és el 22, sentim, veig que hi posa... a veure: - Sí, sí - Aquí ets tu... Se sent  “Democràcia” - Aquí, aquest. És la col·laboració del Joan Rosaura que... - ... que diu “I jo?” - “I jo?” - Que és un poeta... un rapsoda català... - És un gran amic, eh? és un gran amic i a més, un gran amic de tots. - (riu) Màrius Serra - “I jo?” és un bisíl·lab, eh? “I-jo?”. - Exacte. - No, ara fora conyes, aquesta aportació de Joan Rosaura, que ell és de per allà Osona, em sembla. - Eh, sí. Sí, sí, sí, és de per allà la Plana. Sí. - Un rapsoda d’allà. - Ahà. - Per primera vegada en els poemes de Miquel Martí Pol introdueix interrogants, és a dir, es dedica a fer preguntes... - Sí. - I aquí es remarca més que en d’altres. - Ell mateix s’ho va dir. Un dia ho va dir-ho. Diu: “Els poemes em contesten”, eh? “Jo mateix em contesto” llavors d’aquí sorgien les respostes. - Ah, hi ha... Joan Rosaura ja ha vingut. - Això! El tenim en aquí. Si us plau! - Si us plau, si li voleu cedir el micròfon... - Sí, sí. - El senyor Rosaura i el senyor Cisco Bellmunt, també. - Sí, també han vingut. Representants de la Plana... - Senyor Joan Rosaura... - El Joan ens explicarà això del... Joan Rosaura – Una petita correcció, i ja em perdonareu, i deia que es queixava que li sortia gent als poemes. - Aquesta, aquesta - Que hi sortia gent? JR - Ara m’hi surt gent. - L’altre dia va ser el teu sant, no? Felicitats. JR - Moltes gràcies. - I Cisco, quan és el sant del Cisco? Cisco Bellmunt – Pel desembre, el 3. Ja t’hi faré pensar. - No, com jo. Francesc Xavier! No, és que veiem que  a més a més dels crèdits, als agraïments, hi surt el Joan, l’Anna Maria, el Cisco i la Lídia, que és el club de fans que... - Sí, no el club de fans, eren un grup de fidels que ens van acompanyar en la nostra gira, vam fer quatre bolos, eh? no et pensis, però en aquells quatre, ells van tenir... sí, perquè la primera idea de quan es va fer era estrenar-ho a Roda i fer una bona gira d’aquest espectacle, i anar a tots els llocs que fóra possible, i no va puguer ser, per mil i una raons, eh?, i clar... - I ara que... - I ara per fi podem estar una setmaneta seguida que ho podrem fer... - al Teatre Lliure... - al Teatre Lliure... - i després, correrà o rodarà o...? - Sí. Sí, sí. Segueix viu, espero que sí. - Tu que parles i recites i no cantes, com t’has adap... - (riu) - No, clar, ell parla i recita. JR o CB - Canta, canta. - Sí, qui canta el seu mal espanta! que diuen a... - No, però com t’ho has fet per adaptar-te a les dues músiques, les que tenen els poemes de Miquel Martí Pol i les d’en Pereira? Per en aquest cas hi ha dues músiques... - Sí. Exacte. - Una que fa “tin tin” de l’Àngel Pereira, i després, l’Emili Teixidor ho remarca això en el text que us ha fet d’introducció, hi ha una música pròpia, no? dins de la poesia... - Sí, exactament. El que ha fet l’Àngel és tot un món sonor al voltant del poema. I és molt interessant perquè encara dóna molt més relleu a la paraula, saps? - Ahà. - Més que donar-li una melodia, li dóna tot un món sonor. Tot aquell món de percussions que ell té, ara et fa un so amb un arquet i un plateret com amb la marimba o amb el bombo... Fa tot un món de... - L’Emili Teixidor diu això, que hi ha una música pròpia als poemes. Trobes que això és un dels motius de l’èxit popular que té en Martí Pol? - Jo crec que el gran èxit del Miquel és que parla molt clar i molt entenedor per tothom i diu coses que les podem entendre tothom. I ell diu: “Jo parlo de mi”. I potser clar, parlant d’un mateix, parlant de debò, de debò, mirant-se dintre, està parlant de tots. Perquè tot plegat és molt vell, i això és la grandesa que té, que és la grandesa que tenen tots els grans: Shakespeare, Chekhov... ens estan parlant de coses que ens són molt properes a nosaltres. - I potser hi ha dos moments no? El moment en que un poema és escrit i el moment de la lectura, que potser que sigui feta per una gran veu, per un gran actor, com ara tu, Jordi... - Gràcies. - O després potser un moment d’intimitat, no? que la poesia rebota i et surt per... - Exactament. Sí, sí, sí, sí. I que la finalitat última de la poesia sempre diuen que és per ser escoltada però... tu la llegeixes amb tu mateix i escolta, ja en tens prou, eh? - També, com diu ell, l’Emili Teixidor, recites de forma magnífica i amb sornegueria de pagès quan convé, d’on ve la sornegueria? Sí que ets foteta, una mica... - (riu) No, els que són gran sorneguers i grans irònics són la gent de la Plana, jo penso. - Sí, però tu... - Realment, eh? això us podrien parlar molt bé aquest dos? que tenim en aquí... - “I jo?” <(riu) - Diu: “I jo?”... JR - Ha pujat molt a la plana i n’ha ben après! - Sí! Mare de Déu! - Per cert, per què no recites alguns del poemes que no surt publicat al “Llibre de les solituds”? - Un altre? Un de nou? Quin podria... - No sé... - El “La veu...”? - No...!  (avergonyit) JR o CB – Sí... jo ja li he dit i no em vol fer cas... - Tossuts de mena! No, és que em de dir que a través del llibre “Què és poesia”?, editat per Empúries, són tres conferències de MMP, se sap per exemple, alguns dels secrets del “Llibre de les solituds”. Ve editat per Empúries, per 62, i com ara el fet que existeix un llibre més gran. Aquí de fet només hi ha 49... - Sí. - ... versos. Set per set, que és el número totèmic d’en Miquel... - Exactament. - I en canvi, a l’original, el quadern que déu tenir a casa seva n’hi ha 81, per això deia, clar, ja que tens tanta entrada... - Clar. No, fóra dels 49 jo no en coneix... que, no els conec, no els conec. CB - (...) no se’ls sap... - No, de memòria no. - Què vols que porti aquí a la cartera un poema de Miquel Martí Pol com qui porta un calendari? CB – M’hi acostumaré... - Molt bé, què t’anava a dir... tu has estat el responsable també dels textos i dels poemes que hi surten, no? - Sí, perquè una miqueta la dèria última era meva, no? Quan, no sé, en tenia molta necessitat, vam començar agafant-li tota la seva obra i fent un intent de tria i és inacabable i sempre el gran esforç és el de triar, perquè te’ls quedaries tots i no pot ser. I tot té la seva mida. I llavors va arribar un moment que vaig dir: bueno, doncs, agafo l’últim, l’última producció seva, en aquest cas el “Llibre de les solituds” i, la meva gran descoberta de ja fa molts anys, perquè em sembla que és del 88-89, el llibre aquest de prosa poètica, que el trobava fantàstic, vaig dir: home això, trobo que s’ha de sentir, això és una pena que no, que no... perquè ell és una sèrie que volia fer de 8 o 10 llibres i es van quedar en 2. - De prosa. - Exactament. El “Nomenclatura catalana” i el “Defensa siciliana” i es va agrupar en el... - ...“Joc d’escacs”. - Exactament. I la tria és una miqueta meva; trossos que m’agradaven molt, trossos que pensava que podria lligar-los amb algun poema del “Llibre de les solituds”... i d’aquí anava. - De tots els que hi ha, de tots el que hi ha al disc, de tots els que hi ha a l’espectacle, per tu quin és el... perquè ara el puguem sentir... - Un poema? Un? - Vols sentir el de la Nina? Ja et veig a tu... - Va, sí. Sentim a la Nina que sempre és més agradable. - El... 11, diria: “En algun lloc”. - Això. - És que com tenim tant de material... clar que això, acaba de sortir, no? - Sí, per Sant Jordi va sortir. - Sant Jordi... (riuen) - Abans d’ahir! Se sent “En algun lloc” - La Nina hi fa 2 o 3 o 4 o 5 aportacions cantant i també declamant, no? Declama l’aposta... - Exacte. I en canta... tres, aquesta “En algun lloc”, “El borrissol d’àngel”, que és aquell poema del Pere IV que el Martí Pol havia musicat i ell el cantava i li fem com... ella li canta. (...) - Per cert, en Miquel Martí i Pol assistirà a alguna de les funcions, o com anirà? - Sí, avui vindrà.  Sí, sí, sí, sí. - Hi ha alguna opció de d’això... - Tot un honor, el tindrem avui en allà. - Si fossis parlamentari del Parlament català hauries votat per la candidatura pel Nobel o...? - Oi, tant, clar que sí. - Què en penses d’aquesta polèmica...? - El que no hauria votat és el soroll que s’ha arribat a fer al voltant d’això però mira... - Perquè es veu que no acompanya, no? - No, diuen que no. Jo em vaig enterar l’altre dia. Precisament el que no vol l’acadèmia sueca és soroll, vol la màxima discreció, i precisament aquí en fem un rebombori! (riu). Potser el que no volen és donar-li però... - I trobes que, com, no sé, com ha dit el Bru de Sala o el Trallero, que hi ha altre poetes millors que Miquel Martí i Pol que s’ho mereixerien també o...? - Ai... això sí que ja és a gust del consumidor. Jo penso que se’l mereix el Miquel; ara, un altre pensarà una altre cosa, cadú defensa lo seu, no? - La llibertat de pensament... - Exactament. - La llibertat de poesia. - Tu Joan, a qui li donaries? JR – I ara perdona que m’hi fiqui. Segur que hi déu haver algú que s’ho mereix tant com ell, el que no hi ha manera de sapiguer-ne trobar és 20, com diu el Xavier Bru de Sala, això no. - Sí, sí, sí. Però trobeu que finalment potser que hi opti al Nobel o...? - No ho sé. - S’ha de veure, no? S’ha de veure. Hi ha hagut també, recentment, moltes altres iniciatives, en homenatge a Miquel Martí Pol: el disc “Roda”, on hi ha col·laborat Josep Maria Flotats, Lluís Llach, Ramon Muntaner, Maria del Mar Bonet i la mateixa Nina. Quines diferències trobes que hi ha entre aquest disc i el vostre? - Allò és un recopilatori de tots els poemes que s’han arribat a musicar de Martí Pol i això sí que està basat simplement en l’espectacle dedicat al “Llibre de les solituds”. - Que hi ha la gràcia que el podem sentir amb ell mateix fins i tot. - Ah sí? Se sent “Riu amunt” - “El riu amunt”... Aquesta és la veu del Miquel Martí Pol. La poesia i en aquest cas també la veu de Miquel Martí Pol... Es rep una trucada per parlar de poesia, la dona reclama al Jordi més obres de Josep Maria de Segarra als teatres i ell respon “Els programadors...”. Se sent “Borrissol d’àngel” - Aquest poema, “Borrissol d’àngel”, no és d’en Miquel. - No. És del Pere IV però la música sí que és del Martí i Pol. Sí, sí. I ell el cantava. - Tenien bona relació també amb el Pere IV, amb el Lluís Vinyoli?, amb ? Una altra trucada. Una altra dona recita un poema seu. Se sent “Em considero una persona més aviat complicada i difícil...” - Misteri... - Misteri... (...) Breu entrevista a Xavier Ribalta que canta Salvat Papasseit: (...) - Escolta, ja saps que hauràs de competir, aquest vespre, amb Jordi Bosch que presenta... bueno, tu ets a l’ Espai i ell fa l’ “Espai pel somni”, al Lliure amb poesia, de Miquel Martí Pol. XR - Bueno, però Barcelona és molt gran, i el Jordi Bosch té el seu públic i jo tinc el meu, que és el mateix... i bueno... (rialles) - Exacte! Molt bé, això! (...)

espai pel somni | menú principal © La pàgina d'en Jordi Bosch