ELS PASTORETS: "El muntatge d'A.Bruch que, en
un principi, semblava voler elaborar una dramatúrgia del text,
cedeix sota el seu pes i confia tota la responsabilitat al pla
interpretatiu, el qual es presenta molt heterogeni i, per tant,
amb més dificultats per reeixir. Tots esperàvem potser que una
figuereta del text o del treball dramatúrgic aconseguiria, al
final, de donar la volta a la representació i establir unes
claus noves que enfrontessin l'espectador amb una nova lectura
de l'espectacle. La sorpresa vingué quan ens adonàrem que la
història que ens contava Mercè Rodoreda era escrita
seriosament". [Joaquim Vilà: Avui, 24/10/1979]
"Si bien dramáticamente la obra está
impecablemente construida y el lenguaje tan personal está
presente a lo largo de los dos actos, la pieza peca de un
moderado anacronismo que le resta fuerza". [Patricia Gabancho:
El Noticiero Universal, 22/10/1979]
"(Araceli Bruch deja el texto de Rodoreda) en
una considerable indefensión al refugiarse en un formulario
naturalista, de muy difícil defensa en estos momentos. La nota
interpretativa de Carme Contreras fue la más destacada en una
muy discreta actuación conjunta del grupo". [Martí Farreras:
Tele/Exprés, 26/10/1979]