de Mikhaïl Bulgàkov

Teatre Romea, del 15 d'abril al 20 de juny de 1993
 
 

DIRECCIÓ: Pavel Khomsky VESTUARI: Mariel Soria
AJUDANT DE DIRECCIÓ: Jordi Carrillo ESCENOGRAFIA: Michael Bantjes
INTÈRPRET ASSISTENT A LA DIRECCIÓ: Mònica Mackay IL·LUMINACIÓ: André Diot
INTÈRPRETS: Manel Barceló, Jordi Bosch (coronel Alexei Turbin), Anna Estrada, Pep Ferrer, Pep Jové, Carles Martínez, Pep Pla, Santi Ricart, Philip Rogers, Xavier Ruano, Lluís Soler, Artur Trias
 

"Jordi Bosch és el coronel Alexei Turbin, condemnat a ser la rectilínia encarnació de l'honestedat. (...) Bosch està impecable, però Manel Barceló (que bé que està quan el dirigeixen bé!) roba les escenes. (...) Escena del gimnàs: mor el coronel Turbin, una altra llàstima: ja no veurem més Jordi Bosch. (...) Ara ho tinc clar: estic veient un western crepuscular, un Van morir amb les botes posades a la russa. Jordi Bosch fa de Henry Fonda". [Marcos Ordóñez: El Observador, abril de 1993]

"Una interpretación que se reduce, de hecho, a un mano a mano entre Jordi Bosch (el coronel Turbin) y Lluís Soler (el capitán Mixlaievsky), dos actores espléndidos – si se tratase de un combate, que no lo es, díria que Soler, el aspirante, le ganó a Bosch por escasos puntos". [Joan de Sagarra: El País, 17/04/93]

"Però, sobretot, cal citar dues altres interpretacions de primera magnitud: Jordi Bosch, equilibrat, massís i creïble, en el personatge fonamental de la peça (Aleksei), i el sempre eficient Lluís Soler, més afinat que mai, en el personatge ple d'humanitat i energia de Víktor Mixlaievski". [Xavier Pérez: Avui, 18/04/93]

LA OTRA CASA DE LOS TURBIN: "¿Qué decir, en este mismo orden de juicios, sobre Jordi Bosch? Parece obvio que el director Khomski desconoce los recursos de este eminente actor ya que, de otro modo, a su coronel Vassílievitx no le habría impuesto lo que, a mi modo de ver, es una incómoda circunspección más que el trágico conflicto que atenaza su conciencia. Indudablemente, no le habría dirigido tan rematadamente mal en la escena 'imposible' de la rendición de su tropa y en la que la contraarenga del oficial es un parlamento a la deriva, sencillamente lamentable". [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 18/04/93]

"A Jordi Bosch me pareció que le costaba asimilar algunos aspectos de su personaje". [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 20/04/93]

 

premsa
 
funció
 

El coronel Turbin canta una cançó abans de la batalla amb els bolxevics

teatre menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch