de Sergi Pompermayer

Teatre Lliure, del 18 de novembre de 1997 a l'11 de gener de 1998
 
 
 

DIRECCIÓ: Lluís Homar

MÚSICA: Lluís Vidal
ESCENOGRAFIA: Paul Berrondo IL·LUMINACIÓ: Xavier Clot
VESTUARI: Antonio Belart COREOGRAFIA: Máximo Hita
CARACTERITZACIÓ: Eva Fernández ASSESSORAMENT: Jordi Bosch, Anna Lizaran
INTÈRPRETS: Pol Berrondo, Jordi Bosch (Zowie), Núria Cano, Àurea Márquez, Marc Martínez, Àngels Poch, Guim Segarra, Lluís X. Villanueva
GIRA: Sant Cugat del Vallès / Figueres

 

Zowie és un policia esquizofrènic que s'inventa una realitat  pròpia, fruit de la seva bogeria. La lluita de Zowie  passa per la mort i el dolor com a procès catàrtic per crear un món millor. L'espectacle presenta un món desolador, en un futur proper, on es barregen la crueltat, l'humor i la violència.
 

COM MÉS SEREM MÉS RIUREM "Jordi Bosch es mou amb la destresa que li és característica per aquesta maroma relliscosa que és Zowie, i ens fa enyorar aquell Enric Ciampa que feia sonar els cascavells de l'al·lucinació amb molta més versemblança que aquí". [Francesc Massip: Avui, 21/11/97]

"ZOWIE" Y LOS ESPEJISMOS "Lluís Homar, en fin, ha asegurado el buen trabajo de los intérpretes principales de Zowie, con dos figuras poderosamente destacadas: la de Jordi Bosch, en el papel de policía exterminador y alucinado que encarna con absoluta, inquietante convicción, y la de Àngels Poch, ejerciendo de veterana prostituta en un trabajo soberbio, pienso que inmejorable, y que ensancha el territorio de su sorprende versatilidad". [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 21/11/97]

"Jordi Bosch (Zowie) y Àngels Poch (madre / prostituta), los más veteranos, alcanzan los mejores momentos de la pieza". [Pablo Ley: El País, 21/11/97]

UN ESPECTÁCULO INQUIETANTE: "Convincentes las interpretaciones de Jordi Bosch en el policía exterminador (un personaje díficil e inquietante) y de Àngels Poch, que crea una vieja prostituta de gran impacto; eficaz el policía que recrea Lluís X. Villanueva y humano (el que más en el escenario) el doble personaje (hermano/travesti) que encarna Marc Martínez". [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 22/11/97]

UN JUSTICIERO EN EL LLIURE: "Y atractiva es la interpretación, con algunos, muy buenos trabajos, empezando por el de Jordi Bosch, en un personaje muy distinto a todos los que hasta ahora ha interpretado". [Gonzalo Pérez de Olaguer: La guía del ocio, novembre de 1997]

LA POR DEL MOSSO D'ESQUADRA DAVANT DEL TRAVESTÍ: "Zowie està molt ben dirigida per Homar, que s'ha posat totalment al servei de l'obra, podant alguns passatges massa pomposos i/o redundants i fent tot el possible per acostar-la al públic, i compta amb un grapat d'actors que juguen a fons i aconsegueixen donar veritat i força (o veritat i gràcia) als seus personatges, però lamento dir que entre ells no hi ha Jordi Bosch. Atenció: no dic que Jordi Bosch no jugui a fons sinó que juga a un joc que no és la seva lliga. Dit d'una altra manera: haver-lo escollit a ell per a Zowie és un miscasting dels que fan època. Convé estendre's una mica sobre el tema, perquè potser és un prejudici meu. Jordi Bosch és això tan difícil de trobar que es diu un actor de comèdia; un actor de comèdia que, per descomptat, pot arribar a la tragicomèdia, com va demostrar en el Ciampa d'El barret de cascavells, primera direcció d'Homar. Un actor de comèdia que, per sobre de tot, és el bo de la funció. L'heroi positiu. Per què? Perquè Jordi Bosch té un altre do de Déu: el Bon Rotllo Instantani. Entra en escena un personatge interpretat per Jordi Bosch i saps inmediatamnet que ha entrar un bon paio, una persona decent, i costa moltíssim -com a mínim a mi- veure'l com un canalla. El podria arribar a veure com un canalla elegant, de l'estil de Cary Grant a Sospecha, però fixin-se vostès que és l'únic canalla que va fer Cary Grant en tota la seva carrera. Per què? Perquè era un miscasting i Hitchcock, que no era tonto, sabia que a Cary Grant no li anaven aquests personatges. I llestos. Lluís Homar, en canvi, sembla que troba un plaer lleugerament pervers a repartir-li a Bosch papers a contrapeu: primer el va disfressar de Pocahontas a Els bandits i ara el vesteix de Robocop (amb el barretet d'Apemantus a Timó d'Atenes), li engalta una mega-pipa que ni les de Acción mutante i li fa recitar uns parlaments que li queden (sí, mai millor dit) com a un Sant Crist dues pistoles. Amb tot el meu respecte, amb tot el meu afecte envers Jordi Bosch: el veig vestit així, parlant de purificar la ciutat i protegir la seva imaginària germaneta, mirant el buit, i em resulta inevitable pensar en un mosso d'esquadra, una bellíssima persona, al·lucinant després d'haver-se pres deu copes d'Aromes, o de barrejar Bailey's amb aigua tònica. I potser sí, potser aquest personatge hauria resultat més creïble així, sense futurismes ni vestits de Robocop; si la funció s'hagués anomenat La por del mosso d'esquadra davant del travestí. Cal dir, en honor a la veritat, que a l'última part de la comèdia Jordi Bosch pitja a fons l'accelerador i arriba a donar-nos espurnes de la pretesa puresa, de la commovedora bogeria que hauria de tenir el personatge (...)." [Marcos Ordoñez: Avui - 24/11/97]

 

presentació
dossier / funció

 
 

Jordi Bosch: Zowie [Butlletí de l'Associació d'Espectadors del Teatre Lliure - març 1998]

"El personatge diríem que és una persona molt introvertida, sola, que té la seva veritat absoluta i a partir d'aquesta veritat absoluta ell, quan es troba acorralat i veu que no té sortida i es troba pressionat o que té la gent en contra, decideix treure-se'ls de sobre per una qüestió de supervivència. És una llàstima perquè les intencions d'aquesta persona són bones en el fons. Li agrada fer el bé, tenir cura del germà i de la seva germana. Té intencions bones però estan mal encaminades".

 

El Teatre Lliure recrea la croada cruenta d'un policia esquizofrènic [El Periódico - 16/11/1997]

"Zowie", protagonitzada per Jordi Bosch, barreja crueltat, humor i violència

"(...) Potser Jordi Bosch no afronta el personatge més difícil de la seva carrera, però sí el més singular. “És molt lluny de tots els tipus que he fet”, reconeix. Agraeix sobretot a Lluís Homar els ànims que li ha donat. I asegura: “M’hi he implicat totalment i encara no sé quins resultats n’obtindré”. De Zowie diu que és un home que té les seves pròpies veritats absolutes i que davant d’això, l’espectador ha de ser més tolerant. “Zowie diria que qui no comulgui amb la seva veritat està en contra seu”. Bosch explica que l’autor de l’obra el defineix com un ser esquizofrènic que té la intenció d’arreglar el món. “També té alguna cosa de visionari, és un home convençut que pot arreglar el món i ho ha de fer”, explica l’actor.

Ni al director de Zowie,  Lluís Homar, ni al protagonista, Jordi Bosch, els és fácil definir el personatge. “Es podria dir que és un visionari que vol canviar el món”, resumeix l’actor. Homar s’apunta a la tesi de l’autor, que el veu com un esquizofrènic obsessionat a crear un nou món.

Bosch i Homar elogien la personalitat de l’autor Sergi Pompermayer en aquesta obra. “El viatge de la lucidesa a la bogeria que fa Zowie és, teatralment parlant, una aventura apassionant”, asegura el director del Lliure. L’actor, per la seva banda, destaca la força que tenen els altres personatges de la història. Diu d’ells que són víctimes de la societat i que reflecteixen en els seus comportaments les tensions quotidianes i la soledat en què viuen, malgrat els intents de comunicació que fan tots plegats".

 
  • Portada del Butlletí de l'Associació d'Espectadors del Teatre Lliure, amb el figurí original:
  • Aquesta és la primera obra del Jordi que vaig veure, el 8 de desembre de 1997.

teatre menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch