ÀVIA AMB SUQUET "Un vehicle
normalet, de classe mitjana, que és un Golf ja una mica
atrotinadet. Una masia empordanesa fantàstica, magnífica. Una
indumentària a base de fil blanc, espardenyes, camises de lli,
també algun conjunt blue jean i una armilla potser
comprada a Índigo. Tres persones de servei a la masia
(encarregada, cuinera i jardiner), com si fossin col.laboradors
(¡ah!, la paraula empleats ¡mai!). I l'arribada de 12
néts per passar tots junts el mes de juliol. Aquest és el clima,
el paisatge de la protagonista d'Abuela de verano
(TVE-1) que interpreta Rosa Maria Sardà. Aquest bonic perfil
d'alta burgesia catalana progre i farcideta de diners,
però que cuida els signes externs amb una exquisida contenció,
com aquell exclusiu suquet que anys enrere, cada estiu,
organitzava a la seva mansió del Baix Empordà un polític
d'esquerres de tota la vida. La Sardà, que coneix bé tot aquest
rerefons tan característic, broda una de les seves
interpretacions més mesurades, a to amb el selecte personatge a
qui dóna vida. A una de les seves nétes fins i tot li cita de
memòria una frase de Coetzee ("El desig és embadaliment, mai un
intercanvi"). Demostra amb aquesta cita el meravellós
eclecticisme de la seva cultura. La dinàmica de néts, àvia i
servei, submergits en una masia empordanesa tan fabulosa, pot
resultar intel.lectualment molt atractiva. D'entrada, ja hem
assistit a un cop molt bo quan la Sardà es pregunta, sorpresa,
per què els seus néts consumeixen tant paper higiènic. Li respon
Abdel, el jardiner nord-africà: "Senyora, gasten tant paper de
cul perquè són rics". Exacte: com més nivell econòmic, més volum
d'excrements i escombraries". [Ferran Monegal: El
Periódico – 08/09/05]
ABUNDÀNCIA "Vam poder veure
que a Abuela de verano, la nova estrena, els
personatges tenen moltes coses a dir i és presumible que els
capítols fins ara programats siguin insuficients. Perquè, en
ficció, qui mana són els personatges, i més si són una multitud.
¿Quan es donarà un premi Princep d'Astúries a un personatge de
ficció?" [Joan Tharrats: Avui – 08/09/05]
ÀVIES "Ja tenim àvia a la
televisió. No la de La botica, que ens recupera els
remeis tradicionals oblidats, sinó una àvia moderna, que tant
parla d'homes com manega el mòbil, més en sintonia amb el nou talante
de TVE. La vam conèixer dimarts a la nit, a TVE-1, en el que va
ser el primer capítol d'Abuela de verano. Una ficció
adreçada a la família i inspirada en el llibre autobiogràfic Diari
d'una àvia d'estiu, de Rosa Regàs, una altra àvia de
l'era moderna i icona del que han pogut aconseguir algunes
dones, com dirigir en el seu cas la Biblioteca Nacional. Dimarts
vèiem el personatge de Sardà convivint a la seva masia uns dies
d'estiu amb els seus 12 néts -en roda de premsa va confessar que
en la realitat no ho faria «ni jarta de vino»-,
impartint normes i consells en una sèrie plantejada com una
ficció seriosa i que vol adoctrinar els més petits. Llàstima que
els consells semblaven massa posats amb calçador i en veu d'una
àvia Sardà poc convincent. Tot i això, va liderar les
audiències, potser perquè els petits manen en el comandament,
perquè la sèrie et trasllada a un estiu que no volem que acabi o
perquè les àvies no sobren mai" [Eva Font: El Punt –
08/09/05]
ANTIOBREGÓN "No era nada fácil
convertir Diario de una abuela de verano,de Rosa
Regàs, en una serie de televisión con una docena de niños y
algunos animales. Pero TVE se ha atrevido, y la serie respira
bien: es una serie con niños, pero con sensibilidad adulta.
Ayuda mucho el rictus displicente de Rosa Maria Sardà como
abuela antiabuelita: nada de almibaramientos, edulcoraciones ni
ñoñerías. Las situaciones no son inverosímiles, hay reflexión y
emoción verdaderas. En resumen, es la antítesis de Ana y
los siete.Pienso ahora que Abuela de verano es
una serie que estará gustándole a nuestro recordado compañero
Josep Maria Baget Herms, que hoy hace un año nos dejó aquí abajo
para seguir viendo la tele desde ahí arriba. Va por ti, amigo".
[Víctor-M. Amela: La Vanguardia
- 08/09/05]
UNA SERIE EDUCATIVA "Los niños
tienen demasiadas cosas y, además, suelen ser cosas
inútiles».Sobre esta frase se construye la serie Abuela de
verano, protagonizada por Rosa M.ª Sardá. Basada en el libro
homónimo de Rosa Regás, esta agradable acuarela estival debería
haberse emitido en su época natural, pero por razones que se me
escapan la han incrustado cuando están a punto de caer los
primeros chuzos de punta. Arcanos de la programación, darling.
El caso es que la historia de una abuela que se encierra durante
un mes en una masía con sus incontables nietos permite un repaso
pedagógico que es tan indicado para padres como para niños,
aunque éstos lo disfrutarán más. Que nadie espere, en cualquier
caso, unos datos de audiencia espectaculares, pues aunque la
serie sea correcta y los mensajes positivos y hasta educativos,
hay que admitir que no es esto lo que busca el gran público. Qué
le vamos a hacer". [Peter Casting: 20 minutos – 08/09/05]
ABUELA SARDÁ "MENOS MAL. Ni es
la pesadilla de Verano azul ni la tontorrona Ana
y los 7 , dos exitazos en la historia de TVE. Abuela
de verano , que La Primera dará la noche de los martes
durante las próximas 12 semanas, es algo más gracias a Rosa
María Sardá, que a estas alturas ya está entre las grandes de la
escena española. Su trasunto de la escritora Rosa Regás en su
libro Diario de una abuela de verano , es convincente
y además pega bien. El equipo de guionistas coordinados por
Joaquín Oristrell, se cuidaron lo suficiente de evitar que los
críos ni sean frikis odiosos ni repipis a los que apetezca
apretar el cuello¿ Recibieron como premio el espacio más visto.
Con ella, TVE pretende conquistar al target familiar sin la
coartada mema de la Obregón. Obvio que el experimento tiene sus
riesgos, como cualquier producto coral empeñado en satisfacer a
todos, algo imposible. Pero al meter en los personajes algo más
que tópicos y abriendo huecos a los buenos valores (sin
moralismos oportunistas ni coyunturales), Abuela de verano
supera por momentos a la monotonía ya habitual en la ficción
española de teleseries (y además ¡No gritan!). Al recurrir a
exteriores naturales sin aspecto de cartón-piedra, gana
credibilidad. La abuela Eva, doce nietos y un mes en una masía
de ensueño, no será la octava maravilla, pero ni provoca acidez
estomacal ni náuseas". [Miguel Anxo Fernández: La Voz de
Galicia – 08/09/05]
ESPAÑA ME PONE "(...). El
médico que interpreta Albert Espinosa en Abuela de verano
(TVE), en cambio, sigue inspirado. El martes se declaró a la
mujer de su vida. Fue una de esas escenas que si la hicieran Tom
Hanks y Meg Ryan pasarían a la historia de la ficción tierna y
sentimental". [Sergi Pàmies: El País – 10/11/05]