Amb Final de trajecte es va acabar la sèrie no diària més llarga de la televisió catalana. Una producció amb idea original de Jaume Cabré prevista per tretze capítols es va anar allargant a causa del interès despertat. La proximitat dels personatges amb el seu públic més una bona tasca de guionatge van aconseguir un gran èxit.

El protagonisme coral dels habituals junt amb convidats de luxe de l'escena catalana, permetien el seguiment de les històries dels protagonistes amb la intercalació d' històries autoconclusives. El bar d'en Manel que després seria d'en Tomàs, el quiosc de l'Eduard, la botiga de la Glòria, el despatx del cap d'estació... més els passadissos serien els escenaris on transcorreria tota l'acció. La interpretació per sobre de la mitjana, menció especial al treball de Josep Maria Pou, seria un factor important en l'èxit d'audiència i qualitat de la sèrie.

SER O NO SER: Una antiga amant visita el Manel al bar i el fa posar nerviós perquè ell vol oblidar el seu passat. L'Eduard ensopega amb el Ramon, un personatge fatxenda a qui li deu quatre milions de pessetes -que va necessitar per muntar una galeria d'art. L'Eduard no vol que sàpiga que ara fa de quiosquer i actua com si ningú de l'estació el conegués. Finalment en Manel s'assabenta que la Teresa s'ha d'operar urgentment del cor.

"Estació d´enllaç" estava rodada íntegrament en un plató que volia reproduir una estació de tren. Curiosament mai no hi va sortir cap tren.

Fitxa de la sèrie [TVC]

televisió menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch