Llarga vida al Cèsar! [Avui - 28/04/07] Eva Forn
"TV3 ha estrenat La Via Augusta , la sèrie que feia dies que s'anunciava i que, per tant, va crear certes expectatives, depenent, esclar, del nivell de coneixements de cadascú i sobretot del que el nou producte ens recordava. És a dir, veient la promoció jo vaig recordar La memòria dels Cargols , una sèrie de fa alguns anys que també va emetre TV3 i que, entre d'altres coses, tenia un sentit de l'humor intel·ligent en un context cavernós que la feia apta per a tota la família. La Via Augusta vol explicar un fragment de la nostra història a través de la vida i les peripècies dels romans, utilitzant l'amenitat, el ritme i, altre cop, el sentit de l'humor, per arribar a uns teleespectadors orfes, en general, de coneixements històrics i viciats per una programació televisiva poc formativa i d'un entreteniment més que dubtós. Crec que el començament no podia ser millor. Un Octavi August (Jordi Bosch) assegut intentant cagar és una bona manera de cridar l'atenció. I un cop vist el capítol, crec que aquest vessant escatològic, juntament amb el sexe, que hi és bastant present, serà una de les claus de l'èxit de la sèrie. Perquè, al cap i a la fi, ens mostra la vida tal com era en una època en què les formes no eren importants, en què imperaven les baixes passions en detriment del què diran, un esperit que trobem a faltar en la nostra vida diària i per tant també a la televisió. Tot això gràcies a la idea de Joaquim Oristrell i a la interpretació del conjunt d'actors, autèntiques estrelles de l'escena catalana, com per exemple Anna Lizaran, Mònica López i Joan Lluís Bozzo".
"Pèplums" nostrats [El Punt - 28/04/07] Gemma Busquets
"La novel·la històrica és tot un best seller. Inventar-se una trama amb personatges quotidians i protagonistes de la història en un temps passat té una referència clara: Roma . TV3 ha unit aquests dos conceptes amb La Via Augusta , conscient que no té el pressupost de la BBC ni tot Cinecittà per recrear un mercat d'esclaus ni el palau d'August ni la domus de Pompeu. Però té un guionista amb enginy com ara Joaquim Oristrell, i la gran Anna Lizaran, que omple la pantalla, i Mònica López, que també se la guanya. S'aposta per una trama clàssica –amors, desamors, poder, traïció– amb personatges corrents per demostrar-nos que en el fons tot és igual. La capital de l'imperi, la de províncies, les obres d'un projecte magne que no s'acaba mai, els que manen i els que sempre han obeït. L'humor serveix també per mostrar-nos la debilitat del poder –August no només necessitaria iogurt bifidus sinó Viagra–, d'aquí l'escena escatològica inicial. Més drama que rialles –no trobareu La memòria dels Cargol –: els romans catalans aposten per la ironia, frases amb les quals s'insisteix en el paral·lelisme i que busquen la complicitat de l'espectador. És difícil, però, fer versemblant la història quan una estàtua de Júpiter sembla atrezzo dels Pastorets".
Catalanes a la romana [La Vanguardia - 28/04/07] Fernando de Felipe
"No cabe duda de que presentar en la tele a todo un emperador como César Augusto en plan caganer supone, cuando menos, un claro ejemplo de normalización escatológica. Sobre todo, si se hace desde una cadena pública y en riguroso prime time .Ríanse ustedes de la escandalosa escena de las ostras y los caracoles del Espartaco de Kubrick, del lúbrico Calígula de Tinto Brass, o de las muy variadas concesiones a lo fisiológicamente funcional de Roma ,la extraordinaria serie coproducida por la HBO y la BBC. Para retortijones, los del jueves en La Via Augusta ,el primer sit-péplum de TV3. Consciente de que todos los culebrones conducen a Tarraco, e inasequible al cartón piedra, el capítulo inaugural de la nueva serie de Joaquim Oristrell llegó, fue visto y convenció al menos al 19% de la audiencia catalana, lo que no está nada mal para ser una de romanos. De hecho, no me extrañaría demasiado que los de Polònia aprovecharan tan kolossal tirón y comenzaran, sandalia mediante, a retratar a sus tripartitas señorías en clave patricia. Ya me veo a Carod-Rovira vestido de Astérix y reclamando la independencia, a Piqué emulando desde su escaño a Viriato, a Saura encerrado en las termas, a Montilla acudiendo a clases de latín para principiantes, o a Mas preguntándose dónde diablos se toman las decisiones sobre el AVE Madrid-Barcelona tras comprobar horrorizado que la construcción de aquella calzada que unía Cádiz y Roma se decidió, entre espasmos intestinales, a pie de letrina. Lo que ya no tengo tan claro es si, aprovechando que la Vía Augusta pasaba in illo témpore por allí, a nuestros vecinos de la comunidad valenciana les dejarán algún día ver la serie".
Ave, Oristrell! [Diari de Girona - 28/04/07] Moisès de Pablo
"Un Jo, Claudi a la catalana. L´emperador Octavi August es trasllada a Hispània en el moment de cloure la conquesta per ser el protagonista. Però, amb hemorroides i manca de libido sexual, crida a Tarraco el seu antic metge, apartat per un embolic de faldilles. Si guareix l´emperador, recuperarà el lloc. La família es trasllada amb ell. L´arribada d´esclaus íbers i el casament d´una de les filles amb un general romà obren vies argumentals. La sèrie recupera actors com Anna Lizarán o Quimet Pla. L´hàbil Oristrell és prou capaç de captar l´atenció del públic amb els embolics romans. Ara, el precedent és difícil de superar. Les intrigues de la BBC van ser un èxit mundial. Després, Enric Calpena presenta una píndola històrica. Un encert el format: un breu documental. La periodista Núria Ribó, de look inclassificable, fa connexions «en directe». Oriol Grau és l´amic de l´emperador".
'La Via Augusta' convence a Tarragona [Diari de Tarragona - 28/04/07] Dídac Montoliu Montes
"TV3 estrenó ayer, en horario de máxima audiencia, su apuesta más fuerte del año en el campo de la ficción: La Via Augusta . Se trata de 12 capítulos de una hora de duración en los que se narran los avatares de una familia, los Escipió, estrechamente vinculada a César August, el emperador romano, mediante la figura de su médico, Pompeu Escipió. El interés de esta crónica reside en saber si la supuesta recreación histórica gusta o no gusta en la ciudad. Para esto, hemos contactado con el arqueólogo de Tarragona, Albert Vilaseca. La Tarraco de TV3 bajo la lupa de los tarraconenses. El director de la televisión catalana, Francesc Escribano, afirmó el martes, durante la presentación de la serie, que La Via Augusta «tenía el mejor inicio de todas las series de ficción que se han hecho en TV3».El listón, pues, estaba muy alto y, en opinión de nuestro experto, Albert Vilaseca, a quien le pedimos que analizara el rigor histórico del capítulo,el resultado de los primeros 20 minutos era «correcto». Apuntó Vilaseca que « en TV3 se han asesorado por un buen profesional, Víctor Revilla , con el que he trabajado en varias ocasiones» y añadió que «el decorado está bien cuidado, se han documentado sobre cómo construir una casa pese a que todo parezca, más o menos, lujoso». En el debe de la serie, el arqueólogo tarraconense remarcaba un punto que ha levantado algunas ampollas. «Los exteriores los han rodado en Collserola y dicen que aquí no habrían podido hacer una toma de 180º sin que salga algo actual. Eso no es cierto. Podrían haber ido cerca del Acueducto, el Pont del Diable», declaró Vilaseca. Y en el haber se encontraba, según Albert Vilaseca, «el título de la serie. Me parece muy bien que le llamen La Via Augusta, es un concepto que todo el mundo, más o menos conoce». Aunque fue precisamente esta idea, la Via Augusta, la que provocó la única errata destacable en el primer capítulo de la serie. «Han dicho que se trataba de un proyecto de César August y no es verdad. La Via Augusta venía de mucho tiempo atrás», apostilló Vilaseca. En definitiva, el experto en ruinas tarraconense manifestó que 'al fin y al cabo, se trata de una ficción y no tiene porqué ser muy rigurosa pero lo que sí me parece una buena idea es que luego emitan A la Romana, un programa de divulgación histórica'".
Una lavativa per a August [El Periódico - 29/04/07] Ferran Monegal
"A casa hem rigut de valent amb aquesta Via Augusta que ha ideat Joaquim Oristrell per a TV-3. Potser sense saber-ho els ha sortit un còmic de romans la mar de disfrutable. Aquesta arrencada, amb Cèsar August (Jordi Bosch) assegut en una comuna de la imperial Tarraco fent esforços sobrehumans perquè fa sis dies que no pot anar de ventre, i exclamant tot desesperat ¡No puc, collons!", ha aixecat riallades al meu barri. Home, potser el gran filòleg Martí de Riquer ens il.luminaria sobre si la paraula collons! formava part del llenguatge dels cèsars de l'Imperi Romà, però de ben segur que haurà tingut una alegria al sentir que els metges que visiten August el saluden dient "Ave Cèsar" --que és el que correspon a l'època i al lloc-- en comptes del risible "Hola, Cèsar, bona tarda" d'altres produccions, d'altres pèplums, cataplàsmics. També hem tingut una alegria amb el rol que encarna Joan Lluís Bozzo, que exerceix de subhaster d'esclaves iberes, totes en pilota picada. ¡Ah! Bozzo en matèria escènica és molt savi i sap triar els papers més picants. Si haguessin contractat, també, Pepe Rubianes, entre tots dos haurien aconseguit unes subhastes encara més bàrbares. La guinda d'aquesta estimable producció va ser el programa que van col.locar a continuació, titulat A la romana , en què vam veure la nostra molt admirada Núria Ribó, amb les seves fashion vestimentes del Miró més modern i actual, circulant per aquella Tarraco de fa 2.000 anys, i conversant amb els centurions que hi havia per allà. Ens explicava la Núria preocupada: "Des de fa uns dies Cèsar August pateix una inflamació d'hemorroide", i tota ella s'estremia, sensiblement horroritzada".
August i Cassen [Avui - 02/05/07] Toni Vall
"TV3 ha estrenat La Via Augusta, una operació prestigi decidida a seguir la beta de sèries com Roma i la mítica Jo Claudi. Se suposa que la sèrie anirà creixent i convencent però la primera entrega va ser francament fluixa. Una insòlita discontinuïtat narrativa afecta de ple la seva línia de flotació i la submergeix en el mar de la més absoluta dispersió. Tot i ser ben gros, no és aquest el seu problema essencial, sinó la seva estranya indefinició de to humorístic. Si és una sàtira li falta verí i si és un acudit marrà li falta grapa. Tots sabem què és, per exemple, Lo Cartanyà; en canvi encara no tenim ni idea de què és La Via Augusta. Van fer bé Joaquim Oristrell i Enric Gomà, creadors de la sèrie, de situar-se a primera fila vestits de romans en l'escena de la venda d'esclaus. És bo observar la criatura de ben a prop i detectar de seguida quan comença a plorar. Veient el primer episodi no vaig poder evitar pensar en les sèries d'humor que TV3 va fabricar durant els primers anys de la seva vida. Impossible oblidar l'Andreu Millet del gran Cassen a De professió AP, o en Narcís Pons i Rius de Saza a Tot un senyor o l'empresari tarambana d'Albert Closas a Sóc com sóc . Algú dirà que representen un humor ja superat, passat de moda i carrincló. I que ara hem d'explotar l'humor sofisticat i emmirallar-nos en la qualité de les sèries americanes. Doncs des d'aquí faig un prec: es decidirà algun dia TV3 a editar en DVD aquelles enyorades sèries? N'hi ha molts que en vam aprendre molt i que necessitem emmirallar-nos-hi encara tants anys després, tot cercant la preuada inspiració".
Caca, cul, tita... [Avui - 06/05/07] Lluís Montserrat
"Si us heu partit de riure amb el titular d'aquest article, no continueu llegint, no l'entendreu. Ara bé, si ja heu superat la fase anal, si ja no us fa riure el company aquell de preescolar que s'abaixava els pantalons mentre feia prrrrffff amb la boca fent veure que es tirava un pet, aleshores no haureu rigut amb el titular, com tampoc no haureu entès quina és la gràcia de La Via Augusta (TV3, dijous nit). Res en les infinites promocions que ens va passar el canal no feia pensar que ens volien servir alguna cosa indefinida entre la sitcom i el no res. Ben al contrari, als anuncis s'esmentava una localització temporal i geogràfica força precisa, de manera que ens vàrem asseure al davant del televisor tot esperant un format dramàtic argumentat i guionat a partir del rigor històric i, per tant, amb una certa càrrega divulgativa. Fins ara, amb tot, l'acció s'ha centrat, bàsicament, en l'estrenyiment, primer, i en la impotència després, del Cèsar. Quina gràcia! És probable que els usos i costums dels personatges que ens mostra la sèrie s'atenguin a un cert rigor històric, però si aquest rigor es trenca constantment per fer acudits com ara el joc fonètic entre Viagra i vi agre (esmentat com a ingredient d'una recepta contra la impotència), si el dit remei fa efecte en tots els personatges que el proven i, fins i tot, s'insinua que un d'ells ha hagut de desfogar-se amb una euga... Si passa tot això, és impossible escatir quina part del guió és científica i quina, graciosa . Fins ara, l'única cosa grandiosa que hem pogut veure a La Via Augusta són els crèdits. No s'acaben mai".
Morir[La Vanguardia - 06/07/05] Víctor Amela
"Aplaudo el meritorio empeño de La Via Augusta (TV3), primera serie catalana ambientada en la época romana en lo que un día sería Catalunya. Dará juego, seguro. Se nota la falta de medios, pero eso no es demasiado grave (tampoco sobraban en Yo, Claudio ),pero sí critico lo mal que pelean en La Via Augusta, visto el primer capítulo. Los actores catalanes matan y mueren mal. No resultan creíbles. Esa asignatura hay que aprobarla todavía. Buñuel decía que contrató a Fernando Rey al ver lo bien que moría en no sé qué película. De La Via Augusta no contrataría a nadie. Sí lo haría si buscase actores para aquella escena suya en la que unos comensales defecan en grupo. Como en Roma. En Roma, además, compartían esponja para limpiarse el culo. Detalle que nos ahorró La Via Augusta delicadamente".
La Viagra del Cèsar [El Periódico - 13/05/07] Ferran Monegal
"Això de La Via Augusta (TV-3), més que un còmic, s'està convertint en un absurd esperpent. Van arrencar amb el Cèsar assegut a la latrina intentant anar de ventre i exclamant allò tan pintoresc de: "No puc, collons!" . Van resoldre el tema a base de tremendes lavatives, i en el segon capítol van passar a un altre assumpte espinós: la impotència. Recollint herbes del camp de Tarragona, el metge Pompeu inventa la Viagra i l'hi fa provar a l'esclau Bescaran , rupestre criatura que, malgrat tenir ja una edat, embogeix de furor, se li posa el penis com la Torre Agbar, de Jean Nouvel i, a falta de matèria prima femenina, s'acosta a una euga amb salvatges intencions. I en el capítol tres, espantat Pompeu davant la potència del seu invent, decideix no donar-l'hi al Cèsar i li busca una esclava (Vicenta N'Dongo) perquè l'animi. Paral.lelament, l'emperador s'entreté dissenyant la Via Augusta. I ens col.loquen aquests diàlegs tan oportuns:
-- "Vull que hi puguin passar tres quadrigues a la vegada. Tres carrils: un en cada sentit i un de central per avançar.
-- Molt ben pensat, sí senyor. El trànsit augmenta cada dia. Ara mateix, a la sortida de Roma s'hi formen uns embussos terribles.
-- Sobretot els dies de circ".
Home, no sabem el que ens depararà el quart capítol, però si continua així és possible que, a més d'inventar les pastilles Juanola, aportin innovadores solucions al tema de l'AVE per la Sagrada Família".
Vespasià [El Periódico - 11/06/07] Ferran Monegal
"Els de La Via Augusta (TV-3) per la seva part, segueixen impertèrrits amb la seva astracanada tarragonina. Després del restrenyiment, la impotència i l'ennuegada per os de pollastre, que han anat precipitant sobre el pobre Cèsar August, ara li toca el torn al victoriós general Vespasià . Ens l'han presentat fet pols, sense poder orinar ni res, perquè li ha sobrevingut un dolorós còlic nefrític. I l'opera un barber sobre la taula de la cuina. Home, amb el Cèsar sense poder defecar i amb el seu més famós general sense poder fer pipí, la caiguda de l'Imperi Romà era evident. És curiós, expliquen els biògrafs de Vespasià, entre ells Suetoni, que quan aquest general va arribar a Cèsar es va distingir per crear nous impostos. En va arbitrar un de molt pintoresc que gravava la recollida d'orins dels veïns de Roma. ¡Ah!, potser va ser una venjança per la seva època tarragonina, quan el seu obstruït ronyó li impedia treure gota".
L'origen del Bailèn 22 [El Periódico - 27/06/07] Ferran Monegal
"Aquests romans de guinyol de La Via Augusta (TV-3) segueixen donant-nos uns ensurts de por. Per si les tragicòmiques calamitats amb què han adornat l'egrègia figura de Cèsar August no fossin suficients, ara resulta que també és antropòfag. Una antropofàgia accidental, quan en un banquet pensa que menja carn de cavall i és carn d'esclau iber. Al descobrir-ho, el Cèsar vomita a la descosida i treu les tripes per la boca. Per la seva part, el general Vespasià, que ens l'han retratat com un ésser turmentat perquè no pot fer pipí, ara pateix a més una impotència tremebunda i recorre a un pobre assistent perquè li faci una palleta, una masturbació sobre la marxa, per veure si el seu penis recobra el to muscular i es reanima. Davant un sainet tan grotesc, a casa moltes vegades ens refugiem en el programa que emeten immediatament després, A la romana, que és el que TV-3 s'ha vist obligada a inventar-se per donar l'aire divulgatiu, útil, i fins i tot divertit, que La Via Augusta no aconsegueix. Aquesta setmana hi hem vist el nostre estimat company Josep Maria Ureta, amb la seva americana i la seva corbata, circulant per la Imperial Tarraco de fa 2.000 anys. Departia amb Calpena --i amb un Oriol Grau disfressat de comerciant plebeu-- i ens il.luminava sobre el gir administrativista que li va donar Cèsar August al seu Imperi, arbitrant una sèrie de noves mesures recaptatòries, algunes d'elles francament revolucionàries, com el tribut de recollida d'escombraries, origen del que continuem pagant avui dia. El moment més pintoresc d'aquesta incrustació d'Ureta al pèplum és quan es topa amb l' Afrodita, senyora que regenta el prostíbul més acreditat de Tarraco. ¡Ah!, el nostre company queda subjugat davant una dama tan perspicaç i, a la vegada, tan sàvia i ben organitzada. I, molt respectuosament, li pregunta: "Vostè perdoni, i sense ànim d'ofendre, paga vostè impostos?". I l' Afrodita contesta: "Religiosament!", i tot seguit l'invita a entrar perquè comprovi la qualitat del material que s'hi allotja. I aquí és precisament --ai!-- on falla el nostre periodista: es posa la mar de pudorós, i declina un oferiment tan suggestiu. Homeee! Ens hem perdut un virtuós reportatge in situ sobre el primer Bailèn 22 de la història de Catalunya".
Lo Cartanyà a la romana? La Via Augusta no passa per Ilerda Joan-Ramon González Pérez (arqueòleg)
"La televisió de Catalunya (o potser sols del llevant de Catalunya) ens ha sorprés amb una sèrie de producció pròpia: La Via Augusta. Aquesta sorpresa està determinada per recrear l'època romana, quan l'actual Catalunya formava part de la Tarraconense, la gran provincia d'Hispània amb capital a Tàrraco. L'esforç de produir una sèrie ambientada 2000 anys enrera és d'agraïr i hi ha detalls que volen fugir del tòpic de les pel.lícules de Hollywood, les famoses peplum, en les quals el rigor històric era sovintment oblidat. Malauradament hi ha molts detalls que espatllen la possibilitat didàctica d'una sèrie en principi atractiva però que finalment és bastant decebedora: els actors no saben posar-se en el trinclinum a l'hora de fer les menjades; els banys es redueixen a la piscina d'aigua freda i falta tot el caracterític complex termal; l'uniforme dels soldats recorda més una agrupació d'armats de Setmana Santa que una recreació del més poderós exèrcit de l'antiguitat; la vaixella, al menys, s'adapta millor a la ceràmica del moment i fuig de les copes metàl.liques. Però no era la meva intenció criticar aquí els desencerts que cada dijous veiem de la casa de la familia Escipió, liderada per Pompeu, o potser millor per la Drusil.la… Tampoc vull aquí entrar a comentar aspectes del guió força passats de rosca, tot i ser una sèrie de ficció, com el canibalisme involuntari dels gladiadors o la necrópolis que hi ha sota la casa amb esquelets que mantenen la conexió anatòmica del seus ossos … No, el meu desig és parlar de la sèria en clau lleidatana.
La Via Augusta
Aquest gran camí que comunicava Roma amb Gadir (avui Cádiz) seguia la costa mediterrània i per tant no passava per Ilerda situada a una cinquantena de milles cap a l'interior. Tanmateix una altra via empedrada la unia a Tàrraco (Tarragona) i després una xarxa amb Lépida Celsa (Velilla de Ebro), amb Caesaraugusta (Zaragoza) i amb Osca (Huesca) per citar algunes de les poblacions més properes i importants.
Deprés de la fundació de Tàrraco l'any 218 a.C i un cop derrotats Indívil i Mandoni l'any 205 a.C., la vella ciutat ilergeta d'Iltirda esdevindrà una òptima plataforma per la progressiva romanització de la vall de l'Ebre. Convertida en Ilerda el ja “col.laboracionista” rei Bilistages demana auxili a Roma l'any 195 a.C. per combatre la rebel.lió que la resta de tribus ibèriques efectuen contra els romans. Aquesta adaptació a la nova cultura es posa clarament de manifest quan l'any 89 a. C. es conquerida la ciutat d'Àscoli, situada en la mateixa península italiana, però que s'havia rebel.lat contra la Ciutat Eterna; un esquadró de cavalleria romà serà oficilament reconegut per la seva heroicitat en la lluita, es tracta de la coneguda turma salvitana, ja que la trentena de genets que la formen, són reclutats en l'actual Zaragoza; el premi consisteix en donar-los la ciutadania romana i deixar testimoni del fet en una placa de bronze on figurarà a més la relació dels soldats hispànics. Aquesta nòmina és especialment interessant perquè ens indica que de totes les procedències hi ha solament tres guerrers, els originaris d'Ilerda, que ja tenen el nom romà, si bé són clarament fills d'un pare de nom indígena. Així Qintus Otacilius, fill de Suisetarten, Gneus Cornelius, fill de Nesille, i Publius Fabius, fill d'Enasagin són els primers “lleidatans” romanitzats plenament que coneixem i seixanta-cinc anys abans de la presència d'August a Tàrraco, moment en el qual es centra la sèrie Via Augusta.
Ilerdam vídeas
Juli César va guanyar de manera genial la famosa batalla d'Ilerda l'any 49 a.C. L'éxit no solament li va ajudar a conseguir la victòria definitiva sobre Pompeu, sinó que aconseguí publicità el nom d'Ilerda arreu. Molts ciutadans romans quan volien enxegar a la porra a algú li desitjaven el famós Ilerdam vídeas és a dir “tant de bo veguis Lleida”, conscients de la llunyania del destí, més o menys on està la “quinta forca”. Però més de dos mil anys després, els catalans de Barcelona sembla que Lleida està encara força lluny, no solament en l'espai (ai quan arribi el TAV!) sinó en el temps. Ho dic això perquè a la sèrie la Via Augusta posa als esclaus íbers, com massa rústics o salvatges, recent conquerits per l'exèrcit romà i els fa originaris de la capital del Segre, la qual ja feia dos segles que era romana i no solament no lluitava contra els romans sinó que ho feia al seu costat. Els noms de la familia d'esclaus sembla més conseqüència d'una tendenciosa imaginació dels responsables del guió, amb noms tant curiosos com Mandoni (un homenatge al sofert company d'Indívil mort 200 anys abans?), Numància (nom de la famosa ciutat celtibèrica, però no pas ilergeta, conquerida després d'un heroica resistencia l'any 134 a.C.), Bescaràn (homenatge a la població de l'Alt Urgell?), Arinsal (record a les esplèndides esquiades del guionista per la coneguda pista andorrana?), Caro (un nom plenament llatí que no pega en uns íbers tant rebels …), Laietana (l'intent de quedar bé amb el ponent català tot incloient també la referència a la tribu íbera que ocuparia la zona de l'actual Barcelona, per cert també plenament romanitzada per aquelles dates). Però quan la llunyana i salvatge Lleida, tant ancestral i rústica pels actuals laietans, es mostra més plenament és a l'hora de presentar al més ferotge dels gladiadors de Tàrraco, aquell que guanya totes les lluites, el pavorós… Ursus d'Ilerda! Veritablement la Panadella continua sent un obstacle orogràfic més difícil de superar si es vé de l'est, encara que ja tinguem una bona Autovia, això sí, saturada de camions.
Penós
Sap greu que quan els paisans de l'oest català pensen en nosaltres, cauen en els tòpics més carrinclons (com dirien ells en l'ús d'aquest mot). Lo Cartanyà va manifestar que eixistia el Lleidatà per sobre el normatiu català de TV3, però a quin preu! Ara La Via Augusta ens mostra com els habitants d'una mena de reserva cultural i sembla un Cartanyà a la romana. Sort que tenim la segona meravella de Catalunya, això sí amb permís de la Catedral Nova, la qual l'altra dia fou presentada com la titular d'aquest títol en un reportatge d'una telelvisió de la Costa Daurada que davant de les dues Seu lleidatanes s'havia fet un total embolic. Francament penós!"-agraïments a Ilerget-