EPISODIS I FOTOGRAFIES

1- Què em passa, doctor? 7- Vetes i fills FOTOGRAFIES EPISODIS
2- Esclaus i senyors 8- No sense el meu fill FOTOGRAFIES VÀRIES
3- El somni d'una nit 9- Més clar que l'aigua
4- El banquet 10- Ni per tot l'or del món
5- A vida o mort 11- La nit del foc
6- A bodes em convides 12- Amor / Roma

 

1- Què em passa, doctor? Any 24 aC, Tàrraco, Hispània. El cèsar August s'ha instal·lat a la Península Ibèrica per seguir de la vora les conquestes dels últims reductes ibers. Pompeu, el seu metge, en companyia de tota la família, s'ha de traslladar de Roma a Tàrraco per ocupar-se de la salut de l'emperador. En la travessa, el vaixell que portava estris i esclaus desapareix. La família es veu obligada a tornar a començar. Quan s'estan traslladant, són atacats per uns rebels.


 2- Esclaus i senyors El lot d'esclaus ibers que ha comprat Pompeu sembla una representació de la misèria humana. Al pati central de la casa comença la labor de rentar-los, tallar-los els cabells, les ungles. Poc a poc van apareixent uns éssers humans que criden l'atenció de la família; especialment Numància, que deixa embadalits els homes del clan d'Escipió. Mentrestant, el cèsar te problemes d'impotència i Pompeu necessita l'ajuda de la seva terrible sogra per trobar-hi el remei.

 

3- El somni d'una nit Mandoni, el líder dels esclaus vol fugir. El seu fill Arinsal li proposa com: adormiran tots els membres de la família romana i aprofitaran per anar-se'n a les muntanyes. Pompeu ha localitzat al bordell de la Lídia la antiga amant del cèsar i mira de treure-la de la brutícia i bogeria per curar l'ànim de l'emperador. L'entrada sobtada d'aquesta dona a la casa dispara la gelosia de la Clàudia.

 

4 - El banquet El general Vespasià torna per sorpresa a Tàrraco d'una campanya contra els àsturs i la família Escipió decideix rebre'l amb un gran banquet. Vespasià està promès amb Màrcia i aquest matrimoni interessa molt Drusil·la, perquè hi veu una ocasió única per aconseguir poder i bons negocis. Quan la Màrcia veu Vespasià, s'horroritza, perquè el troba massa gran per ella. A partir d'aquest moment, Màrcia decideix que ha d'impedir que es casin i l'única manera que se li acudeix és perdre la virginitat amb Marc, el seu cosí. Però Marc, que també és verge, no ho veu gens clar. Un eclipsi anuncia grans desgràcies i Júlia, la vident de la família Escipió, anuncia que algú morirà durant el banquet. L'esclau Mandoni reconeix Vespasià com l'home que va matar el seu pare, el cabdill iber Arioske, i decideix venjar-lo: planeja matar Vespasià durant el banquet. Per la seva banda, Vespasià amaga un secret que només coneix Pompeu, i és que té una pedra al ronyó que no el deixa viure. L'arribada del cèsar al banquet encara ho complicarà tot més.


5 - A vida o mort El cèsar i el general Vespasià decideixen enviar Mandoni a galeres, com a càstig per l'intent d'assassinat del general. Anar a galeres representava per un esclau una mort lenta i dolorosa. Numància no tornarà a veure mai més Mandoni. Desesperada, l'esclava Numància demana a Pompeu el perdó pel seu 'germà' Mandoni (perquè Numància amaga a tothom que Mandoni és el seu marit). A canvi, l'esclava promet que s'entregarà a Pompeu de bon grat, sense haver de forçar-la. Pompeu s'hi avé, perquè el seu desig cap a l'esclava creix dia a dia. Mentrestant, Arinsal, el fill de Mandoni i Numància, ordeix un pla secret: deixar anar una serp verinosa a la cambra de Vespasià. Però Vespasià sorprèn tothom amb una proposta: si Mandoni vol salvar la vida i evitar anar a galeres, haurà de lluitar contra el més temible dels gladiadors, Ursus d'Ilerda. Serà un combat a vida o mort. Quan el dia del combat s'acosta, les apostes es multipliquen, la majoria a favor d'Ursus. Antoni i Calpúrnia descobreixen que el seu fill Marc és verge i decideixen posar-hi remei. Per això el condueixen a un bordell de Tàrraco, la casa de Lídia Lapodaka, una bellíssima prostituta grega. L'experiència trastorna el pobre Marc, que perd el nord per Lídia, cosa que provoca la gelosia de Màrcia, perquè se sent desplaçada. El dia del combat, Mandoni i Ursus es coneixen i saben que tots dos són ibers, del mateix poblat, amics i germans de sang. L'un haurà de matar l'altre, sense que cap dels dos ho vulgui. Però no tenen escapatòria.


6 - A bodes em convides Vespasià i Antoni proposen a Mandoni que sigui gladiador, perquè calculen que els farà guanyar una fortuna. Mandoni, contra l'opinió de Numància, accepta, perquè planeja secretament una revolta d'esclaus, de l'estil de l'Espàrtac, i recuperar la llibertat per fugir a les muntanyes. El dia del casament de Vespasià amb Màrcia s'acosta, però un atac agut de Vespasià precipita els esdeveniments. Entre l'esclau Bescaran, que és barber, i Pompeu, extreuen la pedra del ronyó a Vespasià en una operació quirúrgica a vida o mort. Drusil·la decideix que el casament no pot esperar més i es celebra amb el nuvi, Vespasià, prostrat al llit, després de l'operació, a les portes de la mort. Màrcia accedeix a casar-se perquè està convençuda que Vespasià es morirà l'endemà mateix i serà la vídua més rica de Tàrraco. Però Vespasia, contra tots els pronòstics, no mor. Durant l'operació, Pompeu descobreix les aptituds com a futur metge del petit esclau Arinsal i sent el desig d'afillar-se'l per ensenyar-li els secrets de la ciència d'Hipòcrates. Però la proposta desagrada Clàudia, la seva dona, perquè considera l'afillament d'Arinsal com un lligam més estret entre Pompeu i Numància. Clàudia s'adona que només tenint un fill mascle amb Pompeu aconseguirà retenir-lo al seu costat.


7- Vetes i fills La decisió de Pompeu d'afillar-se Arinsal no agrada ningú: ni a la seva dona, Clàudia, ni a la família dels Escipions, ni, a la que menys, la seva filla petita Júlia. Veuen en Arinsal un competidor que els robarà l'estima i els diners de Pompeu. És per aquesta raó que Calpúrnia i Drusil·la decideixen matar Arinsal secretament. Però després de diverses temptatives fracassades, Pompeu s'assabenta d'aquests propòsits criminals i ho aconsegueix impedir. L'afillament d'Arinsal tampoc no agrada gens a Mandoni, que tem que el seu fill Arinsal es converteixi en un romà. L'única que ho veu bé és Numància, la mare d'Arinsal, perquè desitja el millor pel seu fill. Arinsal ha de conviure amb els amos i no es troba gens a gust entre els costums romans. Ell s'estimaria més continuar vivint amb els esclaus, que són els seus, i no haver d'aguantar els recels i els desdenys dels Escipions. Clàudia i Pompeu recuperen el temps perdut i es converteixen, de nou, en marit i una muller. Viuen una segona lluna de mel, però els intents de Clàudia de quedar-se embarassada no donen fruit. Però Clàudia s'adona que no pot estimar altre home que el seu marit, Pompeu. És per això que un fill mascle és tan important per a ella. Per la seva banda, el cèsar, tip dels rumors sobre el caràcter diabòlic i terrible dels ibers, que tothom tem, decideix obrir un iber en canal davant del poble de Tàrraco per demostrar a tothom que són homes com els altres. Per això mana que portin un iber davant seu, per sacrificar-lo. L'agraciat és Caro, un esclau iber dels Escipions. Però el cèsar no ho tindrà gens senzill, perquè la intervenció d'Arinsal a l'últim moment aconseguirà salvar el seu amic Caro. Vespasià es recupera a poc a poc i arriba el dia de consumar el matrimoni amb la seva jove esposa Màrcia. Però tant Màrcia com ell mateix no ho tenen gens clar: Màrcia el considera massa gran per ella i Vespasià té por de no estar a l'alçada, mai més ben dit.


8- No sense el meu fill Per desfer-se d'Arinsal, Màrcia, Júlia i Adrià planegen enganyar-lo i acusar-lo d'intentar violar Màrcia, amb l'ajuda d'un preparat amorós que empenyarà, sense remei, Arinsal en braços de Màrcia. Però el pla no surt bé perquè Arinsal és massa petit i no està gens interessat en els plaers de la carn, a pesar de tota la capacitat de seducció de Màrcia. Adrià llavors trama que Numància i Arinsal s'escapin, per així poder abatre'ls en la fugida i matar Arinsal. Drusil·la, la seva àvia, ho troba un pla excel·lent, digne d'ella mateixa. Així és com planegen acuradament la fuga de l'esclava i el seu fill. Però a l'últim moment el pla es torça i Numància i Arinsal aconsegueixen salvar la vida. En el sumptuós banquet del mestre de gladiadors Agripa, Pompeu descobreix que els comensals mengen un aliment més que sospitós: els diuen que és carn de cavall, per enfortir els gladiadors, però tot indica que és una carn menys confessable. Pompeu, indignat, s'encararà a Agripa i aconseguirà desemmascarar l'aberració d'Agripa als ulls del cèsar. Així és com es descobreix que la carn servida per Agripa és indigna d'un romà i molt més pròpia dels salvatges de terres remotes. Roma no pot acceptar els costums bàrbars, que només envileixen els seus ciutadans. Per la seva banda, Vespasià ordeix un pla secret per evitar quedar en ridícul la nit de noces: el jove Marc el substituïrà en la nit fatídica. Màrcia, assabentada, s'hi avé de gust. És un engany a tres, en què tothom enganya tothom i se'n senten satisfets, menys el pobre Marc, que pateix esporuguit davant d'un pla massa complex per al seu pobre intel·lecte. Però un soldat romà ha de demostrar la seva valentia tant en la guerra com en l'amor.


9- Més clar que l'aigua Drusil·la i Vespasià pretenen robar part de l'or de la campanya contra els asturs, que el general Vespasià i la seva mà dreta, el Marc, estan a punt d'emprendre. Per això els acompanyarà Antoni, encara que ell pateix per la seva vida. Si el cèsar els descobreix, els matarà com a represàlia. El cèsar, certament, sospita que no rep tot l'or que ha de rebre de les campanyes militars. És per això que encomana a Marc que espiï tots els passos de Vespasià. El pobre Marc, una vegada més, es troba entre l'espasa i la paret. A les llunyanes terres dels asturs, Marc descobreix escruixit que Vespasià i Antoni, el seu pare, roben l'or del cèsar i l'hi comunica amb una carta enviada per colom missatger. Però Vespasià intercepta el missatge i decideix que s'han de desempallegar de Marc. És per això que l'envia a una mort segura, una expedició romana a un congost infestat de terribles asturs. Antoni es desespera: és la seva vida contra la del seu fill. A Tàrraco, pateixen una gran sequera i els intents per trobar aigua són del tot infructuosos. Per això Pompeu contracta un saurí jueu, Aaró, que revoluciona la casa amb els seus costums judaics. Els nens dels Escipions pugen sense l'educació adequada i Drusil·la els busca un preceptor particular. Però cap preceptor és adequat davant d'uns nens tan indomables com són Adrià, Júlia i Arinsal. Sorpresivament, Aaró es revela com un preceptor òptim i el contracten, no sense algunes reticències inicials. La seva pedagogia és tota una novetat, perquè consisteix en una mena de pedagogia activa avant la lettre. Els nens acullen Aaró amb gran acceptació i alegria, sobretot Júlia, que el considera un enviat dels déus. Els déus ho poden tot, fins i tot fer ploure damunt de Tàrraco. Però, aconseguiran salvar Marc d'una mort segura?

 

10- Ni per tot l'or del món Marc ha aconseguit salvar la vida en la incursió al congost i Vespasià opta per enverinar-lo. Per això, prepara un verí que prova amb un dels seus millors col·laboradors, el general Galba, que sospita de la traïció. El verí resulta d'una gran eficació i Galba mor fulminat. Antoni, esgarrifat davant la mort propera del seu fill Marc, decideix fugir amb Marc i tornar a Tàrraco amb tot l'or robat. Però en la fugida els soldats aconsegueixen detenir-los i dur-los davant la presència de Vespasià, que els acusa de traïció al cèsar i els condemna a mort. A l'últim moment, un atac per sorpresa dels asturs impedeix l'execució i Antoni i Marc lluiten contra Vespasià. Mitjançant l'engimàtica vidència de la petita Júlia, els Escipions, des de Tàrraco, segueixen els perills i peripècies d'Antoni i Marc. Júlia anuncia el desig de Vespasià de matar Marc i Màrcia s'ensorra en la desolació. La distància ha augmentat l'amor pel seu cosí Marc -un amor tortuós, capritxós i dominant, com és ella- i ara pateix per la seva vida i pel retorn, victoriós, de Vespasià, el marit que detesta. Passen els mesos i Clàudia no s'ha quedat embarassada de Pompeu. Pràctica i viva com una guineu, Drusil·la suggereix a Clàudia que l'home que la podria embarassar és l'esclau Mandoni, el pare d'Arinsal. Clàudia rebutja decidida la proposta, però amb el pas dels dies s'acaba convencent que potser la seva mare no deixa de tenir raó. No sense neguit, Clàudia es deixa conduir en braços de Mandoni. Però la trobada no serà un èxit, degut a la poca predisposició de Clàudia, pel seu caràcter dur i espinós. El cèsar no entén com els diners de l'Imperi cada dia són més minsos i ho acusa a una més que probable corrupció dels seus generals i els seus arquitectes. Per això decideix comprovar ell mateix, d'incògnit, les obres de la Via Augusta, un camí que ha d'unir Roma amb Gades, l'actual Cadis. Fent-se passar per un captaire, un veterà cec de la guerra de les Gàl·lies, inspecciona el tram de la Via Augusta proper a Tàrraco. No només s'adona que els seus temors són reals, sinó que és del tot conscient que és la riota de l'Imperi. En aquells temps, com ara, el poble ja es divertia fent befa dels seus governants. Res no canvia. Finalment, el cèsar es mostra magnànim amb Antoni i Marc, pel seu afany de passar a la història com un emperador equànime i benèvol.

 

11- La nit del foc Després de la mort de Vespasià, els Escipions tenen una sorpresa desagradable: l'hereu de Vespasià és Aureli, senador de Romà, marmessor i amic de l'ànima de Vespasià. Drusil·la reacciona amb una ràbia inusitada, voldria matar Aureli amb les seves pròpies mans. Però Clàudia descobreix la raó amagada del despit de la seva mare: en la joventut, Drusil·la havia estat enamorada d'Aureli i ell es va estimar més casar-se amb una dona més rica. Aureli, fent gala un cinisme subtil, proposa a Drusil·la que rebin l'herència de Vespasià, tal com els pertocaria. Per això, hi ha una manera molt senzilla: Aureli proposa casar-se amb la vídua Màrcia. La idea encén Drusil·la, que no vol admetre davant de ningú la raó oculta de la seva reticència i menyspreu cap a Aureli. Per a desesperació seva, tothom veu bé la solució matrimonial d'Aureli amb Màrcia, sobretot ella, per venjar-se de Marc i la seva passió per la meuca Lídia Lapodaka. Marc vol i dol, tant s'estima Màrcia com es deixa arrossegar pel seus instints en direcció a casa de Lídia. Però descobreix desolat que Lídia s'ha casat amb el comerciant Agripa. Ni Lídia ni Màrcia no seran seves. El cèsar s'assabenta d'una conxorxa de senadors per destronar-lo i proclamar, de nou, la República. Però no acaba de saber l'abast del complot. Farà vigilar els senadors mitjançant espies i sobretot el senador Aureli. Comencen a prepara el casament, però una declaració insòlit d'Aureli canvia el rumb dels esdeveniments: Drusil·la és la dona de la seva vida, tots aquests anys no se l'ha pogut treure del cap. És sincer o és només una peça en l'engranatge de la conxorxa contra el cèsar? Júlia creu que Aaró, el preceptor jueu, és el messies que l'Antic Testament anuncia al poble d'Israel. Un seguit de 'miracles' casuals així ho indiquen. Quan Aaró coneix la intuïció de Júlia, reacciona horroritzat. Però unes paraules seves, molt enigmàtiques, deixen entreveure que potser és cert. Per la seva banda, Drusil·la, irritada, decideix vendre Numància, per així aplanar el camí a l'acte entre Clàudia i Mandoni perquè es quedi embarassada. La nit del foc, que es celebra el solstici d'estiu, una llegenda romana assenyala que cadascú trobarà l'amor que el destí ha marcat en la seva vida. Així és com Pompeu i Numància viuran una nit apassionada, així com Numància amb Mandoni. És aquesta la nit dels amors creuats.

 

12- Amor / Roma El casament d'Aureli amb Drusil·la s'acosta. Però ara sabem les intencions autèntiques d'Aureli, que no són altres que assassinar el cèsar durant el banquet de la cerimònia. Per això, demana la col·laboració d'Antoni, que, a contracor i atemorit, entra en la conxorxa. El seu desig d'arribar a senador és més fort que el seu instint de prudència i Calpúrnia l'anima a trair el cèsar, només per ambició. L'arribada de Lívia, l'esposa del cèsar, és providencial pel cèsar, perquè l'informa del pla secret dels senadors traïdors per matar-lo i proclamar la República. Després d'haver passat la nit amb Numància, Pompeu decideix fugir amb l'esclava i el seu fill Arinsal. Mentrestant, Mandoni s'aixeca amb armes amb tots els esclaus de l'escola de gladiadors, amb la intenció de fugir a les muntanyes i combatre l'invasor. Però una mort inesperada posa en perill els plans de tothom, tant el complot dels senadors com la fugida de Pompeu amb Numància i Arinsal.


FOTOGRAFIES EPISODIS




FOTOGRAFIES VÀRIES


© La pàgina d'en Jordi Bosch