[web tvc] Aquesta història comença l'any 24 aC, quan ja fa quasi dos segles que les primeres legions romanes han arribat a les terres que actualment anomenem Catalunya. En concret, els romans havien desembarcat a Empúries l'any 218 aC i ben aviat van instal·lar la seva base principal a Tàrraco.
Seduït pel bon clima, la proximitat del mar i, sobretot, seduït per la idea de tenir la seva dona, Lívia, ben lluny, el cèsar Octavi August en persona fa més de sis mesos que està instal·lat a la ciutat amb l'excusa de dirigir personalment les campanyes bèl·liques contra els últims reductes àsturs i càntabres a l'oest de la Península Ibèrica. Tàrraco es converteix així en el centre de l'univers, és a dir, en la capital d'un imperi que domina milions de persones.
August era un home que temia el caos, els oracles i, sobretot, la malaltia.
En començar aquesta història i en ple atac d'hipocondria, ordena que el seu antic metge personal, un tal Pompeu, viatgi de Roma a Tàrraco per atendre'l d'uns desordres intestinals terribles que el tenen cargolat de dolor.
Pompeu acata les ordres i s'hi trasllada amb la família en dos vaixells. En un hi van els amos: la dona i les filles del metge, els cunyats amb els seus dos fills barons i la terrible sogra, que controla el clan; en l'altre, els esclaus. Però aquest vaixell no arriba mai a port. I és que els esclaus, influïts pel record del gran Espàrtac, han decidit fugir en busca de la llibertat.
Un lot de 8 ibers bruts i vestits amb pedaços arriben a la vil·la i, amb ells, alguns problemes, sobretot per part del bel·licós Mandoni, un home gens procliu a deixar-se humiliar, de la seva esposa Numància, que atreu les mirades del metge amb la seva bellesa, i del petit Arinsal, un xicot de 13 anys que es mou com una fura i es defensa més bé que un lleó.
Per si encara no hi hagués prou problemes d'adaptació, el cèsar està molt amoïnat pels seus mals i també per la corrupció dels que l'envolten; especialment dels constructors del seu projecte més ambiciós: la carretera que ha d'unir Gades (Cadis) amb Roma, la Via Augusta.
Les intrigues polítiques, les lluites entre amos i esclaus, els amors, els desitjos, els assassinats i la vida llicenciosa comencen ràpidament a formar part de la rutina de Pompeu i els seus.
Seduït pel bon clima, la proximitat del mar i, sobretot, seduït per la idea de tenir la seva dona, Lívia, ben lluny, el cèsar Octavi August en persona fa més de sis mesos que està instal·lat a la ciutat amb l'excusa de dirigir personalment les campanyes bèl·liques contra els últims reductes àsturs i càntabres a l'oest de la Península Ibèrica. Tàrraco es converteix així en el centre de l'univers, és a dir, en la capital d'un imperi que domina milions de persones.
August era un home que temia el caos, els oracles i, sobretot, la malaltia.
En començar aquesta història i en ple atac d'hipocondria, ordena que el seu antic metge personal, un tal Pompeu, viatgi de Roma a Tàrraco per atendre'l d'uns desordres intestinals terribles que el tenen cargolat de dolor.
Pompeu acata les ordres i s'hi trasllada amb la família en dos vaixells. En un hi van els amos: la dona i les filles del metge, els cunyats amb els seus dos fills barons i la terrible sogra, que controla el clan; en l'altre, els esclaus. Però aquest vaixell no arriba mai a port. I és que els esclaus, influïts pel record del gran Espàrtac, han decidit fugir en busca de la llibertat.
Un lot de 8 ibers bruts i vestits amb pedaços arriben a la vil·la i, amb ells, alguns problemes, sobretot per part del bel·licós Mandoni, un home gens procliu a deixar-se humiliar, de la seva esposa Numància, que atreu les mirades del metge amb la seva bellesa, i del petit Arinsal, un xicot de 13 anys que es mou com una fura i es defensa més bé que un lleó.
Per si encara no hi hagués prou problemes d'adaptació, el cèsar està molt amoïnat pels seus mals i també per la corrupció dels que l'envolten; especialment dels constructors del seu projecte més ambiciós: la carretera que ha d'unir Gades (Cadis) amb Roma, la Via Augusta.
Les intrigues polítiques, les lluites entre amos i esclaus, els amors, els desitjos, els assassinats i la vida llicenciosa comencen ràpidament a formar part de la rutina de Pompeu i els seus.
© La pàgina d'en Jordi Bosch