[web TVC]: La història comença quan l'Eduard, un director d'orquestra internacional i pare de set fills, i la Judith, agent d'una agència immobiliària, es troben. Ell, viudo, decideix instal·lar-se a Barcelona, comprar una casa i reunir-hi els set fills dispersos per diverses ciutats; en definitiva, tenir una família estable. La cosa es complica quan l'Eduard s'enamora de la Judith, la noia de l'agència que li ven la casa i decideixen viure junts. L'Eduard i la Judit són dos adults que no tenen ni idea de com funciona això de la convivència familiar, però decideixen intentar-ho.

TELECOMEDIA ROMÁNTICA Y FAMILIAR "TV3 estrenó el pasado jueves la telecomedia de Joaquim Oristrell "Majoria absoluta" con un episodio piloto en forma de tv-movie de dos horas de duración (publicidad incluida) que sumó 710.000 espectadores y un 27,1% de cuota de pantalla. Mayoría relativa, pero sin duda muy satisfactoria para TV3, teniendo en cuenta la competencia de "Gran hermano" (Tele 5) y "Cuéntame cómo pasó" (TVE). Desde sus primeras secuencias, salpicadas de diálogos ingeniosos y situaciones divertidas, "Majoria absoluta" engancha al espectador, lo que avala la sabiduría de su creador, con una larga experiencia en este género desde los días de "Gatos en el tejado", y también el tirón popular de su pareja protagonista, formada por Emma Vilarasau y Jordi Bosch. Es cierto que este ritmo decae en algunas ocasiones y ciertas escenas corales se alargan en exceso, pero el final de la brillante secuencia del ensayo en el Liceu, con todos los músicos aplaudiendo el romántico beso de Judith y Eduard, por ejemplo, se resuelve de una manera impecable. Se advierte un toque de sofisticada comedia (casi un homenaje a las películas de Katherine Hepburn y Spencer Tracy), pero aquí la guerra de sexos se pone al día en diálogos y situaciones que contrastan con el núcleo argumental. El relato, en efecto, parte de una premisa improbable que parece más bien inspirada en el clásico modelo de "La gran familia" o de aquella  serie estadounidense titulada "Con ocho y basta", que alcanzó una cierta popularidad a finales de los años setenta. Una vez aceptado, sin embargo, este punto de partida, y la presencia de un mayordomo y una amiga reconvertida en criada con cofia (insólitas en las comedias domésticas de la cadena autonómica), "Majoria absoluta", de la que anoche ya se emetía el primer capítulo de la serie, se perfila como una oferta de lo más entretenida para una audiencia de corte eminentemente familiar. Por la pequeña pantalla desfila una galería de personaje para todos los gustos y las edades. Ya tocaba" [Josep M. Baget Herms: La Vanguardia, 19/10/02]

NOSTÀLGIA "D'entrada, Emma Vilarasau i Jordi Bosch tenen un repte difícil: han de competir amb la nostàlgia d'aquells que vam créixer amb els capítols setmanals de Con ocho y basta (Eight is enough en la versió original). La sèrie nord-americana no devia ser res de l'altre món, però la memòria tendeix a magnificar el passat, i em consta que no sóc l'única que estava enganxada als episodis protagonitzats per Dick Van Patten i (molta) companyia. Majoria absoluta parteix del mateix escenari: un pare vidu amb una pila de criatures i una madrastra que suporta com pot l'absència de planificació familiar. En principi l'Eduard (Jordi Bosch) només té mitja dotzena de fills, però aviat seran vuit: la colla es completarà amb un setè fill de mare equatoriana i amb el nadó que espera la Judit (Emma Vilarasau), que va quedar embarassada al telefilm estrenat dijous, com a tastet dels episodis de 55 minuts que es van començar a emetre ahir. Per si no hi hagués prou coincidències amb la família Bradford, juraria que Con ocho y basta també s'emetia els divendres, després de Banner y Flapi y abans de Más vale prevenir. "I si dins de tants plantejaments d'independència i llibertat duia amagada una mare?", es pregunta la Judit quan s'adona que està a punt d'abandonar el paper de soltera vocacional. Conscient que comet un error, es refugia en el llibre El arte de amargarse la vida, de Paul Watzlawick. El guió és ple de referències actuals, com l'exemple que posa la Judit per il·lustrar que està molt tova: 'Quan venia amb el taxi he sentit els d'Operación Triunfo cantant Jingle Bells i m'he posat a plorar'. Tenia gràcia, per cert, que el taxista fos clavat a Àlex Gorina". [Eva Piquer: Avui, 20/10/02]

·         La Judit viu davant de la gracienca plaça de la Virreina. Qui va viure en realitat en aquell mateix edifici va ser la meva família paterna :)

·         Més coincidències: l'òpera que assaja l'Eduard amb l'orquestra (real) del Liceu i que se sent durant diverses ocasions durant la pel·lícula és "Les noces de Fígaro", obra que van interpretar els mateixos Jordi i Emma en format teatral, l'any 1989, al Teatre Lliure.

·         El taxista que recull les noies del restaurant és, com molt bé es diu més amunt, el crític cinematogràfic Àlex Gorina.

·         Els noms dels fills responen a autors operístics i els de les filles, a òperes: Amadeu (W. Amadeus Mozart), Carme (de Bizet), Aida (de Verdi), Joan i Sebastià (Johan Sebastian Bach) i Norma (de Bellini).

·         El dia de la seva emissió, el telefilm va guanyar en audiència a la fins al moment imbatible "Cuéntame" de TVE.

Majoria absoluta (sèrie) - pàgina d'aquest web dedicada a la sèrie

vídeo - pàgina de TV3 on es pot veure la pel·lícula

Villavecchiamusic.com - productora musical on podeu trobar –i descarregar- tots els fragments musicals de la tv-movie

Rodaryrodar.com - productora, amb informació i un fragment de vídeo del telefilm

cinema menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch