d'Anton Txèkhov
Teatre Lliure, del 17 de febrer al 4 de juny de 2000
| DIRECCIÓ I ESPAI ESCÈNIC: Lluís Pasqual | IL·LUMINACIÓ: Xavi Clot, Lluís Pasqual |
| TRADUCCIÓ: Joan Oliver | VESTUARI: fons del Teatre Lliure |
| COL·LABORACIÓ MUSICAL: Josep Maria Arrizabalaga | |
| INTÈRPRETS: Jordi Bosch (Lopakhin), Pep Cortès, Manel Dueso, Tilda Espluga, Nacho Fresneda, Francesc Garrido, Anna Lizaran, Teresa Lozano, Fermí Reixach, Santi Sans, Bea Segura, Rosa Vila | |
"L'hort dels cirerers és ni més ni menys que el teatre, aquest lloc estrany on habiten les veus que ens van precedir. Uns arbres molt vells, ara improductius, que algú vol tallar. El jardí està amenaçat per deutes: l’única solució és vendre’l, però si es ven deixarà de ser un jardí. Com el teatre. Els personatges somien en el seu futur, que és la nostra memòria. Però Txèkhov diu que és una comèdia. Riem, doncs, fins a les llàgrimes de nosaltres mateixos i del temps que ens ha tocat viure". [Teatre Lliure]
"L'espectacle del Lliure té la dignitat i l'acabat de les millors nits, amb un magnífic treball dels actors. La direcció cuida amb encert la caracterització d'aquests, els trets que els defineixen. Marca clarament un extravertit i fins i tot exagerat en la seva gestualitat Jordi Bosch, davant la concentració de matisos d'Anna Lizaran i la presència física de Fermí Reixach". [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 20/02/00]
AIRES DE CAMBIO PARA UN GRAN CHEJOV: "Dentro de la calma terminal y triste de la pieza, el personaje del negociante Lopakhin (Jordi Bosch) es un caso aparte. Es el especulador, el comprador de la hacienda, el hombre rico y triunfador y Pasqual ha optado por crear esa figura con una gestualidad aparatosa y unas intervenciones fuertemente extrovertidas. El personaje actúa, así, de elocuente contraste con la ruina y la catástrofe biográfica de la dama protagonista, de su hermano Leonid (...). La figura de Lopakhin, desmesurada o no, sirve también de arquetipo para entender el cuidadoso trabajo de caracterización y tratamiento de las fisonomías, realizado por el director. (...) El ambicioso montaje brinda buenas actuaciones ndash;las de Pep Cortés, Manuel Dueso, Santi Sans, junto a Lizaran, Reixach, Vila, Garrido, Bosch...–". [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 20/02/00]
“Jordi Bosch, com a Lopakhin, Manel Dueso, com a Epikhòdov, i Pep Cortès com a Pixtxik, demostren el seu ofici amb una energia interpretativa admirable”. [Teatral.net, febrer de 2000]
"El Lopahkin de Jordi Bosch és un nen pur; un nen apassionat, hipernerviós, vitalíssim i en el fons profundament cruel, d'aquells que arrenquen les ales de les seves papallones preferides. Potser Bosch ha seguit una mica massa al peu de la lletra les indicacions de Txékhov ('Lopahkin camina a grans gambades i fa voleiar els braços') i a estones el personatge li llisca cap al registre murri de Bala perduda, però és passatger: predomina l'energia comunicativa dels seus grans treballs, com el Ciampa d'El barret de cascavells, i l'extrema habilitat a l'hora de mostrar les diverses capes de sentiments contraris". [Marcos Ordóñez: Avui (Quadern de teatre), 28/02/00]
"D'entrada tots els pensaments que el Chekhov ens fa, totes aquestes reflexions de l'home davant la vida o l'home com a ésser humà, d'entrada quan les llegim o quan les volem interpretar, d'entrada ens agafa, no un... com un susto, sinó com una..., com de dir 'notem el pes de la reflexió', i això és la que fa de vegades que el malentès teatre de Chekhov fa que tot sigui 'oh...' com una mena de llosa, vull dir, i... i és tot completament al contrari perquè ell en el fons és una cosa positiva, que anar tirant endavant i que en el fons tampoc passa res de res, saps?" ["Continuarà" (La 2) - 03/03/00]
"Davant aquests textos que parlen del ésser humà, de la vida, tan... entra tan a dintre de com estem fets, perquè estem fets, que quan t'ho llegeixes la primera vegada, al menys a mi m'ha passat, doncs, et colpeja de tal manera que llavorens quan tu d'entrada ho vols reproduir t'afecta, no?" ["La revista de l'espectacle" (Canal 33) - 11/03/00]
"La obra de L'hort dels cirerers de Chekhov diríamos que es una obra final, la última de Chekhov y que nos serviría hoy día, pues, para hablar, eso, de las personas, de los sentimientos, de emociones. Y cómo no, nos viene de perilla para dar la... final de temporada de una época del Lliure para empezar otra y bueno, todo futuro es incierto pero esperanzador, y al final de la etapa, pues, para hacer balance, de despedida" ["Lo tuyo es puro teatro" (La 2) - 08/04/00]
"La revista de l'espectacle" [Canal 33 – 25/03/00]
"Teatre BCN" [abril 2000]
"Avui Diumenge" [Avui - 30/04/00]
Lluís Pasqual: "L'hort dels cirerers' es una historia de personas, personas y personas" [El País - 16/02/00]
© La pàgina d'en Jordi Bosch