d'Eduardo Mendoza

Teatre de Salt, 4 de desembre de 2004

Sala Muntaner, del 16 de desembre de 2004 al 30 de gener de 2005 + gira

 

GIRA

Salt [estrena] 04/12/2004	Sant Cugat 04/02/2005	Granollers 12/02/2005	Vic 13/02/2005	Reus 19/02/2005
Torelló 04/03/2005	Sabadell 05/03/2005	Vilassar de Mar 13/03/2005	Blanes 19/03/2005	Vilanova i la Geltrú 02/04/2005

Rosa Novell dirige la nueva obra teatral de Eduardo Mendoza, 'Greus qüestions' [El País - 15/09/04]

UNA COMEDIA LIGERA: “Los tres intérpretes están estupendos (....) Por su parte, Jordi Bosch, el interrogador, tiene en este papel la oportunidad de mostrar su enorme vis cómica, y lo hace, aunque en ocasiones, y quizás por falta de definición, dé la sensación de pasarse de rosca". [Begoña Barrena: El País, 06/12/04]

¿Y SI TODO FUERA UNA BROMA?: “A sus órdenes, tres actores de fuste, como son Jordi Bosch, Pere Eugeni Font y Gonzalo Cunill. (...) Tan sólo una mesa, unos estantes con gavetas y un gestor, Tobías, encarnado por un Jordi Bosch que recuerda poderosamente a Cary Grant; (diría completamente, en lugar de poderosamente, si no fuera porque, en atención a su pasado de anacoreta, combina el traje y la pajarita con unas sandalias)".  [Llàtzer Moix: La Vanguardia, 09/12/04]

"Greus qüestions són cinc minuts hilarants i cinc quarts d'hora soporífers, malgrat els bons oficis d'actors com Jordi Bosch en el paper de porter del cel, Pere Eugeni Font com a mort recent que es presenta al més enllà i Gonzalo Cunill que fa cua per entrar a l'eternitat". [Francesc Massip: Avui, 18/12/04]

LOS BOXEADORES VAN AL CIELO: "Y para hacer más radical el quietismo de la apuesta, Tobías, la voz cantante del divertimento, está sentado. Hora y cuarto pegado a su silla giratoria. El personaje sólo se levanta en dos breves ocasiones, pero hay que ver lo que Jordi Bosch consigue -con la otra mitad no me meto- de medio cuerpo para arriba. Un torbellino dialéctico. Una expresividad rutilante como corresponde a un funcionario celestial. Inmejorable. Gracia y mala uva. (...) Persuasivo, jovial, con una lógica demoledora Jordi Bosch, el pal de paller de la comedia". [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 18/12/04]

"En un espai que podria ser l'altra vida o l'altre món se situen l'interrogador (un esplèndid i divertit Jordi Bosch) i l'interrogat (un segur i efectiu Pere Eugeni Font), que aborden temes que descol·loquen el segon, un home que sembla afrontar un judici sobre la seva vida". [Gónzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 19/12/04]

EL CIELO DE MENDOZA: "Para mi gusto, ahí acaba Greus qüestions, espléndidamente dirigida por Rosa Novell, con un impecable Pere Eugeni Font (Daniel) y un superlativo y graciosísimo Jordi Bosch, que realiza una gran creación –con auténtico ángel- en el rol de Tobías". [Marcos Ordoñez: El País, 24/12/04]

"La pel·lícula de Capra continua sent una meravella, però tampoc estaria malament que us familiaritzéssiu també amb una altra mena d'àngels, com ara el que interpreta aquí en Jordi Bosch com si res, com si fer una creació espléndida de comicitat irresistible no susposés cap esforç (...) Cantant a l'àngel Bosch un fragment de sarsuela o un intens corrido mexicà, ja us l'heu ficat a la butxaca". [Qué Fem? (La Vanguardia), 31/12/04]

"I la directora, Rosa Novell, compta amb un actor com Jordi Bosch, que perfila el personatge principal de l'obra, amb el seu singular estil actoral, capaç de ser esperpèntic sense caure en l'esperpèntic ridícul. Un estil prou demostrat en obres més complexes, l'última de les quals, Dissabte, diumenge, dilluns d'Eduardo de Filippo. La seva intervenció, assegut en una rònega taula de despatx, davant d'una prestatgeria mal endreçada, amb un arxiu més capritxós que no pas eficaç, amb petits tresors musicals que l'han temptat en el seu lloc de recepció, Tobies marca la pauta de tota l'obra fins al punt que la seva intervenció, una hora i quart després, es fa curta i l'espectador n'espera, amb esperança, que n'hi hagi molt més. (...)

Diu Eduardo Mendoza que, quan va saber quins eren els intèrprets de Greus qüestions, es va posar a revisar parts del text en funció dels qui l'havien de fer seu. Ara que ja sap de què és capaç l'actor Jordi Bosch, el dramaturg deu al teatre una obra més extensa que uneixi la seva capacitat irònico-literària com a autor amb la capacitat actoral de l'intèrpret. I potser no caldria que esperéssim catorze anys més. El temps, en teatre, com a Greus qüestions, corre que vola". [Andreu Sotorra: Clip de Teatre , 15/01/05]

"El cielo de Mendoza es un cielo de alta comedia, presidido por un ángel (Jordi Bosch) que domina como pocos el género, y al que no le hacen falta alas para volar muy alto como actor ". [Ramón Oliver: La Metro, 2004]

"Greus qüestions es una divertida provocación de ingeniosos diálogos servidos por Gonzalo Cunill y Pere Eugeni Font y, ¿cómo no?, con la destreza a que nos tiene acostumbrados el grandísimo Jordi Bosch. No soy amigo de adulaciones, así que podrán comprender que si así me expreso es porque el hacer de Bosch me resulta fascinante. A mi juicio, pocos como él poseen una capacidad creativa tan afinada". [Carles Sans - El Mundo]

"Ahir es van revelar pocs detalls sobre el contingut d'aquest espectacle. Els actors també van mantenir el misteri. Jordi Bosch es va limitar a explicar que 'és com una conversa entre dues persones que fan un balanç de la vida'". [El Periódico - 04/12/2004]

 

AVUI DIUMENGE [12/12/2004]

L'actor Jordi Bosch valora com a extraordinàriament positiu positiva tota l'experiència actoral de la Novell al servei de la direcció: "Tot el seu ofici, tot el seu bagatge comprovat a l'escenari, serveix per donar pautes, per mostrar camins als actors i per trobar moments artístics molt bons. La Rosa demana que fem a l'escenari el que ja sap que es pot fer. És evident que no tothom serveix per a això, i ella ha demostrat que n'és capaç. Realment sap escoltar i mirar, i apuntar quan fa falta".
Després d'aquestes paraules de Bosch, se li proposa que sigui ell qui dirigeixi la propera obra que escrigui Eduardo Mendoza, però amb la premissa que no hi hagi personatges masculins a l'obra.
L'humor no falta mai en una conversa en què participi Jordi Bosch. Però ell, seriosament, apunta: "Per fer Greus qüestions es necessita tenir molt sentit de l'humor i una ironia molt especial per entendre aquest punt tan fi, aquesta tessitura tan elegant que ens proposa l'Eduardo en aquest text, i no es fàcil estar a la seva alçada. En tot el text no hi ha res matusser ni de pa sucat amb oli, sinó molta intel·ligència. Espero que tots puguem estar a la seva alçada".
(...) "Alguna cosa no s'ha fet bé, quan en una ciutat com Barcelona no hi ha una necessitat imperiosa d'anar al teatre. L'art ha de tenir més incidència en la societat", remata Bosch. Però, com diu Tobies, el personatge que interpreta Bosch, "no estem aquí per resoldre endevinalles".

 

ALEXANDRIA [Canal 33 - 14/01/2005]

"Greus qüestions va començar per mi, doncs, quan la Rosa Novell em va trucar i em va dir: "Jordi, hauríem de trobar-nos. T'he de fer una proposta". I jo vaig dir: "Fantàstic". Vam quedar i em va dir: "Doncs mira, tinc una obra de l'Eduardo Mendoza, amb possibilitats de fer-la a la Sala Muntaner i a veure si t'interessaria". I vaig dir: "Sí", automàticament, "Sí, sí, sí". Amb l'Eduardo Mendoza havíem treballat a Restauració, l'any 90 o 91, jo m'ho vaig passar molt bé, en teníem un bon record molt gran, vaig descobrir aquell home que a part, no ho sé, d'un gran autor, de totes les excel·lències que pugui dir, la més particular és que realment vaig descobrir que darrera hi havia una persona, a part d'interessant, una bellíssima persona i a la llarga podria dir que puc tenir un amic".
"A mi em va arribar el guió ja bastant definitiu. Sé que hi havia hagut com una primera versió o que ell devia tenir, el Mendoza, devia tenir com un esbós, que era el primer guió, i a partir de que va començar a tenir cares concretes, de qui ja feien els personatges ho va readaptar una mica amb la gent que ho hauria de fer. I és, penso, la gran avantatge de treballar, doncs, amb autors vius, que fem la broma de l'autor viu perquè realment estem acostumats, doncs, amb autors que ja no hi són".
"Maco és el que... com dir coses interessants sense alliçonar ningú i... i el més interessant és amb la clau de comèdia però darrera tota una capa d'ironia".

 

"Tot gira" [Catalunya Ràdio - 15/01/2005]

Àudio de dos breus comentaris [Ràdio Sant Cugat - 02/02/2005]

'Greus qüestions' comença la seva gira al Teatre Auditori amb gran èxit de públic [cugat.cat - 07/02/2005]: "Som dos i clar, hi ha poca alternativa, vull dir, amb moments molt picats amb ritmes molt trepidants, vull dir, sí, sí, ha sigut... però ha tingut la seva miga, vaja".

 

REUS DIRECTE - Text: David Fernández (febrer de 2005)

Greus qüestions és el nom d'una obra de la qual els protagonistes no han volgut revelar gaire cosa sobre el seu argument. El que sí que sabem és que es tracta d'un text original d'Eduard Mendoza i que està dirigida per Rosa Novell. També sabem que es podrà veure el 19 de febrer al Teatre Bartrina a partir de les deu del vespre i que el seu protagonista és Jordi Bosch. Amb ell parlem.
De què ens parla ‘Greus qüestions’?
No es vol explicar gaire l'argument, perquè des de la primera frase ja coneixem cap a on va. Es pot dir que és una conversa entre dues persones amb un element que entra cap al final de l'obra. Parla de “greus qüestions”, que, al final, són les qüestions que ens preocupen a la vida. Parla de la vida en general amb sentit de l'humor, ironia i des del punt de vista de l'Eduard Mendoza, que, des de la seva intel·ligència, penso que té l'habilitat de dir-nos coses molt importants amb una facilitat molt maca.
Quins records té de la ciutat de Reus?
A Reus, hi tinc grans nits de teatre viscudes. La primera imatge que tinc és quan vam fer Capvespre al jardí, quan encara hi havia el Bartrina antic. De les primeres obres que vaig fer a Reus hi ha Al vostre gust; del Lliure, i de les últimes, El pianista de l'oceà. Són muntatges que per mi han estat molt entranyables.
Com veu, des de fora, la situació teatral de la ciutat?
Venir a Reus és un plaer perquè és de les ciutats maques, d'aquelles on hi ha ambient de teatre i això sempre és molt agradable per als qui ens dediquem a això. A més, hi ha poques ciutats que puguin dir que tenen tants teatres com vosaltres. En proporció, guanyeu fins i tot Barcelona.

teatre menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch