TOT GIRA [Catalunya Ràdio - 15 de gener de 2005] Xavier Grasset – (...) tenim, però, una trucada d'urgència també; d'algú que li comença el partit ben aviat. (Se sent el "Love me tender" d'Elvis Presley) I que no és altre que Jordi Bosch. Jordi Bosch, bona tarda! Jordi Bosch – Ei, molt bona tarda Óscar – Bona tarda Estem aquí als vestidors a punt de començar, a punt de sortir al camp (Riu) Eh? Els tres, perquè estem aquí... En Pere Eugeni Font i en Gonzalo Cunill, no? Exactament. El Pere Eugeni, el Gonzalo Cunill. Estem aquí tots a punt, ja tots vestint-nos, escalfant-nos, hep-hop! hep-hop! (Riuen) Bueno, el partit comença a les nou. Sí, comença a les nou, però ja mitja hora abans, aquí com a professionals... A la Sala Muntaner de Barcelona... abans de començar també una gira. Estem parlant de l'obra d'Eduardo Mendoza, aquest text d'Eduardo Mendoza que ha dirigit la Rosa Novell i que vosaltres tres protagonitzeu. Hem de dir que amb molt d'èxit de públic, no Jordi? Sí, sí. Va molt bé, va molt  bé. Les Greus qüestions van molt bé, tu. Les "breus" no ho sé, però les "greus"... (riu) Escolta, aquesta és la tercera obra teatral d'Eduardo Mendoza, la segona estrenada als teatres catalans... Exacte. Són noms que pesen, aquests, d'Eduardo Mendoza i els dels teus companys? És a dir, això ja permet parlar d'èxit d'entrada? Són garantia, el fet de que hi siguis tu mateix, també ara mateix parlàvem amb Joel Joan, que compagina l'èxit televisiu amb a punt de l'estrena que li ve ara, i tu, de fet, arrossegues l'èxit de Majoria absoluta també, no? Aha. És garantia això, sempre, o no sempre? Oh... home, d'entrada penses que sí, que pot influir una miqueta. Jo penso que el fet del teatre a Barcelona no és un valor d'abans si no de després, és a dir, si l'obra funciona i el material és bo i el boca a boca corre... i a més a més que diguin, mira! hi surt el fulano o el mengano o és aquest... vull dir que és com un valor afegit a tenir en compte però abans, si l'obra no ha funcionat, jo diria que aquí a Barcelona no es van per aquests paràmetres. Escolta, quines són aquestes greus qüestions que hi ha damunt l'escenari? Podem donar una mica d'esquer als oients dient que... no sé si es pot... perquè de fet vosaltres no en voleu... no voleu explicar gran cosa del què passa. Sí, és que és com tan primet, el... a veure, el de què va... Podem dir que som a les portes de... del cel? Sí, estaríem en una mena de lloc que sí, un lloc que podríem dir-ne cel, vet a saber què i és una conversa de dos persones i això que es diu, que es fa una mena de preguntes... les greus qüestions, bàsicament. Diu, una mica la gallina tot plegat, oi que sí? Sí. El que ho escolta diu, bueno, no sé si ens agradarà... (riu) És clar. És una comèdia, tu fas de Tobies, no? Exactament. Faig de Tobies que és el que rep al senyor que l'està esperant i arriba el client... Un gran seguidor de l'hoquei patins, no? Ah, sí. Exacte! Curiós que quan va escriure això, el Mendoza no sabia el rebombori... Óscar – L'embolic. I va dir, ostres, quina coincidència més bona. Sí, sí, sí. Óscar- Sobre el paper, noms com Eduardo Mendoza, la Rosa Novell, Jordi Bosch, Pere Eugeni Font, Gonzalo Cunill... això és garantia, ja? Hola, hola? O - Hola? M'escoltes? Sí, l'escolto. O – És que et feia la pregunta de dir que el nom, és a dir, l'alineació titular d'Eduardo Mendoza, Jordi Bosch, Rosa Novell, Pere Eugeni Font, Gonzalo Cunill... això és garantia, no? Home, no sé. Això ho hauria dir un altre. Seria molta petulància que digues: sí, sí, sí, això és garantia de... (riu). Qualsevol producte, quan el comences, el comences amb tota la il·lusió, pensant que és com garantia de que funcionarà, de que agradarà, de que tindrà interès... Sí, sí, això és el que pensem tots quan comencem una feina. En vocació de Tot gira hi ha una part de l'espectacle que a nosaltres ens va captar els sentits que és aquest interès que té el teu personatge, Tobies, quan entrevista, diem... Sí... ... passa el test al personatge del Pere Eugeni Font, quins esports havia practicat a la vida, no? Exactament. Ell diu: tots els de raqueta. Sí. En canvi, curiosament, no surt el futbol, ara que em fas reflexionar. És veritat que no li pregunta si ha fet futbol. És veritat. Eh? Li pregunta si ha fet ciclisme, atletisme, si l'hoquei... però el futbol no d'allò. Mira, ja comencen les tormentes per aquí dintre. Què hi ha? Ep, estan preparant aquí... ja ho té això d'estar al cel, de tant en tant... (riu) (Riu) De tant en tant hi ha... Diu... si vols fer una... alguna pregunta tinc aquí al costat al Pere Eugeni Font i al Gonzalo Cunill, si tu vols te'ls passo que els tinc aquí mateix, eh? Tinc un minut escàs però sí que els saludarem. Sí? Pues vinga, et passo el Pere Eugeni. O -  Ni que sigui per desitjar-li sort. (Parlen amb el Pere Eugeni Font i s'acomiaden.

greus qüestions | menú principal © La pàgina d'en Jordi Bosch