CAPGRÒS. Report Maresme - del 7 al 13 de novembre 2008 - Núm. 1039
Entrevista a Jordi Bosch, actor.
“UNA COMÈDIA POT DIR EL MATEIX QUE UN DRAMA, PERÒ EN POSITIU”
El rei Artús va néixer a Mataró. Almenys el rei Artús de la taula quadrada
que es mou pel teatre Victòria. Jordi Bosch encapçala el repartiment de Spamalot, un dels grans èxits de la temporada de musicals, amb 60000
espectadors des del setembre.
Xavier Amat (Pauta) / Fotos: R. Gallofré / F. Stage
Jordi Bosch, també canta?
Sempre m’ha agradat molt cantar, i
tenia ganes de provar-ho, si no podia
ser en un musical diguem-ne clàssic de
Broadway, almenys en algun muntatge
teatral. I em va arribar aquesta proposta,
molt llaminera i peculiar, i vaig veure clar que o ho feia ara o no ho faria mai.
I va ser amb càsting o sense càsting?
El Tricicle em va oferir el paper de Rei
Artús, i vaig ser jo el que vaig demanar que em provessin la veu. Volia saber si complia les condicions i volia estar
segur que ho podia fer.
Deia que Spamalot era... peculiar?
Si peculiar. Porta la bogeria dels Monty
Python dalt l’escenari i en forma de
musical, trenca esquemes. La sorpresa
per a l’espectador és constant, i per
això enganxa tant. Són dues hores
d’autèntica bogeria, i en les que el
públic s’ho passa molt bé.
Què em diu dels Monty Python i
del Tricicle?
En sóc un fervent admirador.
Un somni fet realitat, doncs?
És un regal i molt gratifi cant. Sóc
un gran seguidor de tothom que fa
comèdia i la fa amb la dignitat que la fan ells.
Opta a ser el quart component del
Tricicle, hem sentit....
I tant! És un plaer veure tot el que
creen, com han anat evolucionant
en aquests trenta anys de carrera,
com depuren els gags, com els construeixen...
Aquesta és la primera versió de Spamalot que es fa fora dels
països anglosaxons. Compari,
compari!
Jo he pogut veure la versió de
Londres, i no és molt diferent de
la de Barcelona, si bé el Tricicle
hi ha introduït més gags, i ha perfeccionat
alguns dels ja existents. Però no es pot dir, com s’ha escrit
en alguns llocs, que és una versió que
n’ha fet el Tricicle.
No?
És pràcticament igual que l’original.
El musical és en castellà. Es preparen
per anar de gira?
Sí, no se sap quan sortirem de
Barcelona, perquè de moment les
coses van molt bé, però després es
vol fer estada a Madrid i a d’altres ciutats.
En Pepe Rubianes posa la veu en
off al personatge de Déu. Temen
més polèmica?
No ho crec, perquè a l’espectacle
Garrick del Tricicle també hi surt
Pepe Rubianes i van estar quatre
mesos a Madrid sense cap problema.
Tot i que no se sap mai
perquè hi ha sectors interessats que
viuen d’aquestes polèmiques.
Com és això de posar-se a la pell
d’un personatge llegendari?
No hi ha més misteri. El que aportem als
personatges és la nostra persona, la manera
d’interpretar, la manera de ser...
L’espectacle és mogut.
S’haurà hagut de posar
en forma...
Hi ha una combinació
d’interpretació, cant i
ball, i demana estar bé
físicament. Ara hi ha
com un esclat de teatre
musical a Barcelona, que
trobo fantàstic perquè obre
un ampli ventall tant per al
públic com per als actors,
i si això es manté farà que
cada vegada hi hagi més
intèrprets preparats per als musicals, ja que ara no
és fàcil de trobar.
Teatre i crisi, què tal
mariden?
Nosaltres de moment
no l’estem notant. Però
és veritat que quan es donen
situacions com aquesta sembla,
pel que diuen, que la gent tingui
ganes de sortir més per a distreure’s
i oblidar-se dels problemes. Però al mateix temps es torna molt selectiva en el que tria.
Fa tot just uns mesos era
August a la sèrie La Via
Augusta de TV3. Li van els
personatges historics?
És pura coincidència, no
ho busco especialment.
En tot cas se’ls hauria
de preguntar als que
em proposen aquests
papers què em veuen per a triar-me a mi.
També l’hem vist a La
educación de las hadas, de
José Luis Cuerda, compartint
repartiment amb Ricardo Darín
i Bebe, entre d’altres. Allà explotava
les treballadores immigrants,
era un violador... vaja, el dolent de la pel·lícula!
Sí, és d’aquelles coses que penses:
“per què han pensat en mi per a fer
aquest paper?”, perquè jo diria que
tinc cara de bona persona. Però vaig
passar-m’ho molt bé, tot i que al final
el resultat de la pel·lícula potser és una
mica irregular. Tot i així, si haig de triar,
sempre prefereixo fer comèdia, i quan
més gran em faig, més, perquè penso
que la comèdia pot dir exactament el
mateix que els grans drames, però
envoltant-t’ho tot d’energia positiva.
És veritat que és més difícil fer riure
que fer plorar?
Jo en això no m’hi posaria fort, no
n’estic segur. Diria que qui sap fer
riure ho pot trobar fàcil, i qui sap fer
plorar també, i que el que troben difícil
és el que fa l’altre.
Emma Vilarasau és una gran actriu
dramàtica. Vostès formen una parella
mediàtica...
Sempre se’ns ha respectat molt,
per part de la premsa, de la gent...
Crec que a Catalunya hi ha com una
tradició en aquest sentit, i que ni es
planteja perseguir i burxar en la vida
privada de les persones, i espero que
segueixi així, aquesta cultura civilitzada. En d’altres
llocs no tenen aquesta sort, tot i que la gent que no
els dóna peu a sortir a les revistes normalment els deixen tranquils.
FORJAT AL TEATRE LLIURE
Després de quasi tres dècades com a actor professional,
es podria dir que Jordi Bosch (Mataró, 1956) ha fet
tots els papers de l’auca, si bé declara trobar-se més
a gust amb la comèdia que amb cap altre gènere. Va
iniciar-se en el món del teatre a la dècada dels setanta
als escenaris de la capital maresmenca i amb grups
locals, però el gran salt i reconeixement per part de
crítica i públic el va fer amb el seu extens currículum
forjat al teatre Lliure, del que encara avui n’és un dels
patrons, i de la mà de directors com Lluís Pasqual i de
l’enyorat Fabià Puigserver. Com tot actor polifacètic,
també ha sovintejat en la petita i la gran pantalla,
fent-lo molt popular sèries com Nissaga de poder o Majoria absoluta. Ara es troba totalment abocat en la
interpretació del rei Artús de Spamalot, però de cara al futur, i com ha fet sempre, no es tanca cap porta.
SINOPSI
Spamalot és un musical inspirat en la pel·lícula de
Monty Python Els Cavallers de la Taula Quadrada, readaptat per John Du Prez i el component dels
Monty Python Eric Idle.
Ambientat en l’Edat Mitjana, el musical explica la
història de la recerca del Sant Grial per part del Rei
Artús i els seus fi dels cavallers. Per a trobar-lo, els
intrèpids cavallers s’enfrontaran a castells plens de
francesos, enormes vaques voladores, conills assassins
i espectaculars ballarines de Las Vegas.
Des de la seva estrena en Nova York el març de
2005, Spamalot ha rebut diversos reconeixements,
entre ells, tres premis Tony i un Grammy a la millor
banda sonora, que inclou, com a tema central, Always look on the bright side of life de la BSO de La Vida de Brian.
© La pàgina d'en Jordi Bosch