La Lloll Bertran ha protagonitzat diverses sèries de gags. Aquests que descric aquí corresponen a la temporada 95/96.

Gag del caixer automàtic: És un gag recurrent on un caixer automàtic reacciona de manera diferent a l'habitual, com per exemple, dialogar amb l'usuari.

Gag de la fabada: El Pep Cruz i la Lloll són dos pagesos normals i moderns que aprofitant la candidesa dels pixapins de Barcelona fan un bon calaix. És una recreació d'un famós anunci de l'època (fabada Litoral) on apareixia un iaia camperola que venia la favada enllaunada com si fos feta a casa.

Gag del contracte temporal: El Jordi és un empresari que contracta la Lloll per 5 minuts en una clara paròdia al contractes temporals. Tot i ser una dona molt preparada només la volen per redactar una carta. Al final, tot just signat el contracte, molt astutament ella es posa malalta i demana la baixa.

Gag de la fi del món: La redacció del telenotícies anuncia la fi del món per l'endemà. Contacten amb diferents corresponsals per conèixer les diferents reaccions al món. A Washington, el Jordi informa que en Clinton es dedica a tocar el saxo, a Madrid, els ministres estan de festa i al Vaticà, ballen tots la conga. A la plaça Sant Jaume el president Pujol ha fent algunes confessions (li agraden els Chunguitos i és de l'Espanyol) i la dona del temps aprofita per despotricar i separar-se del seu marit per tv. Una nova connexió amb Washington ens mostra el corresponsal abraçat per una noia seductora i aquest talla la connexió. Finalment els redactors reben la notícia que el món no s'acaba i la cara de circumstàncies, després de llurs confessions, és tot un poema.

Quan Nissaga ja triomfava a TV3, la Lloll (caracteritzada de Sandra Camaca) va entrevistar en Jordi i l'Emma pel seu programa "El xou de la Diana" en una entrevista divertidíssima on més que parlar, reien tota l'estona. La podeu llegir aquí.

televisió menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch