NISSAGALAND

Aquesta secció és un homenatge a la sèrie que ens va permetre tenir al Jordi a casa durant dos anys i mig (tot i que durant mig any vaig ser a Irlanda i allí no coneixien cap Matthew o Raymond del Penedès). Després de tants drames a Nissagaland (o Santa Eulàlia del Penedès) he volgut fer un recull de curiositats i trívia relacionat amb NISSAGA gens seriós....
CAN RAIMON i algunes de les seves propietats...
1- LES DIFERENTS LLETRES DE LA SINTONIA 6- ENTREVISTA A L’EDUARD MONTSOLÍS 2- ELS LLOCS DE RODATGE EMBLEMÀTICS 7- ENQUESTA DE L’AVUI DIUMENGE 3- ELS PERSONATGES PRINCIPALS 8- CURIOSITATS VÀRIES. 3 4- VIDA I MIRACLES DE SANT RAIMON DEL PENEDÈS 9- ESCENES 5- RESUMS NISSAGUEROS A COM RÀDIO 10- TENS NISSAGUITIS?. 3
1- LES DIFERENTS LLETRES DE LA SINTONIA DE LA SÈRIE   MÚSICA D’ALBERT GUINOVART I LLETRA D’EN PALOMINO Vamos a hacer, pues una cansión que va sobre este culebrón... Eduardo es del Penedès, era pobre y rico es... [Tornada] Y el protagonista de Nissaga sufre, sufre, sufre que te cagas aquí el Eduardo hijo natural tiene un padre. . .  y tres madres. . . El chaval está malamente que hace sufrir toá la gente y ahora está enamorao de su tía (coño) que es su madre. . . ¡s’acabaó!   MÚSICA D’ALBERT GUINOVART I LLETRA DE L’ORIOL GRAU, PARODIANT LLUÍS LLACH Per les terres del Penedès on no hi passa mai res. . . van trobant els morts per les vinyes i pels camps... (ara amb la música d'"EL BANDOLER") No em mateu! Diu en Fèlix Montsolís!
2- ELS LLOCS DE RODATGE EMBLEMÀTICS Evidentment, Santa Eulàlia del Penedès no existeix (per sort per a uns possibles habitants), però la població en la qual es van "inspirar" els creadors de la sèrie va ser Santa Fe del Penedès. Aquesta població es troba  a uns 5 km de Vilafranca del Penedès, a la carretera C-244 entre Vilafranca i Igualada, desviació a la Granada del Penedès per la carretera local. A Santa Fe del Penedès es van rodar molts exteriors, tan de vistes generals (el poble des de la llunyania, les vinyes) com de localitzacions concretes, d'entre les quals destaquen: L'ESGLÉSIA - La imatge més característica del poble, aquí van trascorrer totes les històries relacionades amb el Mossèn David i l'Agustina, i serà on es descubrirà el gran secret de la família Monsolís. EL CEMENTIRI - El cementiri del municipi, on hi descansen molts personatges que han "viscut" al poble, tals com l'Àngels Estivill, l'Assumpció, ... CAL PUIG - Lloc de residència de la família Castro. CAL PAU - Localització que va servir de residència eventual al doctor Foraster. LA PISTA POLISPORTIVA - Pista esportiva on el Mossèn David entrenava a l'equip de bàsquet del poble. A més a més, alguns dels principals escenaris de la sèrie també van ser: LA CASA GRAN - Can Raspall dels Horts CAN RAIMON I LES SEVES CAVES - Les caves Naveran a Torrelavit (www.naveran.com) LES CAVES MONTSOLÍS -  Les caves Nadal al Pla del Penedès (www.nadal.com) >> Si voleu fer la "ruta nissaguera", aquí teniu un plànol de la zona:
3- ELS PERSONATGES PRINCIPALS DE NISSAGA DE PODER (segons l’ Avui Diumenge, 1998) UNA NISSAGA D'ÀNGELS I DIMONIS Mercè Aymerich [Montserrat Salvador] Matriarca de les vinyes. Patrona de TV3. ¿Quina nosa els feia als guionistes un cop tancada a la seva cambra? Maleït coixí ofegador d'en Cabanilles! Mateu Montsolís [Jordi Dauder] Un senyor Esteve amb màster i tradició d'empresari català de principi de segle. Les passions el van trair tota la vida. Al capítol 392, va ressuscitar. Eulàlia Montsolís [Emma Vilarasau] Una tieta amb mà esquerra (i dreta). Autèntica ànima de 'Nissaga de poder'. Té una conxorxa amb 700.000 espectadors pels seus secrets. Raimon Montsolís [Jordi Bosch]  El bonàs. Germà del Mateu. No és capaç de matar ni el míldiu que es posa als ceps. Pòquer d'amors. Quan s'acabi 'Nissaga...' tothom el trobarà a faltar. Eduard Estivill / Montsolís [Eduard Farelo] El jove viudo més buscat del país. Empresari per força. Fa més aviat aspecte de biòleg, ecologista o membre de Greenpeace. Doctorat en vins a Falset (el Priorat). No sap el qui li espera. Abril Montsolís [Mònica López] Sempre hi haurà una Abril en la vida de l'Eduard: ella. Filla del bonàs de Raimon Montsolís. Durant tot un estiu, tothom ho deia: "L'Abril serà la morta!". Però ara encara és com si hi fos. Fèlix Montsolís [David Selvas] Fill de papà sense ni idea del que és un cep. Amb prou feines, amant de tietes, o de tieta. Autèntic Satanàs capaç de vendre's la caldera o un cup només per fer negoci. Ell s'ho va buscar. Ja li va estar bé. Laia Montsolís [Olalla Moreno] Nena de casa bona sense ofici ni benefici. "Laia, calla!". Fins que se'n va atipar i es va destapar. Experta a falsificar anàlisis de fecunditat. Enamorada frustrada del cotitzat Eduard. Final de tragèdia. Pilar Solano [Nina] Ni ella, ni els guionistes, ni els espectadors saben ben bé què hi fa a 'Nissaga de poder'. Casada i viuda, amant i casada, busca una oportunitat. Ai, Mateu, Mateu...! Sílvia Ribalta [Muntsa Alcañiz] Zero a l'esquerra des del primer dia. Exmuller del Mateu. Universitària oberta i a distància. Experta en Vicent Andrés Estellés. Símbol dels Països Catalans perquè l'han exiliada a Mallorca. Amadeu Cabanilles [David Bagés] Qui se la busca, l'acaba trobant. Home de palla de Mateu Montsolís. Expert a ensabonar i raspallar. Fill polític hipòcrita. Ha deixat un fill que ni els guionistes saben on para. Àngels Estivill [Eulàlia Ramon] Arribar i morta. La mare que no ho és. Xantatgista per les circumstàncies. Mort de compromís. Punt d'arrencada de 'Nissaga de poder'. Maurici Castro [Enric Majó] Home de confiança. "Xoca-la, Maurici!". Prototipus de l'antic expert en totes les tecles del negoci, des d'enganxar segells a tastar caves. Abstemi en un món de vins. Model de pare carbassot. Patró dels castellers. Agustina Capdevila [Mercè Comes] Exfuncionària del cos de correus (amb excedència?). Vídua i desheretada. Escriptora de gènere. Un geni, vaja. ¿Què seria del mossèn de les vinyes sense ella? No figura al 'Qui és qui de les Lletres Catalanes', però tot arribarà. Sofia, l'advocadessa [Rosa Novell] Ludòpata i cervell gris del segrest més sonat de TV3. En Raimon Montsolís no li perdonarà mai el que va fer. Maria / Clara [Mònica Lucchetti] Doble personalitat. Venjança de classes. La mort més recent de 'Nissaga de poder'. Ex segrestadora, exmainadera, exfutura dona de l'Eduard i personatge odiat pels fidels. Pels seus fets la coneixereu. Sebastià Vilalta [Alfred Lucchetti] Faldiller de jove i proavortista. Filatèlic i malbaratador de vell. Si no fos per ell, la Montserrat Capdevila potser no hauria marxat mai del Penedès. Montserrat Capdevila [Mercè Sampietro] Va arribar pronosticant: "Faré la guerra!". La seva croada ha acabat donant un tomb a l'última etapa de 'Nissaga de poder'. Una cruel estimada, com si els 700.000 de cada tarda s'haguessin posat d'acord: "No tinguis pietat, pica fort!". La venjança popular no té límits. Pot ser que tot acabi girant al seu voltant (si l'Eulàlia Montsolís i els guionistes ho volen).
4- VIDA I MIRACLES DE SANT RAIMON DEL PENEDÈS (comentada per mi mateixa) És el segon dels germans Montsolís (encara que en alguna ocasió l’Eulàlia parla d’ell com si fos el petit). No sabem res de la seva infància i joventut, ben al contrari dels seus germans. Sí que sabem, però, que el seu menjar preferit eren les llesques de pa amb llet condensada (així es va fer tan alt i ferm). En el llibre on es va novel·lar la primera part de la sèrie, l’Eulàlia recorda un joc on ella feia de princesa, el Raimon del cavaller negre que la raptava i el Mateu del cavaller que la rescatava.  Aquest rol, però, s’invertirà a la vida real (si no, veieu l’escena quan el Raimon es troba l’Eulàlia mig suïcidada i se l’emporta en braços...). A la sèrie no tenia gaires motius per somriure, però quan ho feia... --> Coneix la Judith quan té uns vint anys (tot i reconèixer que n’estava molt de l’Àngels Estivill) i marxa de la Casa Gran per viatjar amb ella (rotllo hippie), durant dos anys per Formentera, la Índia, Califòrnia i Amsterdam. Tornen quan ella queda embarassada de l’Abril (massa amor i poca guerra). Sembla que el retorn al Penedès incita al Raimon a crear les seves pròpies caves. Però al cap de dos anys, la Judith, farta de la família i d’ell, li fa el salt amb el Mateu i marxa de casa. Durant vint anys viurà sol amb l’Abril. I ja quan ens estranyàvem que en vint anys un noi amb la seva planta no tingués ni una novieta, ens enterem per boca de l’Eulàlia que va haver-hi una època que “el Raimon passava d’una dona a una altra...” (malauradament TV3 ens va escatimar aquestes escenes, casum!). A l’inici de la sèrie coneixem la seva parella actual, la Lídia, una periodista-etnòloga. Sabem que es van conèixer en la presentació d’un vi del Capdevila, quan se’n va anar el llum i ella el fa agafar pel braç (simulant que tenia por, digueu-li tonta!). Al cap d’una setmana de haver-se casat a corre-cuita, ella marxa a Mòdena a impartir uns cursos on coneix un italià “lligón” i deixa palplantat al pobre Raimon (amb barnús i tot) que no entén res de res. I encara ho entén menys quan l’Eulàlia li confessa la gran (mitja) veritat sobre l’Eduard. Això enforteix el lligam entre els dos germanets (i no paren de dir-se durant tota la sèrie que s’estimen molt, ai!).  <-- La Lali i en Rai Més tard l’Abril retorna la Judith al Penedès. Al principi hi ha molt mal rotllo a causa de l’affaire Judith-Mateu però les coses es calmen i fins i tot recorden vells temps entre les vinyes... Al mateix temps apareix una nova dona a la vida del Raimon: la Pilar que casualment és l’examant del Mateu. Aquesta circumstància provoca que es barallin en diverses ocasions però finalment fan les paus amb un romàntic petó al minut 1 de 1997, gràcies a l’Abril i a la germana de la Pilar, la Lluïsa. Abans, tot just acabat de néixer el Rogeret a Salardú (fill de l’Eduard i l’Abril – sí, la seva filla es casa amb el fill de la seva germana i el seu germà, cosa que deixa al Rogeret amb uns avis força originals-), el Mateu i el Raimon fan les paus, després d’haver participat en un combat de pressing-catch al menjador de la Casa Gran a causa de la Pilar. La Lluïsa, que no està cega com la Lídia, s’enamora del seu fantàstic futur cunyat (i qui no?), però quan la Pilar desapareix el dia de la boda durant tres dies, ella fa costat al Raimon incondicionalment. La Pilar torna (atontada) i no s’acaba de decidir. Llavors, quan el Raimon s’assabenta dels sentiments de la Lluïsa, li demana (amb discreció) que passi la nit amb ell, que se sent molt sol, que... (si... si...). I, oh! de manera impensable, la Lluïsa li diu que no! que NO! (burra!). Finalment, la Pilar i el Raimon es reconcilien. I mengen anissos fins que... segresten a l’Abril. La cervell de l’operació és una advocada de prestigi, Sofia Palau que casualment serà l’encarregada de dur les negociacions del segrest. La Sofia (com Déu mana) s’enamora del Raimon però intenta mantenir el doble joc per emportar-se els diners. La Pilar descobreix fortuïtament la veritable identitat de la Sofia, però és massa tard: la Pilar, l’Eduard, l’Abril, els segrestadors i la Sofia es veuen involucrats en un tiroteig. Com a resultat moren l’Abril i un segrestador i la Pilar queda en coma. (“Estem maleïts!” crida l’Eulàlia i amb raó). El pobre Raimon ja no sap com sobreposar-se i a més ha de suportar a l’Eduard que s’ha tornat autista. Arriba un metge que pot operar la Pilar, el doctor Vidal-Garriga, i un bon dia, poc abans de l’operació, el doctor anuncia al Raimon que la Pilar està embarassada (tothom està molt trasbalsat per la situació, però en el fons tots pensen: “mira! si que està en forma el pillin del Raimon...”). El chico Nissaga --> Després de l’operació la Sofia decideix atacar (convertint-se en la vida ídol de per vida) i es llença, literalment, als braços del Raimon. Aquest no li fa fàstics però la seva aurèola brilla més que el sol de tardor a les vinyes i educadament se la treu, literalment, del damunt. Quan finalment es descobreix el pastís el Raimon utilitzarà una expressió molt malsonant referida a la mare de la Sofia (i això és lleig).   <-- L’home Lacoste La vida del Raimon transcorre des d’aquell moment amb absoluta tranquil·litat: la segrestadora de l’Abril es fa passar per mainadera de l’Abril i vol matar l’Eduard, es baralla amb els Vilalta, el Mateu ressuscita (però ell, ni flowers), neix la seva nena (amb un embolic de cotxes digne dels “Autos Locos”), s’assabenta que l’Eduard està enamorat de l’Eulàlia... En resum, pau i tranquil·litat, que és el que millor defineix la vida d’en Raimon Montsolís i Aymerich, altrament conegut com Sant Raimon del Penedès.
5- RESUMS NISSAGUEROS DEL JOAN ESPIN A COM RÀDIO Els autos locos (01/04/1998) Capítol final (04/05/1998) SOBRENOMS DELS PERSONATGES EULÀLIA Ulàlia EDUARD el Forrest (pel seu comportament de Forrest Gump) AGUSTINA la Farmatint (pels seus cabells) MOSSÈN DAVID Mossèn Collins (per la seva retirada amb en Phil) TERESA la Deep Blue (perquè, com l’ordinador, ho sap tot) ASSUMPCIÓ la Terminator (malgrat no veure-s’hi, ho veia tot molt clar) LLUÏSA la Mortícia (Adams) XAVIER el Tom Sawyer (per la seva retirada) MONTSERRAT la Seven (per reunir, com en la pel·lícula, els set pecats capitals) LAURA la Mega Pija (o sea, és evident) SERGENT VOLTES Poli Capello (pels seus cabells) CLARA / ISABEL la Foca diabòlica (és evident) ANTÒNIA (MARE DEL MÀRIUS) la Mussolini (pel seu caràcter) POLICIA QUE INVESTIGA LA MORT DEL DAMIÀ Poli Apeles (per la seva retirada) EXMARIT DE L’ELENA el Potro de Vallecas (per la seva agressivitat)
6- ENTREVISTA A L’EDUARD MONTSOLÍS AL PROGRAMA “VIDES GRISES” Transcripció del gag que van protagonitzar l’Eduard Farelo i l’Andreu Buenafuente al programa "SENSE TÍTOL II" Eduard -  (...) sí... vull dir, t’he comentat que van segrestar a la meva dona? Andreu – No. No ho sabia això. Eduard – Sí, sí. Andreu – I l’heu pogut rescatar? Eduard – No... no, no. Se la van carregar. Dos trets. Dos. Andreu – Ja, ja. I això, perdó, no té cap gràcia. Eduard – No. Després d’això, la segrestadora va venir a treballar a casa meva. Sí. I llavors em donava pastilles. Andreu – Ja. Eduard – Em drogava. Perquè es volia ficar al llit amb mi. Andreu - Ja, ja. Això es veu que ho fan molt, no? Eduard – I llavors, quan estava a punt de superar la depressió que vaig agafar... Andreu - Depressió? Per què depressió? Eduard – Ah, res, res. Una xorrada. Jo em pensava que havia desenterrat la meva dona. Andreu – Ja... ja... Eduard – Doncs això, quan estava a punt de superar la depressió... Andreu – Sí? Eduard – Em vaig enamorar de la tieta. Que no és la meva tieta, eh? És la meva mare. El que passa és que jo no ho sé. Jo penso que és la meva tieta, però no ho és. Andreu – Ja, ja. Per tant, tens una vida de lo més normal i corrent, eh? Eduard – Sí, sí. Andreu – I has provat Eduard...? Eduard, et deies? Eduard – Sí. Andreu – I has provat de fer, no sé, puenting o algo que et doni una mica... que et faci explicar algo als amics perquè, és clar, la teva vida és molt grisa, no? Eduard – Vols dir? Andreu - És una sugerència. Eduard – No ho sé. Però em sembla que continuarà sent grisa, eh? Andreu – De totes maneres, gràcies per venir a explicar aquesta vida grisa al programa i que tot es recuperi Eduard. Gràcies, una abraçada.
7- ENQUESTA DE L’AVUI DIUMENGE   ETS ADDICTE A NISSAGA DE PODER? 1.  Una de fàcil: de què va la sèrie? a)        Un capellà de poble, entrenador de bàsquet, escriu llibres sobre enologia conjuntament amb una sommelier que havia estat la cartera del poble b)        La història d’una poderosa família que es dedica a la producció de cava i vi c)         Un becari de l’Institut del Teatre troba feina de figurant amb frase; i ho fa tan bé que acaba sent l’amant de les dues supercracs de la sèrie. I és guapíssim! d)         A una pintora sense èxit li donen 20 milions per fer ocellets de paper durant tres mesos   2.  L’Hora del Garraf (i el 3 de 8) va fer una campanya perquè la Laia insultés l’Amadeu. Així van aconseguir que li digués: a)           “Ja no t’estimo, pallús!” b)          “Ets un enòleg de merda” c)            “Ets un llimac fastigós!” d)           “Sempre he estimat l’Eduard, pollós!”   3.  Quin plat van fer les aspirants a cuineres del bar del Xato? a)           L’autèntic xató de Santa Eulàlia b)          Migas c)          Cap i pota d)         Mandonguilles   4.  On es va publicar una fotografia de la família Montsolís amb la Clara? a)          Al Punt Diari b)         A El Tres de Vuit c)          A l’Avui Diumenge d)    A La Farola   5.  Amb quin altre nom es coneix el Mateu Montsolís...? a)         Capità Blood b)         Pròsper Aguilar c)          Jordi Dauder d)         Eudald del Poblenou   6.  De qui era el cadàver que van confondre amb Mateu Montsolís? a)         Del Duran b)         Del sergent Voltes c)         De la nòvia marroquina de l’Enric Cabanes d)         D’un rodamón magribí   7.  Qui porta el menjar a Mateu Montsolís? a)         La Pietat (però se sabrà al capítol 563) b)         No menja, per això està malalt c)         Un figurant sense frase d)        A base dels ocellets que la pintora dels quadres del Damià no para de fer   8.  Quin creus que serà el final de Nissaga...? a)          L’Eduard descobreix que l’Eulàlia és la seva mare, alhora que l’Eulàlia s’adona que el seu autèntic fill és el Marçal, que serà l’amo de les caves a la sèrie castellana Nissaga de beber b)        A causa dels experiments paranormals d’en Grau, ressusciten tots els morts i es carreguen els pocs vius que queden c)          Que la vida és un somni... d)         Que l’Eulàlia Vilarasau es llança per un penya-segat abans que l’enganxi el Mateu (Sergi), perquè ella s’ha assabentat que havia matat la seva dona americana durant els tres dies que es va fugar amb la Nina. L’Eulàlia comparteix agonia amb el Raimon, que també s’ha llençat al buit perquè ha descobert que els seus dos fills són de l’Eulàlia   9.  Què significa per a tu ser addicte a Nissaga? a)           Tenir el carnet de Nissagòmans Anònims b)          Passar les proves de bufar en un control conduint un Nissan c)           Escriure cada setmana al Pep Armengol d)          Ser un malalt mental     1 2 3 4 5 6 7 8 9 A b c d c b d b c a B a a a a a a a a d C c b c b c c d b c D d d b d d b c d b RESULTATS A) Ets dels que confonen realitat i ficció. Quan pares la taula, sovint hi poses plats de més, fins que t’adones que l’Eduard no vindrà a sopar. No et perds ni un capítol B) La segueixes, però sense angoixar-te. Tens algun lapsus argumentals que no afecten la teva salut mental, però saps que el 4 de març van passar el capítol 440 C) L’has vist alguna vegada, però, sobretot, n’has sentit a parlar a la teva família i altres familiars D) Tu, ni un borrall. Mai has estat capaç de seguir una telesèrie i t’importa un rave tanta beneiteria. Els teus entreteniments són bastant més elevats, si us plau!
8- CURIOSITATS VÀRIES   ELS DIFERENTS NOMS QUE HA REBUT LA SÈRIE BOR ÉS HATALOM - VI I PODER, en la versió hongaresa de la sèrie. Títol força apropiat tenint en compte que al final de la sèrie, de la nissaga del títol només quedaven quatre gats NISSANGLAS DE POLÉ - made in Palomino DINASTY OF POWER - Aquesta és, segons TVC, la traducció més acurada a l’anglès   FOTOGRAFIES CURIOSES Una recepta de gall del Penedès amb referències raimonianes La millor mona de la Pasqua de 1998 (a qui us menjaríeu primer?) El joc de Nissaga   ALGUNES DE LES MATRÍCULES QUE HAN TINGUT ELS COTXES DEL RAIMON B-2172-PZ   B-7151-PD    B-4248-SV
9- ESCENES Tot allò que es volia dir però que no es va arribar a dir mai a Nissaga de poder... "Nens, poseu bona cara que és el primer capítol. Demà ja em podreu venir a emprenyar" “Eulàlia... no et vaig dir que no remenessis les perruques de les golfes?” “Raimon, fill, que m’estàs trepitjant l’ull de poll” “Mare, si dura gaire això, m’agafarà lumbàlgia”. “Calla i somriu, Mateu” “Mare, d’on ha tret aquesta funda pel sofà?”. “Calla i somriu, Eulàlia” “Mare, el Mateu no m’estarà fent banyes per darrera, oi?”. “Calla i somriu, Raimon”
10- TENS NISSAGUITIS? Si patiu aquestes símptomes, més val que demaneu hora amb el doctor (Vidal-Garriga, és clar!): símptomes de nissaguitis
nissaga de poder menú principal © La pàgina d'en Jordi Bosch