Mari Pau – Raimon, com és el Raimon? Jordi Bosch, com és el Raimon?
Jordi – Ui, el Raimon... Al Raimon li va tocar fer de pare i de mare perquè l’Abril als dos anyets es va quedar sense mama; no perquè morís sinó perquè va marxar i la relació amb ella és molt, molt estreta. Pràcticament podríem dir que és una relació de parella.Mari Pau – Però sembla que el Raimon no s’entén gaire amb les dones, no?
Jordi – Potser la culpa la té la filla! (Rialles)
Mari Pau – Però a vegades sí que el dibuixen com una mica.... no?
Jordi – Sí, sí. Sí que sembla una miqueta...
Mari Pau – Hi estàs d’acord?
Jordi – .... no s’acaba de dicidir. És un noi una miqueta indecís.
Mari Pau – De tota manera, el Raimon té moltes fans, eh?
Jordi – Sí?
Mari Pau – Sí, tu ho saps a més a més, oi que sí? Sí, és un noi que desperta, jo crec, que passions. Sí o no?
Jordi – Mm... No ho sé... (amb un posat modest).
Mari Pau – Jo et puc assegurar que hi ha moltes dones que diuen “Ai el Raimon... que guapo és!” [Que consti que en el moment d’aquesta entrevista jo m’estava a Irlanda]. Igual que deien en el cas del Francesc (Abel Folk)....Josep Maria Pou – Jo ho he sentit de l’Emma.
Jordi – HA HA! (grans rialles).
Mari Pau – Bé, també hi ha nois que tenen gran passió per l’Emma Vilarasau. Ja saben que és la dona de Jordi Bosch, germana però, a la sèrie Nissaga de Poder.(...)
Jordi – Jo tinc dos nanos, el més gran en té cinc. Clar, jo vaig ser pare per primera vegada als trenta-cinc i abans si em podia caure alguna cosa de pare no és que... en queia, no gros, sinó, clar no m’ho imaginava si no t’hi trobes a la realitat. Però quan ja ho has viscut i a punt de fer-ne quaranta ja penses que fer de pare és lo més natural, em toca fer de pare, vaja, ho trobo normalíssim.(....)
Mari Pau – Jordi, que té aquest pare que el fa més agradable que la resta?
Jordi – No ho sé però...
Mari Pau – És bo, diu la Montserrat (Salvador).
Jordi – Ja ja. Sí, suposo que és bo però el que el... la filla aquesta és molt per ell. I en això sí que realment... deuen haver molts casos en que un pare ha hagut de fer de pare i mare, i al revés. Llavors, la relació que s’estableix entre el pare i la filla és molt forta. I en el primer capítol de tot li deia: “Si no fossis la meva filla m’enamoraria de tu”, i realment... a partir d’aquí es tota la relació que tenen, que veus que aquest home ho faria tot per la seva filla, que tot, com a pare ho faries tot pels teus fills, no? Però en aquest cas és una cosa que... i va una miqueta més, eh? veus que hi ha... aquelles relacions que podrien ser parella pràcticament.
Mari Pau – Hi pot influir que potser l’Abril és el personatge més tendre i més dolç de Nissaga de Poder?
Jordi – Sí. A mi m’ho han dit molta gent pel carrer: “Té una filla vostè... Aquesta filla que té...” Saps?
Montserrat Salvador – És que són molt semblants. Jo trobo que són molt semblants de caràcter el pare i la filla.
Mari Pau – Sí, certament.
Montserrat – Són tendres, comprensiu, generosos, bona persona...
Jordi – Què ha de dir la iaia?
Mari Pau – I tu has pensat, Jordi, quan representes el paper de Raimon amb els teus fills, en quant tu fas de pare a la vida real amb els teus fills?
Jordi – És una altra cosa. Més que res perquè influeix molt l’edat, penso jo. Clar, cinc anys, dos anys, estan en un estadi que.. que l’Abril en té... quants en té? Ajudeu-me (mirant la Montserrat Salvador i la Muntsa Alcañiz). Vint-i-cinc, vint-i-sis, i clar ja és una dona. I amb una família muntada i això encara no hi he arribat, i quan encara tens un nen que s’està fent... És tota una altra cosa molt diferent.
Mari Pau – Una pregunta que us plantejo a tots: quan vosaltres feu el personatge de pare o de mare, alguna vegada heu pensat en els vostres pares o mares? En com actuaven ells?Josep Maria – La pregunta del millón...
Jordi – Sí.
Mari Pau – Sí?
Jordi – Sí. Dic que sí perquè jo és una cosa que em va venir al poc temps de ser pare, de cop vaig pensar que vaig entendre els meus pares a partir de que jo sóc pare. I em vaig fer aquesta reflexió i penso que el qui no és pare no podrà entendre mai lo que ells han passat realment. I al mateix temps vaig dir: “Que dur, no?”. Som sis germans i tot lo que han passat els meus pares per mantenir una família... i jo no he pogut arribar a valorar lo que ells van arribar a fer fins que jo no m’he trobat fent... tenint un fill al sobre.Mari Pau – A la vida real...
Jordi – A la vida real! Ara estic parlant de la vida real, i penses: “Carai, que..., no? Podria estar muntat d’una altra manera, no? una miqueta?” Volia dir NOMÉS això.(...)
Mari Pau – Creus que és més fàcil la relació amb una filla-filla, diguem amb una noia que no amb un noi?
Jordi – Diuen que sí. Clar, al meu cas, com que tinc dos nanos, la relació és de... amb els dos nois no t’ho sabria preguntar... Jo veig que, en canvi, la relació d’ells amb la seva mare és molt potent.
(...)
Mari Pau – La Mercè Aymerich de Montsolís. Què en pensa en Raimon Montsolís de la seva mare?
Jordi – Ui, la mare...
Mari Pau – Ai, aquest “ui”, què vol dir?
Jordi – La mama... ha pogut amb els tres. Els ha dominat, eh? Els ha portat... (fent el gest de drets com un pal).
Montserrat – És una vídua.
Mari Pau – És una matriarca?
Jordi – És molt matriarca...nissaga de poder | menú principal
© La pàgina d'en Jordi Bosch