d'Eduardo De Filippo

TNC, del 14 de novembre de 2002 al 5 de gener de 2003

TNC, del 22 de gener al 29 de febrer de 2004

Dissabte: a casa dels Priore, mentre Rosa prepara el ragoût per al gran dinar familiar de l'endemà, descobrim que la relació amb el seu marit no va prou bé. Diumenge: durant el dinar, esclata el conflicte, accentuat per l'actitud d'automarginació de l'avi i la presència d'uns veïns potser massa afectuosos. Dilluns: la parella decideix parlar-se amb el cor a la mà per aclarir les sospites mútues i comprovar si encara s'estimen.

«Per a la reposició de Dissabte, diumenge i dilluns comptarem amb la inestimable presència d’Anna Lizaran, que ha volgut posar-se a la pell de la mare de la família Priore, paper que va interpretar Mercè Sampietro en la passada temporada, i amb la incorporació també de Mont Plans, Jordi Díaz, Fèlix Pons i Alma Alonso. L'entranyable família napolitana continuarà delectant-nos amb el seu particular dinar de diumenge (l’exquisit "ragú"), en què esclatarà una crisi matrimonial, tan divertida com emocionant, que esquitxarà les tres generacions que la componen (avis, pares, fills). Així, els espectadors que no van poder assistir-hi per manca de places, tindran l’oportunitat de poder "degustar" aquest dinar familiar tan proper a la nostra sensibilitat i als nostres costums. I els que vulguin repetir, podran gaudir de noves i grans interpretacions.» Sergi Belbel

Belbel dirige a Mercè Sampietro y Jordi Bosch en una comedia sobre las tensiones matrimoniales [El País - 09/11/02]

"ESCENA" [C33 - 19/11/02]

Anna Lizaran y Jordi Bosch protagonizan “Dissabte, diumenge i dilluns”en el TNC [La Vanguardia - 21/01/04]

UN ESTRUENDOSO ÉXITO DE PÚBLICO: “Es un espectáculo para disfrute (y lucimiento) de actores, y estuvieron espléndidos la Sampietro y Jordi Bosch (el matrimonio protagonista) y, en especial, Anna María Barbany, seguidos de Lluís Soler, Francesca Piñón y Jordi Banacolocha.” [Pablo Ley: El País, 16/11/02]

UNA BRILLANT COMÈDIA AMARGA: “Belbel ha comptat amb un equip actoral que conjuga la projecció televisiva (la majoria apareixen als culebrons en voga) amb la provada excel·lència sobre els escenaris, a començar per un tàndem d'excepció, Mercè Sampietro i Jordi Bosch, que encarnen el matrimoni protagonista a punt de naufragar per una explosiva barreja de petits recels, infundades gelosies i la força de la desídia quotidiana. Són intèrprets d'una voraç expressivitat que vivifiquen les paraules d'Eduardo i les converteixen en allò que t'hauria agradat escoltar en boca dels pares o dels avis”. [Francesc Massip: Avui, 16/11/02]

UN IMPONENTE FESTÍN TEATRAL: “Si algún lector toma la opción, desde luego, bien legítima, de prescindir de este espectáculo, se perderá este admirable trabajo de dirección y varias, muchas, interpretaciones del más alto nivel. (...) Y sobre todo, las magistrales actuaciones de Jordi Bosch y de Mercedes Sampietro, actriz monumental y, a mi juicio, insuperable. Ahí queda el aviso”. [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 16/11/02]

UN DELS CIMS DE BELBEL: “Després de gairebé tres hores de funció, l'escena decisiva entre Sampietro i Bosch provoca un silenci absolut i una emoció palpable. (...) Confrontat a ella [M. Sampietro], i acompanyant-la, un Jordi Bosch imponent i meritori, en un personatge recargolat per dins, que explota des del dolor. El mà a mà entre tots dos actors són autèntiques lliçons del millor teatre”. [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 17/11/02]

IMPONENTE ESTRENO EN EL TNC: “Tres generaciones de una misma familia napolitana conviven en esta historia, situada en los años 50 y centrada en la crisis de relaciones que sufre la pareja protagonista, que encarnan Mercè Sampietro y Jordi Bosch, en sendas extraordinarias actuaciones. (....) Sus mano a mano con Bosch (su marido en escena) provocan la risa y la emoción y son auténticas lecciones del mejor teatro”. [Gonzalo Pérez de Olaguer: La guía del ocio, 21/11/02]

"Magistral. Tant com la memorable parella Sampietro-Bosch, així com la inoblidable tieta d'Anna Maria Barbany o l'avi de Jordi Banacolocha". [Què fem? (La Vanguardia), 22/11/02]

CAMISES, CLAUS, PASTISSOS I BOTIGUES: "També hi ha coincidència a destacar Jordi Bosch en la confecció ajustadísima del personatge de Peppino Priore; (...) I pel meu gust, els protagonistes, Mercè Sampietro i Jordi Bosch, esplèndids". [Jordi Coca: Avui, 25/11/02]

DE FILIPPO, POR LA PUERTA GRANDE: "Hay que ver al enorme Jordi Bosch (Peppino) en el papel de su vida, sin abandonar la escena durante las tres horas de función, manteniendo un silencio cargado de dolor (¡qué difícil es eso, qué gran actor requiere!) hasta la escena del estallido y volviendo a ser joven, recuperando su poder de seducción (....), y la revelación de Carlota Olcina (Giulianella, la hija), aguantando y devolviendo la energía de Jordi Bosch en otra escena memorable". [Marcos Ordoñez: El País, 30/11/02]

"D'això se n'encarreguen noms de primera fila: Jordi Bosch (que ningú no es cregui que és del Maresme, no, és un perfecte napolità que ens ha portat enganyats tots aquests anys); (...) Per això, un cop el resultat de l'espectacle està garantit pel seu conjunt, valdria la pena que el temps d'arrencada polís petitíssims detalls que l'acabarien d'arrodonir. (...) Per això, finalment, Jordi Bosch, abatut pel que li passa al seu personatge, anirà també enfortint el seu paper i, a la seva perfecta caracterització napolitana, hi afegirà un pèl més de geni per encaramelar els espectadors des del primer acte, abans que arribin els moments claus de la seva actuació, la del segon acte a taula, i la del tercer acte, al sofà amb Rosa, la seva dona". [Andreu Sotorra: Clip de teatre]

"A Dissabte, diumenge i dilluns estan perfectes Jordi Bosch, Mercè Sampietro (...), Anna M. Barbany, Francesca Pinón i Àngels Poch". [Jordi Coca: Avui, 09/12/02]

"Es el mejor papel que hemos visto de Jordi Bosch". [María José Ragué: El cultural, 05/02/04]

EDUARDO, ANITA Y EL RAGÚ: "Quería ver, pues, ver esa mirada en los ojos de Anita (Lizaran) y más sabiendo que esa mirada iba dirigida a su compañero del Lliure, el grandísimo actor Jordi Bosch". [Joan de Sagarra: La Vanguardia, 08/02/04]

"(...) allà la direcció d'actors estava feta amb tiralínies (inesborrable de la memòria un Jordi Bosch esplendorós)". [Jordi Sala: Diari de Girona, 12/05/08]

 

CRÍTIQUES GENERALS

«Dissabte, diumenge i dilluns. Tres dies d’una efervescent vida familiar napolitana. Tres brevíssimes hores d’excel·lent teatre. I, a la fi, el públic a peu dret ovacionant els intèrprets i els equips tècnic i artístic. Un èxit sense pal·liatius.» Joan-Anton Benach

«A Dissabte, diumenge i dilluns coincideixen un text de notable intenció i força teatral, una interpretació tan sòlida com brillant i una direcció sàvia, sensible, que conjumina en un tot elements costumistes, sentiments humans i caràcters forts.» Gonzalo Pérez de Olaguer

«Aquest ha estat un dels grans èxits que ha viscut, en la seva ja no tan curta història, el Teatre Nacional de Catalunya. Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo de Filippo, dirigida per Sergi Belbel, acabà amb tot el públic de la sala gran posat dempeus, en un aplaudiment tancat als actors (esplèndids), al director i a un text [...] d’una intel·ligència sorprenent.» Pablo Ley

«Sergi Belbel n’ha fet un muntatge feliç, vertiginós, galvanitzant, que ve a corroborar que De Filippo forma part de la millor dramatúrgia italiana del segle XX, al costat de Pirandello i Fo.» Francesc Massip

"Cal qualificar d'autèntic esdeveniment la presentació al Teatre Nacional de Catalunya de Dissabte, diumenge i dilluns. [...] L'espectacle és el millor de Sergi Belbel, el cim de la seva carrera. I és una bellesa l’escenografia, realista i a la vegada màgica d’Estel Cristià i Max Glaenzel." Marcos Ordóñez

EL MÓN S'ACABA [26/11/02] > entrevista al Jordi i al Lluís Soler

"El tret diferencial el donen les persones, no les interpretacions" [Avui - 22/01/04] > entrevista el dia de la reestrena

"De tan cercano, mi personaje es muy difícil porque tienes que hacerlocreíble" [ABC - 26/01/04] > entrevista a l'Anna

Guia didàctica [TNC]

Dissabte, diumenge i dilluns va aplegar més de 39.000 espectadors en un total de 50 funcions, amb una mitjana d’ocupació del 89 %, i del 100 % les darreres cinc setmanes d’exhibició. [Quadern TNC n.16 (gener / març 2004)]

Fragment de la banda sonora (àudio) [Catalunya Cultura - 15/0204]

Imatge de la representació de Saturday, Sunday, Monday (1973) al National Theatre de Londres, dirigida per Franco Zeffirelli i interpretada per Joan Plowright, Frank Finlay i Laurence Olivier		Portada de la banda sonora del telefilm Sabato, domenica e lunedì (1990), realitzat per Lina Wertmüller i interpretat per Sophia Loren i Luca de Filippo

teatre menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch